11.02.2019 - 21:50
|
Actualització: 12.02.2019 - 10:17
El debat del pressupost espanyol comença aquest migdia al congrés, sense que hi hagi hagut cap intent d’acostament d’última hora entre el govern català i l’espanyol. La discussió parlamentària s’allargarà tota la tarda i la votació es farà demà. Fins llavors encara hi ha temps material perquè ERC i el PDECat retirin les esmenes que poden tombar els comptes, però les posicions continuen allunyades i els canals de comunicació, encallats. Quan faltaven poques hores per a començar el judici contra el procés, els partits independentistes també es van espolsar la pressió per l’amenaça del PSOE d’un avançament electoral el 14 d’abril.
Si no hi ha un tomb inesperat, el parlament espanyol refusarà el primer pressupost de Sánchez i pot deixar tocada de mort l’estabilitat del seu govern. Els vots dels partits independentistes s’afegiran als de Cs i el PP perquè, en els debats a la totalitat, les esmenes de rebuig s’acumulen i hi ha una sola votació. EH Bildu també va dir que no avalaria els comptes si Pedro Sánchez no encetava un diàleg, mentre que el PNB sí que vol que es tramitin, igual que Compromís.
Ara Sánchez haurà d’aclarir si convoca eleccions anticipades o si prova de resistir fins l’any vinent, tot i la importància del revés polític que rebrà. ERC i el PDECat van assegurar no sentir-se pressionats per la suposada amenaça d’eleccions el 14 d’abril. Una possibilitat que, segons que va avançar EFE, era sobre la taula de la Moncloa. Per al govern català, és només un ‘globus sonda’ que envia l’executiu espanyol, en compte de fer el que hauria de fer, que és negociar. ‘Si hi tenen interès, ja saben on som’, va sentenciar la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. La pressió per l’avançament té a veure amb la por per l’aliança postelectoral que el PP, Cs i Vox podrien establir per a arribar al govern. La constitució d’un govern d’extrema dreta podria significar l’aplicació d’un nou 155 a Catalunya més bel·ligerant que l’anterior i arribaria, a més, quan el Tribunal Suprem encara no hauria dictat la sentència sobre l’1-O, amb els presos polítics en presons espanyoles.
El govern català, tanmateix, ha intentat fer veure al govern de Sánchez que el fet que la manifestació de diumenge a Madrid no fos tan multitudinària com s’esperava li dóna més marge de maniobra per a perseverar en la negociació. Podem també va demanar a Sánchez que fos més valent. ‘S’ha de parlar de tot: autodeterminació, presos polítics, legalitat i constitució’, va dir la portaveu, Noelia Vera, que també hi va incloure la figura del relator. El govern català manté les mateixes condicions que la setmana passada, quan Carmen Calvo va considerar trencades les converses. Vol que el diàleg de la comissió de partits inclogui el dret d’autodeterminació, que s’avanci en la definició del nom del relator o facilitador i que s’enllesteixi un calendari i un mètode de treball que doni garanties al compliment dels acords per a començar les negociacions.
Un debat que pot ser tens
El debat del pressupost arrencarà al punt de migdia, quan ja farà dues hores que haurà començat el judici contra el procés al Tribunal Suprem. L’impacte polític i social del judici pot polaritzar encara més les posicions i afegir tensió al debat parlamentari. A les dotze, la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, defensarà el projecte del govern espanyol. Després se suspendrà la sessió. Es reprendrà a les tres de la tarda, quan els grups que han presentat esmenes a la totalitat defensaran els seus arguments, per ordre de més representació a menys: el PP, Cs, ERC i els integrants del grup mixt: PDECat, Coalició Canària i Fòrum d’Astúries. Després, el debat es tornarà a suspendre. Demà els grups tornaran a intervenir durant vint minuts i la ministra, sense límit de temps, parlarà abans de la votació, que pot posar en un atzucac el govern de Sánchez.
Amb el micròfon obert, el PSOE no es compromet sobre la data de l’avançament electoral. El ministre de Foment, José Luis Ábalos, que és alhora secretari d’organització del PSOE, va dir que el partit primer havia de decidir si s’han de convocar eleccions i, després, parlar de dates. La de l’abril és, de fet, l’última que s’ha afegit a les travesses. Fins ara, se sospesava de fer-les a la tardor o el 26 de maig, és a dir, coincidint amb les municipals, les europees i les de tretze territoris, incloent-hi el País Valencià i les Illes Balears. Els barons del PSOE pressionen perquè no hi hagi cap moviment que els pugui perjudicar a les urnes i, a banda la possibilitat del ‘superdiumenge’, unes eleccions a l’abril també podrien ser un fort element desestabilitzador. El president Ximo Puig ja es va pronunciar en contra d’una acumulació d’eleccions d’aquesta magnitud. Sigui com sigui, Ábalos nega que el rebuig dels barons del PSOE a un superdiumenge sigui generalitzat perquè depèn de la realitat de cada autonomia. L’avançament de l’abril requeriria que Sánchez convoqués les eleccions i dissolgués el parlament dimarts que ve.
