28.02.2024 - 15:17
|
Actualització: 28.02.2024 - 22:57
La consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha presentat aquest migdia el projecte de pressupost per al 2024, que preveu una despesa de 43.673 milions d’euros, amb els departaments d’Educació (amb un increment de 682 milions) i Salut (amb un increment de 636 milions) com els més afavorits. És una xifra rècord que augmenta en 2.443 milions la de l’any passat, i que, segons la consellera, representa un augment percentual d’un 34% respecte del començament de la legislatura. Així i tot, el pes de la despesa social sobre el total dels comptes s’ha reduït de sis dècimes respecte de l’any passat.
Uns comptes “expansius, però responsables”
En la presentació, la consellera ha reivindicat els comptes com a “expansius, però responsables“, tot destacant que l’economia catalana “continua avançant en positiu, en un context global d’inflació i de reducció dels fluxos de comerç”. Així, Mas ha explicat que l’economia catalana va créixer d’un 2,6% el 2023, i que enguany el govern preveu que registri un creixement d’un 1,8%, sensiblement per sobre de la mitjana de la zona euro (0,8%). Aquesta trajectòria de creixement ha permès de reduir el pes del deute sobre el PIB a un 29,5%, la primera vegada que aquest indicador cau per sota el llindar del 30% d’ençà del 2011. Això, ha remarcat Mas, “alleugerirà la càrrega financera del govern” i li permetrà d’afrontar amb més seguretat els reptes que té per al darrer any de legislatura.
Els comptes, que Mas ha reivindicat com “els primers de la Catalunya de vuit milions de persones”, representen un augment d’un 68% de la despesa respecte de fa deu anys, cosa que en termes absoluts es tradueix en 11.152 milions d’inversió afegits. En aquest sentit, Mas ha reivindicat que la inversió s’havia duplicat durant la darrera dècada, amb 3.064 milions en inversions per a infrastructures i equipaments. D’aquestes inversions, Mas ha destacat les partides per a renovables i els recursos hídrics (com ara una inversió de 125 milions en la primera fase de rehabilitació de l’estació de tractament d’aigua del Ter), per a infrastructures ferroviàries (com ara els 194 milions per a les obres d’ampliació de l’L9 a Barcelona), en salut (com ara els 17,6 milions per a les obres d’ampliació de l’hospital Joan XXIII de Tarragona) o bé educació (com ara la partida de 30 milions destinada a obres de millora dels centres educatius del Principat). La consellera, en aquest sentit, ha destacat que la despesa combinada en salut, educació i drets socials ha augmentat d’un 66% d’ençà del 2014.
Sequera, serveis públics, transformació econòmica i llengua: els quatre eixos pressupostaris
Durant la presentació, Mas ha dividit els comptes en quatre eixos. El primer són les mesures en la lluita contra la sequera i el canvi climàtic, que preveuen una despesa de 1.045 milions d’euros en actuacions relatives al cicle hídric, amb una partida de 327 milions per a infrastructures de regeneració i dessalinització d’aigua. Destaca, en aquest punt, la inversió en renovables, que el govern preveu que s’enfili fins els 300 milions d’euros, dels quals 40 milions es destinaran a la instal·lació de plaques fotovoltaiques per part de l’Energètica Pública. La inversió en transport públic serà un altre dels punts claus d’aquest primer eix, amb una despesa prevista de 578 milions d’euros. L’apartat en què els comptes preveuen una despesa més alta en aquest eix, tanmateix, és l’habitatge, amb 1.219 milions d’euros. D’aquests, 600 es destinaran a la construcció i adquisició d’habitatge per a destinar-lo a lloguer assequible. Destaca, també, una partida de 50 milions en concepte d’ajudes al lloguer per a joves.
El segon eix serà el benestar i els serveis públics. En aquest apartat, Mas ha remarcat que el d’Educació serà el departament que més creixerà enguany, amb 7.508 milions que es destinaran a “complir la reversió de les retallades”. Destaca, també, la partida de 67 milions per a consolidar la gratuïtat de l’educació infantil fins als 2 anys.
La sanitat serà un altre dels punts centrals dels comptes d’enguany, amb una despesa prevista de 12.859 milions d’euros, la més alta de tots els comptes, i un increment absolut de 636 milions d’euros respecte a l’any passat. Destaca, en particular, una partida de 355 milions d’euros per a les millores en les condicions dels professionals sanitaris, 212 milions per a l’Agència de Salut Pública o bé 190 milions per a reforçar l’atenció primària. Aquesta xifra no inclou la partida de 800 milions d’euros destinada a reduir part del deute en salut que s’arrossega, sobretot, d’ençà de la pandèmia de la covid.
Més enllà de l’àmbit sanitari, la consellera ha destacat la partida de 3.612 milions d’euros per a drets socials, amb 115 milions destinats a la millora de tarifes i sous als serveis socials. Pel que fa a la igualtat de gènere, Mas ha remarcat que la despesa d’enguany –de 132 milions– triplicarà la del començament de la legislatura, amb una partida de 5,5 milions destinada al projecte d’accés universal a productes menstruals reutilitzables, que ha titllat de pioner al món.
La transformació econòmica i la recerca serà el tercer eix dels comptes. Destaca en particular, la partida de 1.001 milions d’euros per a recerca, desenvolupament i innovació, com també els 697 milions per al pacte nacional per a la indústria i els 711 milions d’euros per a garantir l’arrelament al país d’empreses considerades estratègiques.
El quart eix del pressupost, i l’eix que Mas ha reivindicat com la faceta més innovadora dels comptes, és la partida destinada a llengua i cultura, que serà el departament que més creixerà enguany (19,5%) en termes percentuals. En aquest sentit, Mas ha destacat la partida de 111 milions dedicats en exclusiva al català, dels quals 63 milions es destinaran a accions de promoció de la llengua i 38 milions es destinaran al consorci de normalització lingüística. Amb un total de 104 milions, la partida destinada a l’audiovisual serà un altre dels punts destacats d’aquest apartat, dels quals 55 milions es destinaran a la plataforma 3Cat i SX3 i 36 milions es destinaran al reforç del català als cinemes i les plataformes digitals.
El pes de la despesa social cau lleugerament
Tot i presentar-la com una de les grans claus del pressupost, el pes de la despesa social amb relació al total del pressupost ha caigut enguany a un 72,6%, sis dècimes menys que no el 73,2% de l’any passat i dos punts per sota del 74,6% de fa dos anys. En una atenció a la premsa posterior a la presentació del pressupost, Mas ha al·legat que aquesta reducció es deu a l’augment de la despesa en polítiques hídriques per a fer front a la sequera, d’una banda, i a l’augment dels costos del deute arran de l’alça dels tipus d’interès, de l’altra. L’executiu, en concret, calculat en 591 milions l’augment dels interessos enguany, fins a un total de 1.372 milions.
Augment dels ingressos
El conjunt dels ingressos, tant finalistes com no finalistes, que rep la Generalitat han crescut enguany d’un 9,7%, fins als 41.887 milions. El gruix dels ingressos provenen del model de finançament, que suposa un 84% dels ingressos no finalistes, mentre que els tributs propis i cedits aporten un 14%.
En aquest apartat, Mas ha recordat que els comptes d’enguany –a diferència dels de l’any passat i els de fa dos anys– no incorporen xifres d’inversió relatives als fons europeus Next Generation, atès que de cara a aquest any no s’han assignat nous recursos. La consellera, tanmateix, ha puntualitzat que fins ara s’han executat 4.990 milions d’euros en concepte de fons europeus a Catalunya, i que un 96,8% dels municipis se n’han beneficiat.
El dèficit fiscal, la llosa que continua pesant sobre els comptes
Al final de la presentació, Mas ha lamentat que “la dinàmica expansiva dels pressupostos existeix en paral·lel al dèficit que patim de forma crònica”, i que enguany ha xifrat en 21.982 milions d’euros, que equivalen a un 9,6% del PIB català.
Així i tot, la consellera ha reivindicat que les millores en el finançament aconseguides del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), equivalent a uns 15.000 milions d’euros. Això, segons que ha explicat, permetrà al govern d’estalviar uns 1.300 milions d’euros en interessos.
