Prohens es vanta del pla de segregació i dels acords amb l’extrema dreta al debat de política general

La presidenta del govern de les Illes, Marga Prohens, ha afrontat el seu primer debat de política general en plena ruptura amb Vox. Amb un discurs molt marcat per les promeses de “canvi”, la presidenta s’ha vantat de les mesures acordades amb l’extrema dreta, tot i que ha intentat defugir de les contínues polèmiques amb el partit. Malgrat que ha titllat de “renous a l’hemicicle” que “es queden al Parlament”, sí que ha reivindicat l’acord amb l’extrema dreta per a la seva investidura, ara fa més d’un any, “fruit de saber entendre la voluntat de canvi tant dels votants del PP com de la tercera força”.

La presidenta també s’ha mostrat satisfeta per l’aprovació de la llei de pressuposts de 2024, no exempta de polèmica, reconeixent el paper que hi va tenir Vox, malgrat les amenaces de tombar els comptes. També s’ha vantat d’haver complert amb el 80% dels 110 punts signats a l’acord amb l’extrema dreta, sense deixar de recordar-los que han estat ells els que ho van rompre “unilateralment”.

Res per a la llengua

Prohens només ha fet una menció a la ‘promoció’ de la llengua. Ha estat quan ha bravejat dels cursos que s’ofereixen per als sanitaris, tot reivindicant l’eliminació del requisit de català a la sanitat. També ha valorat els plans de segregació lingüística als centres educatius, pactats amb l’extrema dreta i que, tot i la ruptura, el PP ja havia anunciat que continuarà els cursos vinents. “Hem respectat la llibertat i autonomia dels centres i la llibertat de les famílies”, ha insistit Prohens, parafrasejant la ‘llibertat’ insistent dels discursos d’Isabel Díaz Ayuso.

L’Obra Cultural Balear ha criticat que tant la llengua com la cultura pròpies han estat les grans oblidades del discurs. Ho consideren una “oportunitat perduda”, atès que era el moment d’anunciar un canvi de rumb. Malgrat aquesta suposada ruptura amb l’extrema dreta, l’OCB veu evident que, almanco en matèria lingüística, el PP continua fermat de mans i peus a Vox.

Amb relació a l’educació, Prohens ha promès que abans d’acabar l’any es trauran a licitació les obres de la nova escola de la Pobla i les de l’institut de Son Ferriol per al primer trimestre de 2025.

Augment del pressupost

La presidenta ha anunciat que el sostre de despesa arribarà als 6.566 milions d’euros. Perquè el pressupost augmenti, queda per veure si aconseguirà els suports necessaris per aprovar la llei de pressupostos a finals d’any, ja que no compta amb el suport explícit de l’extrema dreta.

En tot cas, el sostre de despesa pujarà 200 milions d’euros, un 3% més que el de l’any passat. Prohens ho ha anunciat reclamant una millora del finançament i que sigui negociat de manera multilateral, fent una referència crítica a l’acord que ERC va arribar amb el PSOE per a la investidura de Salvador Illa. “Un millor finançament és de justícia per a les Illes”, deia entre aplaudiments del seu grup.

L’eliminació de l’impost de successions, que només beneficia rendes de més de 700.000 euros i que ha suposat un cost de 200 milions d’euros per a l’administració, o les ajudes als autònoms han estat un dels altres punts forts que Prohens ha volgut destacar. I ho ha fet anunciat, també, la futura equiparació dels autònoms amb les famílies nombroses i monoparentals per a les deduccions fiscals relacionades amb la conciliació. Per cert, l’únic moment que Prohens ha parlat de feminisme ho ha fet quan ha explicat els plans d’igualtat per facilitar la conciliació.

L’habitatge, el gran problema

Pel que fa a l’habitatge, del qual ha mencionat com al pitjor problema que viuen les Illes, ha promès una nova llei per 2025 que faci especial èmfasi a les ocupacions, perseguint-les i descrivint-les com una infracció greu. A banda, també ha assegurat que els propietaris que ofereixin els seus pisos buits podran veure anticipada la renda per part del govern, així com se’ls tornarà l’immoble en el mateix estat. Qui vulgui accedir haurà d’acreditar la residència a les Illes d’un mínim de cinc anys. També ha dit que es posarà en marxa una unitat acceleradora de posada en marxa de l’habitatge.

La presidenta ha remarcat que, en una primera fase, sortiran al mercat més de 7.000 habitatges de lloguer social i de preus limitats per a residents, d’iniciativa pública o privada. L’oposició, però, ha criticat la falta de mesures més concretes amb un assumpte crític com aquest.

Frenar la congestió turística

“El malestar dels residents és cada vegada més unànime. No ens podem posar de perfil”, ha reconegut Prohens en referència a la saturació turística. Per això ha insistit que no es pot continuar creixent en volum i ha reivindicat la creació de la Mesa del Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica i Social de les Illes. En aquest moment, ha fet diverses promeses buides.

Per un costat, ha assegurat que el febrer s’aprovarà un decret llei de mesures urgents per fer front a la congestió turística, però sense donar cap detall perquè encara s’han de posar damunt la taula. També ha dit que reclamarà la implicació del govern espanyol perquè destini recursos per a la transformació del model econòmic de les Illes, sense especificar més.

Prohens ha reivindicat també la necessitat de traslladar els fluxos de turisme durant els mesos de temporada baixa. Ho ha fet reivindicant l’esport i la cultura, mencions de les quals sempre han anat lligades al factor turístic. També ha anunciat una nova llei d’indústries culturals i la posada en marxa de la casa de l’escriptor, per donar més ajudes en creació literària i projecció exterior, sobretot tenint en compte que l’any 2025 és any Llompart.

Primer tram del segon cinturó

Vantant-se d’una mesura propulsada per l’esquerra, com és la limitació d’entrada de vehicles a Formentera durant l’anterior legislatura, ha recordat que a Eivissa ja se’n tramita la llei i a Mallorca se n’estan fent els estudis de càrrega pertinents. Però per millorar la infraestructura viària, tot i que ha volgut dir que “no significa ni més carreteres ni més autopistes”, moments després ha anunciat que el govern bestraurà als consells el fons per a l’execució del primer tram del segon cinturó a Mallorca, així com la millora de la carretera general de Menorca o la reforma de la E-10 a Eivissa.

En aquest punt, Prohens també ha anunciat la modificació de les concessions del TIB, que augmentaran amb 150 milions d’euros de pressupost fins a 2030. Això hauria de permetre, segons ha dit, que hi hagi 27 vehicles nous i un 50% més de quilòmetres de servei per ampliar horaris, freqüències i línies. A més, també ha dit que s’inicia la tramitació per al futur tren de Llucmajor, que hauria de connectar barriades com Pere Garau amb l’hospital de Son Llàtzer o l’aeroport de Son Santjoan. El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha recordat després que aquests és un dels tants projectes anunciats per la presidenta que ja havia aprovat l’anterior executiu.

Crisi migratòria

Pel que fa a la crisi migratòria i la consolidació de la ruta provinent d’Algèria, Prohens ha recordat el que es va anunciar a la conferència de presidents fa unes setmanes: que la situació és límit per acollir menors. Per això ha reclamat solucions a mitjà i llarg termini al govern espanyol que vagin més enllà dels repartiments. Així, ha enfocat en la necessitat de reforçar fronteres, combatre màfies, i “col·laborar” amb els països d’origen.