Pressupostos de Barcelona tant sí com no?

‘Barcelona tindrà pressupostos sí o sí’ (sic). La frase del primer tinent de batlle, Gerardo Pisarello, demostra des d’un bon principi per on volia portar les coses el govern des d’un bon principi. El govern tenia dues opcions: aprovar uns pressupostos amb majoria o portar-los a una qüestió de confiança per així poder aprovar-los en minoria.

El govern de Colau està disposat a tirar pel dret, en minoria i usant una argúcia legal de la llei espanyola. Era això el que defensaven quan s’insistia en la participació, la democràcia oberta i a derrotar la casta?

En cas de perdre la votació, el govern Colau ha anunciat que portaran els comptes de la ciutat a una qüestió de confiança. Encara que perdin, preveuen d’acollir-se a un mecanisme jurídic que, a falta d’una majoria absoluta alternativa (una suma impensable amb PP i Ciutadans), permetrà que els comptes s’aprovin per la porta del darrere.

ERC va posar sobre la taula unes condicions raonables. D’una banda, complir allò que havíem pactat l’any passat (transport gratuït per als joves en edat escolar, metro a la Zona Franca i trasllat de les presons Model i la Trinitat per a fer-hi equipaments). D’una altra, no perjudicar Barcelona al parlament i que les inversions socials previstes per la Generalitat a la ciutat es poguessin si més no discutir. Demanàvem que tinguessin el mateix comportament constructiu que ERC sempre ha tingut a Barcelona. El darrer punt, que s’apliqués  l’agenda social que van prometre i que nosaltres compartim. Un punt del qual no parlen mai quan valoren el nostre no.

S’ha decidit tirar pel dret. I potser caldria demanar que com a mínim es resguardés la veritat i es reconegués que es fa això perquè és el que més els convé, perquè hi ha una escletxa legal que permet actuar sense haver de buscar suport i poder tenir pressupost els dos anys vinents sense necessitat de negociar-lo. La qüestió de confiança és prerrogativa de Colau. Jo no la puc convocar, cap altre regidor no pot fer-ho. Si es fa servir és perquè es vol, tot i que hi ha més opcions. És la fórmula més ràpida i pràctica, ni la millor per a Barcelona ni per a ningú més que la batllessa.

Alfred Bosch, president del grup municipal d’ERC-Barcelona