15.10.2024 - 19:50
Finalment, ha estat que sí. Ja som per sota de l’objectiu del Banc Central Europeu (BCE) del 2%. Segons que ha confirmat avui l’INE, la inflació a l’estat espanyol s’ha alentit al setembre, molt més que no s’esperaven inicialment els analistes, i s’ha col·locat en l’1,5% anual. Aquesta taxa és vuit dècimes inferiors a la registrada el mes anterior i és la més baixa d’ençà del març del 2021. Això és, senzillament, molt positiu, perquè, a més, ens col·loca en la línia, i una mica per sota, de la mitjana de la zona euro. Val a dir que a Catalunya l’IPC és un xic més alt, de l’1,7%, amb una retallada de set dècimes respecte de l’agost.
L’explicació que en fa l’INE apunta a dos grups de productes concrets. Per una banda, el transport, que va situar la seva variació anual en el -3,9%, la qual cosa significa 2,6 punts per sota de la del mes passat. Aquest descens es deu, sobretot, a la baixada dels preus dels carburants i lubrificants, enfront de la pujada registrada en el mateix mes del 2023. I, per una altra, hi ha els aliments i les begudes no alcohòliques, la taxa anual dels quals va disminuir de set dècimes, fins a l’1,8%. Sempre segons l’INE, aquest comportament va ser degut, principalment, a la baixada dels preus de l’oli d’oliva, atès que el setembre de l’any anterior havien pujat molt. Benzina i oli conformen, doncs, els pilars de la millora registrada a l’IPC del setembre.
La confirmació de la dada és una gran notícia i, sense dubte, mereix titulars mediàtics, després de tants mesos amb l’ai al cor. No oblidem que fa tan sols dos anys érem al 10% en l’índex general i gairebé al 15% en els aliments. Ara bé, dit això, tot i que aquesta situació pot semblar encoratjadora per als economistes i el govern, encara no es reflecteix en la vida quotidiana de molts ciutadans. Els preus d’alguns productes alimentaris, per exemple, continuen pujant. Aquest contrast entre les xifres econòmiques i la realitat que perceben els consumidors alimenta el dubte.
El fet és que, malgrat les bones notícies anunciades, la majoria de les llars no noten un canvi significatiu en la seva despesa actual, fet que reforça el seu escepticisme sobre la millora del seu poder adquisitiu. Molts consumidors dubten sobre aquesta millora per uns quants motius. En primer lloc, tot i que els preus de l’energia han baixat, altres sectors cabdals continuen pesant molt sobre els pressupostos de les llars. És el cas, per exemple, de l’alimentació i l’habitatge.
A més, la percepció de la inflació sempre és diferent de les xifres anunciades per l’INE, perquè l’estructura de despesa de cada família és diferent, i, per descomptat, també de la utilitzada per l’estatística per a elaborar l’IPC. Tot i que els indicadors mostren una disminució generalitzada dels preus, els increments en determinats àmbits, com els productes alimentaris o els lloguers, tenen un impacte directe i immediat en la vida quotidiana de les famílies.
Així, aquesta discrepància entre les dades macroeconòmiques i els sentiments individuals explica que tantes famílies es mantinguin prudents davant aquesta caiguda de la inflació anunciada, com esmentava en la Píndola de divendres passat.
I que mani aquesta percepció no ens ha d’estranyar, perquè alguns preus han continuat pujant al setembre. És veritat que tenen un pes ínfim en l’estructura de l’IPC, però no tant per a moltes famílies. Poso només uns exemples del setembre sobre l’agost. Resulta que la carn de xai, en un mes, ha pujat d’un 3,4%; el peix fresc, d’un 2,5% (i algunes espècies, més que unes altres), els llegums i les hortalisses han pujat d’un 2,7%, el marisc congelat, gairebé d’un 1%; i la xocolata, d’un 2,4%.
Si baixem un esglaó més, ens adonarem d’això que explico. Les hortalisses tenen un pes petit dins l’índex dels aliments i, per tant, les pujades s’hi reflecteixen de manera ínfima. Però per a la dieta de moltes persones pot ser més important. Fixem-nos en dos productes: albergínies i carabassons. Segons l’índex de preus en origen i destinació dels aliments (IPOD), que calcula la COAG, les albergínies han pujat d’un 17% al setembre respecte de l’agost, i els carabassons, d’un 35%. Això ho paguem al mercat, però a l’IPC tan sols es reflecteix infinitesimalment.
Aquest és un fet recurrent i a curt termini, però la memòria també hi juga. En part, a mitjà termini, que podríem situar en un any. I resulta que encara hi ha productes que pugen per sobre del 10% en dotze mesos. La carn de xai, per exemple, o l’oli d’oliva, la xocolata (20%, la que més), el cacau en pols, els sucs de fruites, els hotels, la joieria i bijuteria, a més de les assegurances de vehicles i de salut. Ha baixat molt el nombre de productes que creixen més del 10% respecte de fa uns mesos, però avui encara són rellevants.
De totes maneres, el problema que tenim a l’hora de comparar preus és la memòria a llarg termini. I penso, per exemple, amb els preus que hi havia abans de la pandèmia. I aquí la realitat ens juga una mala passada, perquè la pujada de preus ha estat tan forta que ataca frontalment la percepció que en tenim avui, encara que realment hagin frenat el creixement. La comparació entre els dos moments és inevitable i el resultat espanta. Sobretot, perquè els diners de què disposem no han crescut pas tant, ni de bon tros.
Precisament, fa un parell de setmanes, el servei d’estudis de CaixaBank va fer un exercici excel·lent sobre això en què comparava els preus del desembre del 2019 (abans de la pandèmia) amb els de l’agost d’enguany. Segons que explica l’informe, l’augment dels preus dels aliments ha repercutit en l’esforç que han hagut de fer les famílies per a afrontar la despesa en alimentació. Així, la despesa mitjana per llar en alimentació, que inclou tant el consum a la llar com la despesa en restauració, va créixer d’un 19,5% en termes nominals entre el 2019 i el 2023. Aquest increment s’explica íntegrament per l’augment dels preus perquè, en termes reals (quantitat), la despesa mitjana per llar va disminuir d’un 3,7%. També s’observa un canvi en la composició de la despesa alimentària: va augmentar més la despesa dins la llar (24,4%) que no pas la despesa en restauració (11,9%), encara que tots dos van retrocedir en termes reals (-3,9% i -3,4%, respectivament).
I afegeix que el repunt fort del preu dels aliments ha significat que el pes de la despesa en alimentació i restauració sobre el total de la despesa mitjana per llar hagi crescut del 23,4% el 2019 al 26,0% el 2024. En contrapartida, es va reduir la despesa en uns altres conceptes, com ara, transport, comunicacions, vestit i calçat, mobles i més articles de la llar.
Però la cosa que m’ha impactat de l’estudi ve de la diferència brutal de preus que calcula entre aquests dos moments, separats per poc més de quatre anys i mig. Vegem-ne uns quants que ens ajudin a fer memòria: l’oli d’oliva ha pujat d’un 183%; el sucre, d’un 66%; les patates, d’un 52%; la llet, d’un 49%; els ous, d’un 48%; les farines i altres cereals, d’un 47%; els sucs de fruita, d’un 45%; l’arròs, d’un 43%; les pastes, d’un 39%; la xocolata, d’un 38%; les fruites, d’un 38%; els llegums i les hortalisses, d’un 36%. Són exemples de preus molt més baixos que tenim encara recents a la memòria i fuetegen la percepció individual quan anem al mercat. Com voleu que no facin trontollar la nostra credibilitat, veient les xifres del baix creixement oficial de l’IPC?
És obvi que entre els productes esmentats n’hi ha de consum bàsic i que tenen més incidència en famílies de rendes baixes. Òbviament, els salaris no han crescut al mateix ritme, amb la qual cosa el poder adquisitiu de moltes famílies pot haver baixat aquests anys.
Però, malgrat tot, això no ens ha de fer perdre de vista que el setembre tanca amb un bon IPC, que els preus han alentit el seu creixement de manera important, i que els temps més dolents han quedat enrere, encara que amb els preus a dalt. De totes maneres, el fet que la benzina, la llum i el gas de la calefacció per a l’habitatge pesin més de la quarta part dins l’IPC fa que la influència del preu del petroli, subjecte a alts i baixos aleatoris, fruit de la geopolítica, pugui allunyar encara una mica més de la realitat individual la mesura dels preus per mitjà dels índexs. Però tenim això i, en aquest cas, hem de qualificar-lo de molt positiu… Estadísticament parlant, és clar.
