13.10.2023 - 19:40
Avui és el dia en què ja hem pogut saber, amb més detall, com s’han enfilat els preus del mes de setembre. Val a dir que els índexs generals no han variat sobre els avanços fets fa quinze dies (un 3,5%), la qual cosa vol dir que és 0,9 punts percentuals (pp) superior al de l’agost. El salt a l’alça tan fort respon a una lleugera pujada d’aquest setembre (0,2pp) però, sobretot, a la baixada que hi va haver el mateix mes de l’any passat (-0,7pp), que es pren com a base del càlcul. Per la seva banda, la inflació subjacent (la total menys els productes frescs i l’energia) és del 5,8%, baixant tres dècimes.
A Catalunya, l’índex de preus de consum (IPC) augmenta d’un 3,4% interanual al setembre. “Els grups més inflacionistes han estat els aliments i begudes no alcohòliques (9,6%), les begudes alcohòliques i tabac (8,4%) i els hotels, cafès i restaurants (5,7%). L’únic grup amb una taxa de variació negativa és l’habitatge (-11,8%). En aquest mateix període, la inflació subjacent és del 5,8%.” Aquesta és tota l’explicació que aporta l’Idescat. Cal afegir que en l’àmbit estatal, l’IPC creix d’una dècima més, i la subjacent és al mateix nivell. Per tant, les diferències són mínimes.
Hi ha dos epígrafs que són els que més han repercutit en la pujada de l’índex. Per una banda, en positiu, tenim els combustibles, que han pujat d’un 3,2% mensual i han aportat 0,15pp a l’augment del mes. Per una altra, en negatiu, els paquets turístics, que havent acabat la temporada han baixat d’un 15%, amb una repercussió negativa de -0,29pp.
De totes maneres, cal aprofundir-hi una mica més, perquè en les notes de premsa que passa l’INE apareixen els epígrafs amb dos dígits de detall i, agafant un dígit més en la web de l’Institut (subclasses), podem tenir més informació. Per exemple, les “patates i preparats” pugen d’un 15%. Si fem un pas més, veiem que les patates fresques pugen d’un 20% i les xips, d’un 10%. O que els “cereals i derivats”, que inclouen les farines i l’arròs, creixen d’un 8,9%, però amb una diferència molt gran. Les farines creixen de l’0,1%, i l’arròs, del 18,5%. En el cas de l’aigua mineral, que ajunten amb els refrescs i els sucs de fruites, puja d’un 12,7%, però l’aigua mineral tota sola puja d’un 10%, els refrescs, d’un 12,6%, i els sucs, d’un 16,2%. En aquest cas, potser la cosa que més em sorprèn és l’aigua de font, que puja d’un 10% i que a l’abril va pujar del 14%. Puc entendre que els productes que porten sucre puguin augmentar, perquè el sucre creix del 40%, però l’aigua…
Evidentment, hi ha un cas paradigmàtic, que és el de l’oli d’oliva, del qual es parla gairebé cada dia. Algunes organitzacions de consumidors, fins i tot, han fet una cerca pels supermercats per a veure on era més car i quant pujava. Doncs bé, a l’IPC l’augment anual dels “olis i greixos” és del 41,9% al setembre. Ara bé, si entrem en la subclasse de “l’oli d’oliva” i prou, veiem que l’augment anual és del 67%! Una xifra descomunal i espectacular. Però, per a mi, el més important no és solament aquest creixement, sinó l’acceleració que mostra aquests darrers mesos. Al juliol, per exemple, va créixer del 39%, a l’agost del 52% i el mes passat, 15pp més. No sé si avui, a mitjan octubre, encara haurà seguit el mateix ritme.
Els analistes de Funcas han dit la seva sobre l’IPC general. Segons que expliquen, a l’escenari central de previsions, la taxa d’inflació general continuarà en ascens, mentre que la subjacent continuarà la trajectòria descendent lenta. Així, la taxa d’inflació general esperada per al desembre serà del 4,8%, una dècima menys que en l’anterior previsió, i la mitjana anual, del 3,8%, revisada a la baixa també en una dècima. La taxa mitjana anual de la subjacent la mantenen al 6,2%. Penso que fan les previsions tiren un xic a l’alça.
El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, tampoc no és optimista. “La inèrcia alcista dels darrers mesos de l’índex de preus al consum és preocupant, especialment per als mesos vinents de tardor i hivern”, ha dit aquest matí. I ha afegit: “La climatologia, el context geopolític complex, l’evolució del preu del petroli i les inèrcies que els darrers mesos han registrat determinats apartats no permeten de ser gaire optimistes amb la inflació de cara al futur.”
Fem un salt. Si ens comparem amb la Unió Monetària, continuem per sota, però cada mes una mica menys. Per exemple, la diferència entre tots dos índexs el mes de juny va arribar a un màxim de gairebé 4 punts, i al setembre s’ha reduït a un punt i prou. Per una altra banda, de ser l’estat amb un creixement de preus més baixos al juny, hem passat a tenir-ne quatre darrere: Finlàndia, Grècia, Bèlgica i Països Baixos. La tendència aquí és creixent, mentre que a la zona euro és clarament decreixent. Les coses han canviat substancialment a l’estiu, en aquest sentit, però sobretot, en el cas de la subjacent, que continua més alta aquí (5,8%) que no pas a la zona euro (4,5%).
La veritat és que la inflació interanual es va reduir nou dècimes respecte del mes d’agost a la UE. La reducció dels preus obeeix, sobretot, a la caiguda del cost de l’energia i dels aliments frescs. Per països, cal destacar la caiguda pronunciada dels preus a Alemanya, de gairebé dos punts, fins a situar-se al 4,3%, idèntica a la mitjana de la zona euro. Espanya repeteix com l’economia amb menys inflació de les quatre més grans, amb una taxa harmonitzada del 3,2%. En canvi, les pujades més intenses dels preus van ser a Eslovàquia, Croàcia i Eslovènia, entre el 7% i el 9%.
No cal dir que la reducció inflacionària a la zona euro ha de ser saludada amb optimisme, sobretot pensant amb què poden fer les autoritats del BCE amb els tipus d’interès. La tendència és clarament a la baixa, però el nivell encara és massa alt per als estàndards que vol l’equip Lagarde. Per cert, ahir vam tenir una sorpresa negativa amb la inflació dels EUA, que va repetir la de l’agost, en el 3,7%, quan s’esperava que baixés. La por d’una pujada addicional de tipus es va escampar ràpidament pels mercats, que van girar tots a la baixa immediatament.
Tornant a casa nostra, per als mesos vinents, els creixements de l’IPC anual no haurien de variar massa, però, si de cas, ho faran una mica a l’alça, si ens fixem en la base de l’any passat. De fet, ja es parla d’augments al voltant del 4% per a les pensions, que segueixen l’IPC del novembre. Si no hi ha cap element distorsionador, sembla que això anirà per aquí. Evidentment, els riscs han augmentat amb la guerra d’Israel, que es podria estendre i afectar punts neuràlgics del transport de cru. Només la por que això passi faria pujar el preu. De moment, avui, el petroli Brent ha tornat a pujar d’un 4,4% més. Aquest és un aspecte que tenen ben present tots els analistes. I que no hauríem d’oblidar.
