04.08.2023 - 21:40
El president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, no sembla preocupat per la seva investidura, tot i que depèn dels vots d’un conglomerat de sis partits, pel cap baix, i amb demandes molt diferents. Especialment crítica és la posició de Junts per Catalunya. Míriam Nogueras i els seus companys de files tenen a les mans les claus de la Moncloa i no s’ha mogut de les seves reivindicacions inicials: referèndum d’autodeterminació i amnistia per a tots els represaliats del procés.
Tanmateix, el dirigent del PSOE ha dit que no negociarà res fins després de la constitució del congrés espanyol, el 17 d’agost, i se n’ha anat de vacances al Marroc. A Madrid, el PP continua fent bullir l’olla i fa veure que Alberto Núñez Feijóo pot aconseguir una majoria per a la investidura, encara que sigui amb el suport de Vox i diputats socialistes díscols. Ara bé, els socis habituals, Unió del Poble Navarrès (UPN) i Coalició Canària (CC), no li compren l’entelèquia.
I mentrestant, Sánchez, amb boina i guaiabera blanca, passeja relaxat per la plaça Djemà-el-Fna de Marràqueix. La investidura encara no té data, però d’ací a deu dies, en l’elecció de la nova mesa del congrés, quedarà clar fins on arriben les aliances del president en funcions. Ara per ara, el bloc del PP, Vox i UPN, que sumen 171 diputats, sembla més unit i granític que no pas la “coalició plurinacional”, en paraules de l’ex-vice-president Pablo Iglesias.
Amb la configuració actual del congrés, és impossible que Feijóo sigui president, però si el PSOE no es mou, llevat de sacsar l’espantall de l’extrema dreta i la repetició electoral, pot fer curt a l’hora d’aglutinar suports. Fins ara, els socialistes tan sols han dit que negociarien dins el marc constitucional i l’única proposta que han verbalitzat, en boca de María Jesús de los Monteros, és una “reforma urgent” del sistema de finançament. El PP ha advertit que ho torpedinarà si “no és igual per a tots els espanyols”.
Ara per ara, Sánchez té garantits els vots dels 121 diputats socialistes i els 31 de Sumar. Dit això, la coalició de Yolanda Díaz no és del tot estable i membres com Compromís volen marcar perfil propi. La suma dels dos grups són 152 suports, molt per sota del bloc de dreta i extrema dreta, però encara més de la majoria absoluta (176) necessària en una primera volta.
Les reclamacions de l’independentisme català
L’independentisme català té una posició de força en les negociacions. Els seus catorze vots són una bona part dels que necessita Sánchez. Fa dies que ERC ha fet públic el seu equip negociador, que encapçalaran Gabriel Rufián, Teresa Jordà i Sara Bailac, i les seves peticions: liquidació del dèficit fiscal –un informe de la Generalitat el situa en més de 20.000 milions d’euros anuals–, traspàs integral del servei de Rodalia i oficialitat del català al Parlament Europeu, tal com es va pactar a la darrera reunió de la taula de diàleg.
A aquestes demandes, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una compareixença després del darrer consell executiu abans de les vacances, també hi va afegir el referèndum d’autodeterminació i l’amnistia dels represaliats. Dos elements que han sobrevolat la taula de diàleg, però sense avanços ni concrecions. “El camí que hem d’emprendre ara és reforçar els espais de negociació. Hem de posar fi a la repressió i donar resposta a la majoria dels ciutadans que volen decidir lliurement el futur de Catalunya”, va declarar.
De totes maneres, la direcció d’ERC ha deixat clar que una repetició electoral tindria conseqüències nefastes per a Catalunya. En aquest sentit, Marta Rovira ha demanat a Junts de fer un front comú per a negociar la investidura, i ha recordat que van pactar de dialogar amb el govern espanyol a la cimera de Pedralbes, quan Quim Torra era al capdavant de la Generalitat. ERC ja ha dit que qualsevol acord d’investidura haurà de ser avalat per la seva militància.
Junts encara no ha fet públic el seu equip negociador i la direcció de la formació ha negat cap moviment relacionat amb la investidura. “Són serps d’estiu”, han dit sobre les informacions que els atribueixen contactes amb el PP i demandes com la gestió de l’aeroport de Barcelona. El partit de Carles Puigdemont continua en la mateixa posició que abans del 23-J. Els seus vots, a canvi d’un referèndum i d’una llei d’amnistia per a tots els represaliats del procés.
“La nostra prioritat és Catalunya i no pas la governabilitat d’Espanya […] No farem president Pedro Sánchez a canvi de res”, va declarar Nogueras després de les eleccions. Un parer que també comparteix la presidenta de Junts, Laura Borràs, que va advertir que l’únic responsable d’una repetició electoral seria el PSOE. “Per l’escenari d’una repetició electoral ja hi hem transitat. Pot passar? Sí. I depèn de qui s’hi jugui alguna cosa. I qui s’hi juga alguna cosa, si vol ser president de l’estat espanyol, és Pedro Sánchez”, deia en una entrevista a VilaWeb.
De l’exili estant, Puigdemont ha recordat que la prioritat de Junts és resoldre el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol, i ha avisat que les pressions polítiques, mediàtiques i econòmiques per a doblegar la seva postura no funcionaran. A més, ha lamentat que Sumar provi de condicionar les negociacions oferint la reforma del reglament del congrés i el senat per a permetre l’ús del català, l’èuscar i el gallec. “Són mestres en filibusterisme parlamentari”, ha piulat.
El secretisme basc
EH Bildu i el PNB tenen un botí més petit que l’independentisme català –11 vots–, però igual de necessari per a Sánchez. La coalició de l’esquerra abertzale, en boca d’Arnaldo Otegi i Oskar Matute, ha confirmat que votarà a favor del candidat del PSOE per evitar de donar una nova oportunitat al PP i Vox a les urnes. Ara bé, el suport no serà un xec en blanc. “No posem preus ni línies vermelles en públic”, ha dit el coordinador general, sense concretar res més.
El trencaclosques PSOE, Bildu i PNB no s’ha d’encaixar únicament a Madrid, sinó també a Pamplona. Les tres formacions tenen entre mans la investidura de la socialista María Chivite a Navarra. Els abertzales s’han ofert a donar suport a la presidenta en funcions –si ho avala la militància–, una volta Geroa Bai –la marca navarresa del PNB– ha congelat les negociacions per a entrar al govern com en la legislatura anterior, insatisfets amb el repartiment de carteres.
Novament amb els ulls a Madrid, el president del PNB, Andoni Ortuzar, ha presumit dient que el seu partit havia impedit que la coalició PP, Vox i UPN sumés majoria absoluta al congrés. Sobre una eventual investidura de Sánchez, ha dit que el PSOE havia de demostrar que volia els seus vots: “Que parli clar. Necessita els nacionalistes: això exigeix un acord sobre el model territorial. No dic que accepti el 100% de les nostres peticions, però ha d’encetar aquest meló.”
Ortuzar, que no ha donat més detalls sobre les demandes del PNB, sí que ha expressat el seu descontentament amb l’actitud dels socialistes en l’anterior legislatura. “Vam ser el primer partit que li va donar suport ara fa quatre anys, amb un acord ben armat i amb més ombres que llums en el seu compliment”, ha lamentat. En les eleccions del 23-J, els socialistes es van imposar al País Basc, cosa que no passava d’ençà del 2008. A més, Bildu continua en ascens electoral i devorant la distància que els separa del PNB.
L’agenda gallega
El 2019, el diputat del BNG, Néstor Rego, va votar a favor de la investidura de Sánchez, però no va ser un suport incondicional. El gallec va votar en contra de tots els pressuposts que van presentar el PSOE i Unides Podem durant la legislatura. La pregunta és si ara, quatre anys després, passarà igual. Rego ha dit que no pensa regalar el seu vot. Qui el vulgui s’haurà de comprometre amb l’anomenada agenda gallega, és a dir, més inversió a Galícia en infrastructures i polítiques socials, però també avançar en el reconeixement com una nació i en l’enfortiment del seu autogovern.
“En un context d’augment del pes i importància de les forces sobiranistes, servirà perquè aparegui amb més claredat la qüestió nacional i s’avanci en el reconeixement real del caràcter plurinacional de l’estat espanyol, és a dir, el reconeixement pràctic que a l’estat espanyol existeixen nacions com Galícia que han de tenir els drets col·lectius reconeguts que redundin en la seva capacitat d’autogovern. Això possibilitarà el desenvolupament de totes les nostres potencialitats com a país, i caminar cap a una societat de més benestar col·lectiu”, ha declarat el diputat.
L’oportunisme de Coalició Canària
Coalició Canària governa l’arxipèlag amb el PP, però aquesta aliança amenaça de condemnar a l’ostracisme la seva diputada al congrés espanyol. Per això, Cristina Valido s’ha ofert per votar a favor tant de la investidura de Feijóo com de la de Sánchez. Però en cap cas el suport és de franc. La primera condició, segons ella, és que es formi un govern sense extremismes, és a dir, sense Vox en el cas del PP i sense Sumar en el cas del PSOE. Seguidament, en la llista de condicions, hi ha la millora del finançament, el compliment del règim econòmic i fiscal de Canàries, el desenvolupament de l’estatut d’autonomia i la creació d’una comissió bilateral amb el govern espanyol en matèria d’immigració.
La indignació de Compromís
Els equilibris dins de Sumar seran un autèntic mal de cap per a Yolanda Díaz, a qui Pablo Iglesias li de contrapoder a Canal Red. Fa poc, l’ex-dirigent de Podem va dir que els cinc diputats de la seva formació no havien d’investir necessàriament Sánchez. Tot indica que la batalla d’egos i les topades s’allargaran tota la legislatura si es reedita la coalició de govern.
Ara bé, una cosa que no ha agradat gens, sobretot a Madrid, és que la diputada i co-portaveu de Compromís, Àgueda Micó, hagi verbalitzat que els vots valencianistes no són un xec en blanc al candidat del PSOE. De fet, l’han acusada de deslleial per haver posat sobre la taula reclamacions històriques com ara la condonació del deute –més de 40.000 milions d’euros– i una reforma que reverteixi l’infrafinançament del País Valencià. “Nosaltres pretenem de valencianitzar la política estatal”, havia avisat en campanya en una entrevista VilaWeb.
Diu @AntonioMaestre que @Compromis és terriblement deslleial (a qui? a Madrid?) perquè @AguedaMico reclama la condonació de deute per a investir a @sanchezcastejon… I, encara més, una altra col·laboradora de @DebatAlRojoVivo (desconec qui) afirma que, home, caldrà parlar amb… pic.twitter.com/QUi48u5A0M
— Vicent Baydal (@vicentbaydal) August 2, 2023
