14.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 15.08.2023 - 20:56
Quan manquen dos dies per a la constitució del congrés espanyol, la mesa del plenari continua essent una gran incògnita. Un vaixell a la deriva que els cants de sirena d’Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez no aconsegueixen d’acostar a la riba. Cal dir que el PP encara no ha fet públic el seu candidat a la presidència de la cambra, mentre que el PSOE ha esperat fins avui per anunciar que serà Francina Armengol. Un gest que vol servir per estovar les files independentistes perquè la clau de la presidència i, per tant, de la majoria en l’òrgan de govern del ple és a les mans dels set diputats de Junts.
Encarar una negociació a través de declaracions públiques no és la nostra opció. Potser per això, a mesura que s’apropen dies decisius, com aquest proper 17, creix el nerviosisme i puja la subhasta. I es disparen les especulacions.
Paciència, perseverança i perspectiva.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) August 14, 2023
“Encarar una negociació a través de declaracions públiques no és la nostra opció. […] Paciència, perseverança i perspectiva”, va advertir Carles Puigdemont, que aquests darrers dies ha insistit que la seva formació no es doblegaria a les pressions del PSOE i Sumar. Tots dos partits han airejat públicament detalls de suposats contactes i negociacions amb dirigents de Junts. Cosa que s’ha desmentit tant a Waterloo com a Barcelona.
Junts decidirà el sentit del vot dijous, el mateix dia de la constitució del congrés espanyol, concretament en una executiva telemàtica que es farà a les vuit del matí. La reunió, així com tot allò que ha envoltat el partit d’ençà del 23-J, serà embolcallada amb una bona manta de secretisme. Fins ara, damunt la taula de demandes, solament n’hi ha deixat dues de molt clares de cara a la investidura: llei d’amnistia i referèndum d’independència.
La incògnita del que passarà amb la mesa s’allargarà fins a l’últim minut. La sessió de constitució començarà a les deu del matí i d’ara fins aleshores saltaran moltes ungles pels nervis, tant a Ferraz com a Gènova. Si Míriam Nogueras i els seus companys de files no voten a favor del candidat del PSOE, el PP –previsiblement amb el suport de Vox i UPN– pot tenir a tocar la presidència del congrés i el control de la mesa.
Això no vol dir necessàriament que Junts dinamiti les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, però serà un gerro d’aigua molt freda per a les aspiracions dels socialistes. Tanmateix, el president espanyol en funcions no sembla especialment preocupat per tot plegat. Ara fa unes setmanes, abans d’anar-se’n de vacances al Marroc, va dir que no negociaria la seva investidura fins que el congrés no fos constituït.
Mentre Sánchez escura les vacances a la residència reial de La Mareta (Lanzarote), la lampisteria li gestiona sobretot el ministre de la Presidència espanyol en funcions i home de la seva màxima confiança, Félix Bolaños. El dirigent del PSOE ha deixat la família a les platges de Mojácar (Almeria) per tornar-se’n a Madrid amb la intenció –de moment força infructuosa– de tancar el control de la mesa del congrés.
La premsa espanyola ha fet córrer el seu nom amb el de Patxi López i el de Francina Armengol com a possibles candidats a la presidència. Tanmateix, la direcció del PSOE no ha volgut confirmar cap rumor.
Coalició Canària i el globus sense aire del PNB
El bloc del PP, Vox i UPN suma 171 diputats, que són els mateixos que tenen el PSOE, Sumar, ERC, el PNB, EH Bildu i el BNG. Per tal de desfer l’empat i acaparar el focus mediàtic, el secretari general de Coalició Canària i president de l’arxipèlag, Fernando Clavijo, ha proposat que els nacionalistes bascs ocupin la presidència de la mesa com a mostra de maduresa democràtica i per “crear un clima d’entesa que faciliti el diàleg i grans acords”. La formació canària fa dies que repeteix que està disposada a negociar amb el PP i el PSOE la investidura, però en cap cas amb Vox i Sumar, als quals consideren actors extremistes.
Tanmateix, el globus del PNB com a desllorigador ha durat poques hores. Cap dels grans partits espanyols ha comprat la idea. Sumar segurament ha estat el més tou en les crítiques. Yolanda Díaz ha dit que la seva coalició treballava per aconseguir una mesa i un govern de caràcter progressista, fet que podia implicar d’incloure independentistes i nacionalistes a l’òrgan de govern del congrés. Ara sembla una cosa estranyíssima, però ha passat en nou legislatures espanyoles de les catorze. La darrera vegada, entre el 2011 i el 2015, quan Jordi Jané (CiU) va fer de vice-president quart.
El PSOE i el PP tampoc no han volgut donar més corda a la proposta de Coalició Canària. La vice-presidenta espanyola en funcions, Nadia Calviño, ha dit que la presidència havia de ser per al PSOE perquè era la formació principal del bloc contrari a la dreta i l’extrema dreta. “Hi ha moltes travesses i cadascú és lliure de proposar qui vulgui. Som profundament respectuosos amb la feina de tothom, però el PP té els seus plans”, ha respost el coordinador general del partit, Elías Bendodo.
Malgrat haver propulsat el globus del PNB —EH Bildu també ha sortit amb un punxó a intentar de rebentar-lo—, Coalició Canària ha d’aclarir què farà en la votació de la presidència de la mesa, és a dir, si cedirà el vot al PP –amb qui governa l’arxipèlag–, al PSOE o s’abstindrà.
L’empat etern a 171 vots?
L’elecció del president del congrés espanyol necessita majoria absoluta en primera ronda. Si no s’aconsegueix, els dos candidats més votats passen a una segona volta en què tan sols cal majoria simple. Ara, si els set diputats de Junts i el de Coalició Canària decideixen d’abstenir-se, el bloc encapçalat pel PP i el bloc encapçalat pel PSOE empataran a 171 vots. En aquesta situació, el reglament del congrés preveu que es repeteixi la votació tantes vegades com calgui fins que hi hagi un desempat.
