02.02.2023 - 14:22
|
Actualització: 02.02.2023 - 16:31
El govern català ha aprovat un projecte de pressupost per al 2023 que preveu una despesa de 41.025 milions d’euros, un increment de la despesa en relació amb l’any passat del 10,7%. És l’increment anual en valors absoluts més gran d’ençà del 2006. Un cop aprovat pel consell executiu, la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, els ha lliurat a la vice-presidenta primera del parlament, Alba Vergés, com a gest simbòlic perquè la cambra comenci a tramitar-los. La tramitació començarà aquesta mateixa tarda amb les compareixences en comissió dels consellers Laura Vilagrà i Roger Torrent, i es completarà en un temps rècord: el 14 de febrer es farà el ple del parlament amb el debat a la totalitat i el 10 de març es farà el debat i la votació definitiva.
Després d’haver-lo lliurat, Mas ha presentat els trets principals del pressupost pactat amb el PSC i els comuns en un acte a l’auditori del parlament, al qual han assistit representants institucionals i de les entitats econòmiques, socials i culturals del país. En un moment donat, l’acte s’ha hagut d’interrompre per una emergència mèdica de Camil Ros, secretari general d’UGT, que ha estat atès pels serveis mèdics de la cambra i el conseller de Salut, Manel Balcells, metge de professió.
Mas ha exposat que els comptes tenen un objectiu doble: d’una banda, fer transformacions “que permetin d’enfortir els serveis de l’estat del benestar i pal·liar l’impacte de la crisi energètica i la inflació sobre els ciutadans i les empreses”. De l’altra, introduir millores al model econòmic i productiu català que accelerin una transició cap a una economia més diversificada i sostenible.
Els imposts als pisos buits i als creuers que el govern va pactar amb els comuns no consten a la llei de pressupost. Fonts del govern han indicat que la voluntat és incloure’ls amb esmenes durant la tramitació parlamentària de la llei d’acompanyament del pressupost. Tampoc no hi ha pressupostada cap partida per a les grans infrastructures pactades amb el PSC: la B-40, l’aeroport de Barcelona i el projecte de Hard Rock. “No inclou partides pressupostàries a causa de la naturalesa d’aquests projectes”, ha justificat Mas en una compareixença de premsa posterior. “La B-40 i l’aeroport són una infrastructures estatals que han de rebre finançament estatal, i el Hard Rock és un procés administratiu que ha de seguir el seu curs. No es pot ni accelerar ni aturar. Quan finalitzi aquest procés es farà la inversió d’aquest actor privat, però la Generalitat no ha d’incorporar cap euro al pressupost”, ha afegit.
El pressupost preveu un increment de la despesa no financera de 3.842 milions d’euros, un 10,7% més que el 2022, i una despesa de 1.185 milions provinents de fons Next Generation, majoritàriament destinats a inversions i amb un calendari d’execució que arriba fins al 2026. Els comptes preveuen canvis estructurals, com ara la incorporació permanent del personal sanitari i educatiu que es va contractar de manera extraordinària per la covid. Això suposa un increment de les dotacions per a personal de Salut de 4.370 milions d’euros més i d’Educació de 6.804 milions més. També s’hi inclou el desplegament del pacte nacional per la indústria, dotat amb 680 milions d’euros.
Segons que ha explicat Mas en la presentació, els departaments que més augmenten la seva dotació són Salut, que té un pressupost total d’11.423 milions d’euros, 1.128 milions més; Educació, amb 6.825 milions en total, 675 milions més; i Drets Socials, que rep 3.322 milions, 341 més que l’any passat. També ha destacat el creixement percentual d’Empresa i Treball (28% més), Igualtat i Feminismes (27% més) i Cultura (27% més). “En conjunt, la despesa departamental s’eleva en 3.430 milions d’euros, un 11,7% per sobre del 2022”, ha dit.
El pressupost inclou mesures com l’augment d’un 8% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que actualitza l’import de les prestacions socials; el manteniment de les bonificacions per a rebaixar el preu del transport públic (71 milions d’euros); una partida de 106 milions que té com a objectiu la reducció a la meitat de les llistes d’espera per a accedir als ajuts a la dependència; l’ampliació del parc públic d’habitatge (180 milions) o la millora dels serveis d’atenció a la violència masclista, amb una partida de 38,5 milions.
En el capítol de l’anomenada transició verda, s’han pressupostat 700 milions d’euros per a polítiques de gestió i aprofitament de l’aigua com ara plantes potabilitzadores i sistemes de reg. Mas ha afegit que la partida per a l’ampliació i el funcionament d’infrastructures ferroviàries creix amb 79 milions d’euros més, amb un total de 768 milions. També ha destacat els 63 milions per a ampliar la xarxa de punts de càrrega de vehicles elèctrics; 25 milions a l’Energètica, la companyia elèctrica pública, per a instal·lar cobertes solars als edificis públics i en sols d’ús o titularitat pública; 180 milions d’euros en ajuts a l’autoconsum domèstic i industrial i 25 milions per a plantes de bioenergia i biomassa.
Per a la promoció empresarial i de coneixement, a més dels 680 milions d’euros del pacte nacional per a la indústria, es destinen 140 milions per a ampliar la xarxa de fibra òptica i es millora el finançament de les universitats en 113 milions d’euros, amb un total de 1.082 milions. Els recursos per a polítiques d’R+D+i augmenten fins als 898 milions, mentre que la dotació per a la cultura creix d 101 milions i arriba a l’1,5% del total del pressupost.
Un dèficit públic de 791 milions d’euros
Mas ha exposat que els comptes preveuen un dèficit públic de 791 milions d’euros. D’ençà del 2010 s’ha reduït d’un 91,3% (llavors era de 8.313 milions), una reducció que, segons que ha dit, permet de millorar la sostenibilitat del deute i situar la ràtio deute/PIB de 2023 en el 32,7%, 1,3 punts per sota de l’any passat.
“És compatible una gestió responsable de les finances i uns pressupostos forts i expansius que dissenyin noves estratègies de col·laboració publicoprivada”, ha dit Mas. D’ençà del 2010, la despesa pública ha crescut de 10.301 milions d’euros.
