Tombar el pressupost és la condició per a fer creïble una hipotètica negociació

Mirat des d’un altre punt de vista. Està en condicions el govern espanyol per poder oferir alguna cosa que valgui la pena al costat independentista? A mi em sembla, que no. Si fins i tot tenen una oposició molt marcada dins del seu propi partit!
Ara imaginem que gràcies a alguna promesa aconsegueixen la no oposició dels partits republicans a la tramitació del presupost; aquesta seria, una vegada més, la situació ideal per a que tornin a desdir-se de la seva paraula.
Els presos i els exiliats i… Catalunya no té res a pelar dins d’Espanya. Som, i sempre serem, minoria. L’única opció que tenim és la de plantar cara i fer efectiva la independència.

Em sembla bastant clar que a Espanya hi ha en marxa un cop d’Estat per carregar-se Pedro Sánchez. Casado vol ser una mena de Juan Guaidó i té l’ajuda de VOX, Ciudadanos i els barons del PSOE. El pressupost és el de menys. Només s’ha de veure l’espectacle que li han muntat per un “relator” que encara no existeix, a la “molt imparcial” Madrid.
Això és una dada que hauriem de tenir en compte, perquè si aquest cop d’Estat fracassés i despertés els espanyols que encara són demòcrates, potser s’obriria un escenari interessant.

Aprovar els pressupostos de l’estat eixampla la base.

L’única cosa que eixampla -realment- són les natges dels diputats Tardà, Rufian, Campuzano, Xuclà, Cleries, etc.

Què fan allà aquesta gent?

Perquè no se’n tornen cap a casa?

Els de l’independentisme “màgic” som així de bledes, eh Gabriel?

Quan el pare de l’independentisme “no-màgic” ens explica la lliçó de Mohandas Gandhi fa molta incidència sobre la NO-VIOLÈNCIA.

Però – a posta- i bordament omet l’altra part. Aquella que ens fa ser competents:

la NO-COOPERACIÓ o NO-COL·LABORACIÓ, eh Oriolet, ….rei !

Vos enllace el vídeo en castenallo per a fer-nos memòria, no siga que moleste algun veí de Sant Vicenç dels Horts.

https://www.youtube.com/watch?v=KTZQDSEIKto

Que col·loquem l’estat a exposició del conat entre ells, només ens dóna una oportunitat de mostrar què s’amaga darrere d’aquell estat a ulls del món, d’una banda, i de l’altra diverses oportunitats per a declarar formalment la República sense exposar-se massa.

Al capdavall sempre quedaran els meus amics de Compromís per a fer el “paperot” d’ajudar les poques forces realment democràtiques europees que n’hi ha dellà la Plana d’Utiel-Requena.

El govern espanyol no és sincer perquè no pot ser-ho: entre tots han creat un monstre mediàtic i un estat d’opinió que els impedeix fer cap cosa que no sigui llenya a l’independentisme i de retruc a tots els catalans, siguin o no independentistes. Per ser català ja ets sospitós d’haver assassinat la mare de Bambi.

Quantes cadenes de ràdio o de TV, quants diaris sentiu de Madrid (o fins i tot de Barcelona) que no acusin Sánchez de vendre la pàtria, de claudicació o de traïció, sense que ells puguin fer res per desmentir-ho. I això que no han tocat una coma de cap acusació contra els catalans, no han cedit absolutament en res, ni tan sols en inversió als pressupostos i les garanties processals dels presoners polítics estan als mínims !!

Aquest despropòsit ultra arrossega també el PSOE (mireu les declaracions de barons i sàtrapes diversos, com l’inefable Lamban) i ens augura, si guanya la dreta més bèstia, cosa probable, o si C’s i PSOE arriben a fer una coalició, 155 permanents i l’eliminació d’estructures com TV3 i l’ensenyament en català. Us recomano que escolteu la intervenció del professor Xavier Arbòs al Versió RAC1 d’ahir, dimecres per fer-vos una idea de què pot passar i com d’indefensos estem. Tornarem al 1959.

Si hi ha esmenes a la totalitat al pressupost i no continua la tramitació, no tindran cap mena d’interès en continuar cap mena de diàleg i a més podran justificar que no són uns venuts a la hidra independentista (segons la seva visió, però els continuaran acusant del mateix- hagin fet el que hagin fet- és el que té la “postveritat” i el feixisme).

Per contra, si es retiressin les esmenes a la totalitat i hi hagués un diàleg o un conat de diàleg, necessàriament seria de ben poca volada (un cop assolit l’objectiu de què parlar amb qui et fa més nosa que servei ?) i a més s’haurien de sentir encara més que són uns traïdors, etc.

Per tant, la millor hipòtesi per ells és que no s’enretiri cap esmena i no s’aprovin els pressupostos. Per nosaltres tant en un cas com en un altre, ens quedem igual.

Per revertir la deriva i la bogeria en què s’està convertint l’estat espanyol primer caldria desmuntar el complex mediàtic-judicial-polític del nacionalisme ultra espanyol, que porta anys covant-se, i en realitat aquest es basa en el que pensa bona part de la població, que no ens pot ni veure i no ha deixat mai de ser franquista.

Amb 50 anys que tinc, tota la meva vida he hagut de sentir acudits de catalans, o m’he sentit incòmode cada cop que he viatjat per Espanya. Fins el punt que em sento molt més lliure a New York, Paris o Londres que no pas- posem per cas- a Salamanca. I això des de molt abans del procés. Pregunteu-vos a quants de vosaltres no us passa el mateix.

Mireu, tinc una anècdota: fa 15 anys a la meva empresa li regalaven “La Razón” perqué Planeta era client nostre. Evidentment ens feia vergonya que estigués a la recepció amb els clients, o sigui que ho deixàvem a la cantina i la gent s’ho mirava de passada quan anava a fer un cafè. Recordo passar estones “glorioses” veient com les portades regiraven la veritat, s’inventaven coses o cridaven a l’odi. Si miraves la resta de diaris, ja veies qui era objectiu i qui no. Ara, malauradament, totes les portades, totes, són com La Razón. Fixeu-vos-hi ! Totes diuen el mateix i en el mateix to. I no només diaris. També premsa escrita i gairebé la totalitat dels mitjans audiovisuals (per això volen acabar amb TV3): sentir la ràdio espanyola o veure les TV és un akelarre de caspa i intolerància.

La relació dels espanyols i dels catalans s’assembla molt a la dels serbis amb croats, ja que sempre parlen de Balcans. Només en l’hipotètic cas- que no es produirà- que els obliguessin des de fora (com als Serbis amb Kòssove o Croàcia) hi podria haver un canvi.

Això o nosaltres ens plantem d’una vegada. Però és ben clar que, ultra la manca de capacitat que tenim ara d’anar junts (en llistes, o sense llistes,és igual- teixint una unitat estratègica), la resposta d’Espanya serà- segur- violenta i extremadament repressiva.

Si volem ser lliures hem d’estar disposats a patir i perdre una bona part de la nostra comoditat. I bastir un moviment de debò. I començar ja. Ja fem tard, reaccionem, si us plau !

És indiscutible que a nivell d’Estat, els atacs dins dels del 155 van en augment amb possibles conseqüències greus per a tots ells i sobretot per als del PSOE. Crec que -al contrari del que pensava-, el PSOE deu necessitar l’aprovació dels seus pressuposts perquè si no, evitaria la confrontació PSOE-PP-C’s, que sense cap dubte fa trontollar la famosa “unidad de los españoles” i crea una clara divisió dins del mateix partit, i això deu ser realment traumàtic per al Sánchez. Opino que ara l’obligació inexcusable de la Unió Europea és parar els peus al PP i C’s, si realment li queda alguna semblança democràtica perquè si no ho fa, serà evident davant del món que recolza el neonazisme més exagerat tant a Espanya com a Europa. Crec que si no vol perdre el poc prestigi que li queda, no té més remei que donar suport al PSOE per a continuar la possibilitat de negociar i rebutjar els extremismes de l’ultra dreta criminal. Que una negociació ens durà directament a la independència, no m’ho crec, però que ens pot aproximar a destruir els sistemes oligàrquics i el franquisme dels espanyols, sí que ho crec, ja està passant, i que la negociació -si es fa intel·ligentment i sense pors-, ens podria aplanar el camí cap a la re-proclamació de la independència, també. No és pas el camí que m’agradaria, m’agradaria ja haver-hi arribat, però tot allò que ens hi pugui acostar em resulta interessant, encara que caldrà anar amb peus de plom, perquè els espanyols l’únic que saben fer bé és mentir.

Si fes una any que em trobés a la presó, no sé si pensaría molt amb l’aprovació d’un pressupost per treureme’n. Aquí es tracta de què quan més pitjor, molt millor. Els pressupostos només interessa que s’aprovin, i molt, a dos persones en concret: un, aquest gamarús d’en sanches, i l’altre que l’interessent és a la Merkel, la UE o qui deguin els diners. Per tant em costa molt entendre que es faci un favor a un promotor del 155 i culpable de mantenir a un fiscal agressiu, i també a una UE via Tusk que, amb un caramel de sis rals, va engatussar al MHP.
Els comentaris sempre m’ajuden a entendre les coses i avui em fixo molt amb el d’en Victor Serra.
Que a espanya es matin entre ells, per mi no deixa de ser una notíca bona, què bona, excel.lent. Que els estirin les orelles des de Brusel.les, també. E que els deien que … lo tendrian resuelto con unas elecciones y esto era una cosa interna??..
Ara be, la cúpula d’ERC amb els pallassos de madrid i algún campusano per allà perdut, faran tot el possible per, ai, “fer-nos veure lo blanc, negre” per això de la política se’n diur “art”.
Només espero notícies de Waterloo o que el senyor Torra, es mulli més. Si, ja sé que és més independentista que jo, però te poca talla, i qui te poca talla, talla poc.

Els pressupostos no tenen cap importància. Cap.

El que marca ara les estratègies no és l´interés de l´Estat ni la veritat ni la justícia ni la unitat d´España ni la Constitució. El que marca les estratègies son les eleccions. Tot el que facin o diguin PSOE, PP, C´s o Vox s´ha de veure en clau electoral nacional i com si les eleccions fossin dintre d´un mes. Els indepes el que estan fent ara mateix és la pre-campanya electoral dels partits espanyols.

No importa si els pressupostos s´aproven o no, si no com s´arriva a aquest punt.
El que és important per Pedro Sanchez és el que sembla, no el que és.

Si els pressupostos s´aproven, guanya. Ha aconseguit que els indepes entrin altre cop al tripijoc del peix al cove i podrà dir que el seu diàleg funciona i que bla bla bla nueva política bla bla bla un futuro juntos bla bla bla presupuestos sociales bla bla bla.
Si no s´aproven per culpa dels indepes, guanya. Podrà dir que ell no ha cedit a les pretensions bla bla bla els indepes no volen diàleg ni volen res bla bla bla pressupostos del PP bla bla bla nacionalistes insolidaris bla bla bla viva España bla bla bla.

Amb qualsevol de les dues opcions ell té un missatge electoral potent. Per això els altres partits han de fer un escàndol suprem faci el que faci Pedro Sanchez, perquè sino acapara el relat i imposa el seu discurs.
Tot plegat és ridícul.
Com és ridicul, per exemple, el tema de la manifestació contra no se qué, perquè encara no se sap ni qué és això del relator i ja tenim una mani convocada. Perdoni? Una mani contra què? Contra el relator? Per España? Contra el diàleg? A favor del diàleg però sense relator? Contra el PSOE? Jo no marxaré a Madrid, ni a la cantonada de casa, a fer el babau si no sé perquè hi vaig. I amb qui.
No tinc res contra l´existència de VOX, la llibertat és per tots i ells poden dir i proposar el que vulguin i les urnes parlaran, però no em manifestarè políticament al seu costat perquè penso que son uns populistes perillosos. Si no hi ha un missatge clar i inequívoc dintre d´un escenari d´extrema gravetat no em faré una foto amb ells. Tampoc em manifesto, políticament, al costat de comunistes.

Només ho entenc tot això si ho miro en clau electoral. Cap dels tres partits vol estar a la foto amb els altres dos, però cap dels tres partits pot deixar la foto que plasmi lideratge anti-indepe només als altres dos.
És tot buit, exagerat, fals…s´enten només des d´un punt de vista electoral.

No dubteu que Pedro Sanchez és molt mes perillós que Rajoy. Pedro Sanchez no té referents morals ni té valors polítics, però té intuició i té molt instint per saber on col.locar-se en el moment adient. És un perill.
Si a Pedro Sanchez les enquestes li diuen que és rentable pasar-se la politica, l´Estat, la prudència i España sencera pel forro i donar canya amb un nou 155, ho farà. Ho farà i s´ho pensarà molt menys que Rajoy, i serà més dur que Rajoy. Pedro Sanchez no és el PSOE de sempre, és un oportunista polític, un autèntic paràsit que sap que si no dona un cop d´efecte té els dies comptats. Esteu jugant amb foc…

QUE CANSAT ÉS AQUEST TEMA

1/ Mentre no es demostri el contrari (no hi ha cap indici), avui els pressupostos són un tema espanyol que no ha de ser moneda de canvi de cap diàleg i menys d’un govern botxí del 155.

2/ El fet significatiu políticament per albirar una possible negociació seria la predisposició de Sánchez a reconèixer l'”error” del 155 i actuar en conseqüència respecte als presoners i exiliats. Això voldria dir enfrontar-se a la tríada feixista. Sense una predisposició significativa, la fantasmada d’un “relator” no pot tenir trellat. Aviat ho veurem.

3/ La manera de desemmascarar la trampa d’en Sánchez és votar NO als seus pressupostos, amb això d’acord. Ells no es desdiuen del 155 i nosaltres els tombem els pressupostos, ara què, on situem el diàleg?

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

“Durant tres-cents o quatre-cents anys només hi ha hagut mentides i tracte disciplent, genocidi cultural i tirania cap els catalans. Hem après la lliçó?? El camí és la república independent.”
(Jordi Balbastre 09:35).

Tenim una gran desconfiança de la seva (ERC) capacitat d’haver-ho entès

L’estat ens està preparant una altra immensa trampa com les que sistemàticament durant centenars d’anys ens ha estès.

Proposar Miquel Roca i Burniol és una senyal clara de les seves intencions sinistres.
[Roca és l’advocat de Juan Carlos Borbón i redactor de la constitució franquista.
Burniol ha escrit que la destrucció del català és per culpa nostra i no pas d’Espanya].

Em fa l’efecte que no només és la condició per fer-la creïble. És la condició per fer-la possible.

Només amb els pressupostos tombats el PSOE necessitarà dels partits catalans per anar aprovant tots i cada un dels crèdits extraordinaris que necessitarà per governar. Només així podran anar cobrant el preu d’anar aprovant votació per votació.

I com més aviat els tombin millor. Com caiguin en la trampa de permetre que els tramiti ja han begut oli. Es passaran mesos amb un bombardeig constant de pressions i propaganda fins que claudiquin.

Però quina confiança s’espera obtenir de qui? D’un govern criticat per la baronia territorial del seu propi partit? D’uns barons difícils de distingir de la triple A -Abascal, Acasado i A.Rivera- de la dreta, extrema dreta i dreta incendiària disputant-se les medalles a la plaça de la banderota espaterrant? Enmig d’una diarrea verbal castaÑola que retrotrau a la primavera del 36? Vinga va, home, que ja els coneixem. No poden ser, ningú de tots, més irresponsables. I EU mirant.

He llegit l’article referenciat pel Sr. Aregall, i connecta exactament amb el que pensem molts, que en Junqueras, ja sigui per incompetent o per algo pitjor, va malmetre un moment clau el 3-O per haver pogut fer un pas endavant, i va cedir la iniciativa a una espanya venjativa, difamadora i violenta.

Pel que fa als pressupostos, no ens podem refiar si no hi ha fets concrets, si no tornaríem a caure en “l’aprovaré” d’en Zapatero.

Per mi fets concrets seria:
– que les TVs i ràdios públiques diguessin la veritat des de ja sobre el que va passar el 20-S i el muntatge de la GC i Llarena per imputar a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez,
– que mostressin la violència real de la GC contra ciutadans pacífics que només volien votar,
– que destituïs al ministre Borrell per mentider, manipulador i incitador a l’odi contra Catalunya, dient clar als espanyolets perquè se’l treu.
– que retiressin la advocacia i la fiscalia de l’estat de la farsa de judici muntada,
– …………

Amb tot això fet, i repeteixo fet, se li podria donar un vot de confiança a Pedro Sànchez, per, amb més calma parlar del futur de Catalunya.

Però és utòpic, ja que a banda de la ultradreta PP-C’S-VOX bordant, hi han els barons més feixistes del socialisme espanyol que van de la mà, en temes catalanofòbics, d’aquesta ultradreta.
Aquests barons, gens d’esquerres, només volen preservar la “poltrona” i mantenir el clientelisme electoral als seus feus amb el que expolien de Catalunya.

Si Pedro Sànchez no posa ordre al seu partit mostrant la crua veritat als espanyolets, no te res a fer per molt que prometi.