24.05.2017 - 18:28
Afirma que va rebre expedients incomplets a posta perquè donés el vistiplau i es pogués aprovar aviat en el Ple
MADRID, 24 (EUROPA PRESS)
La interventora interina de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet durant l’època de la trama Pretòria que es jutja en l’Audiència Nacional, Maite Carol, ha afirmat aquest dimecres que va rebre pressions perquè signés a favor de la modificació d’usos de l’operació urbanística coneguda com Pallaresa assegurant que li van arribar a posar el bolígraf a la mà.
A la seva declaració en qualitat de testimoni davant el tribunal que jutja la trama de corrupció urbanística desenvolupada a Santa Coloma de Gramenet, a Sant Andreu de Llavaneres i a Badalona (Barcelona), ha assegurat que la seva intenció era conèixer què conseqüències econòmiques anava a tenir pel consistori el canvi de condicions del projecte Cubics que atorgava més terrè a la creació d’habitatges i menys a la zona comercial.
Carol, a la qual l’exalcalde de Santa Coloma va titllar d'”imbècil fastigosa” segons es desprèn d’escoltes telefòniques reproduïdes en el judici, ha concretat que la seva intenció era únicament conèixer el preu del sòl el 2001, 2004 i 2009 i que el secretari de l’Ajuntament Francisco Javier Ezquiaga i els tècnics del mateix “es van posar molt nerviosos” i van manar destruir un informe que concretava que aquest valor havia passat de 10,5 a 30 milions d’euros.
La testimoni ha precisat davant el tribunal de la Sala Penal que li van dir que si no signava favorable a aquesta modificació no la volien tornar a veure per l’Ajuntament de Santa Coloma i que tota la pressió que va exercir l’exalcalde Bartomeu Muñoz va estar “canalitzada” a través d’Ezquiaga, qui li va ocultar part del formi expedient partidari de l’operativa perquè emetés la seva valoració i es portés a Ple al més aviat possible, segons ha exposat.
Ezquiaga i el tècnic Luis Falcón van indicar dimarts que els usos es van modificar per salvar l’operació si bé la fiscal Anticorrupció del cas, Ana Cuenca, apunta en el seu escrit de conclusions provisionals que es va tractar d’una operativa per revaloritzar el terreny sense benefici algun per a l’Ajuntament però que va generar unes plusvàlues de 18 milions d’euros per a la societat adjudicatària del projecte (Centre Comercial Gramenet, integrada per l’empresa Proinosa, de Josep Singla i per Tultar, de Luis García ‘Luigi’, el presumpte cervell de la trama).
PRESSIÓ PER PRECIPITAR ELS TEMPS
Per la seva banda, María del Carmen Moraira, tinent d’alcalde de serveis territorials, també ha reconegut que l’exedil socialista “marcava els temps” i pressionava en els procediments amb la finalitat de precipitar-los. “La fi era que no poguéssim pensar en les conseqüències, jo creia que era perquè realment el nostre projecte polític era ambiciós i bo per a la ciutat però després d’aquesta investigació la meva idea ha canviat”, ha dit.
En contra de la tesi defensada per alguns acusats com Bartomeu Muñoz que van negar controvèrsies entre els tècnics i la interventora, Moraira ha assegurat que la reunió mantinguda en el consistori entre les parts va ser “molt tibant” i va acabar en enfrontament entre Maite Carol i Ezquiaga per la idoneïtat d’aquesta operativa. Lluny d’existir una relació fluïda entre l’equip tècnic “més aviat hi havia crispació”, ha dit.
A més de Carol i Moraira han declarat com a testimonis cinc persones vinculades al projecte com Enrique Viñas i Rafael Carlos Serratosa administrador i director financer respectivament de la immobiliària Prosavi, que va comprar les accions de Centre Comercial Gramenet el 2005, quan es va produir la primera revaloració del terreny.
Sobre este tema Viñas ha explicat que ‘Luigi’ –pel qual la fiscal demana vuit anys de presó– va ser el que li va oferir participar en l’operació Cubics ja que es tractava d’un moviment “molt interessant” perquè en aquesta data “qui tenia una operació immobiliària tenia or a la mà”.
La causa que es jutja després de vuit anys d’investigació iniciada per l’exjutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón segui en el banc dels acusats l’exconseller d’Economia Macià Alavedra i a l’exsecretari de Presidència Lluís Prenafeta –tots dos homes forts de Jordi Pujol– els qui van reconèixer el cobrament de comissions del 4 per cent per intervenir en aquestes operatives desenvolupades en la trama desenvolupada a l’àrea metropolitana de Barcelona.
