Pressió política i econòmica: així intervenen TV3

Quan el senat espanyol va aprovar les mesures proposades per Mariano Rajoy per intervenir el govern de Catalunya invocant l’article 155 de la constitució, finalment va quedar-ne fora la referència explícita al control dels mitjans de comunicació públics. Així i tot, un mes després, un conjunt de pressions i amenaces afecten i condicionen els treballadors de TV3 i de Catalunya Ràdio. Aquesta setmana el consell professional de TV3 ha convocat una assemblea d’informatius, dimarts, i del conjunt dels treballadors, ahir, per tractar de les declaracions de García Albiol, les imposicions de la Junta Electoral i la reclamació de 167,4 milions d’euros que fa el Ministeri d’Hisenda espanyol. D’altra banda, l’editora de l’InfoK, Laia Servera, denuncia que la pressió que reben els ha fet canviar la manera de treballar quan parlen de política.

Divendres passat la Junta Electoral de Barcelona va dictaminar que els professionals de TV3 no podien dir ‘govern a l’exili’ ni ‘consellers empresonats’ ni ‘consellers exiliats’. En canvi, permetia dir ‘llista del president’, ‘consellers del PDECat’ i ‘consellers del govern de Puigdemont’. Però més tard la Junta Electoral espanyola va concloure que la primera resolució era insuficient i també va prohibir aquests termes. Tot i que el costum és mantenir el tractament de president a tothom qui hagi ocupat alguna vegada el càrrec, la Junta Electoral espanyola va argumentar que les normes que regulen el règim estatutari dels ex-presidents i els ex-consellers tan sols preveuen el tractament de ‘molt honorable senyor’ i ‘honorable senyor’, respectivament.

Lluís Caelles, president del Consell Professional de TV3, explica a VilaWeb que l’assemblea d’informatius va decidir d’oposar-s’hi: ‘Qui marca el lèxic marca el relat. Nosaltres ho rebutgem i vam acordar que ho explicaríem als telenotícies i als programes de la casa.’ Recorda que tradicionalment s’han oposat als blocs electorals, però considera més greu encara aquest cas. ‘Rebutgem de manera radical que la Junta Electoral es converteixi en una falca entre els periodistes i la ciutadania que ens mira’, denuncia.

Els periodistes van acordar que a partir d’ara parlarien de ‘president cessat pel 155’ i ‘consellers cessats pel 155’. ‘Ens permet de continuar anomenant-los “president” i “consellers” però descrivint la situació. És un fet que Carles Puigdemont és un president cessat per l’article 155 aprovat pel govern, i els consellers igualment’, diu. Amb tot, Caelles hi treu ferro perquè amb el començament de la campanya passaran a ser ‘candidats de’. ‘És una mica trist que hàgim d’esperar que sigui així perquè el nomenclàtor quedi clar’, creu.

Sobre les paraules d’Albiol dient que calia tancar TV3 i ‘tornar-la a obrir amb gent normal’, els treballadors d’informatius ho consideren un afer tancat després de l’entrevista que li va fer Lídia Heredia a ‘Els matins’. ‘La normalitat del tractament que Albiol va rebre a la televisió és la resposta de TV3 a les seves paraules’, diu Caelles. El 4 de desembre sindicats i comitès d’empresa dels mitjans públics faran un acte al Col·legi de Periodistes per demanar als partits polítics que durant la campanya electoral no pressionin els treballadors públics i respectin la seva feina.

El comitè d’empresa, això sí, assenyala que és legítim de parlar de control governamental arran de la reforma de la llei de l’audiovisual que el 2012 es va fer amb el suport de CiU i el PP. ‘Fa anys que demanem que els membres del consell de govern siguin elegits amb criteris professionals, a proposta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i per majories qualificades del parlament’, diu Roser Mercader, presidenta del comitè d’empresa. Així i tot, nega les acusacions que rep TV3 del PP i Ciutadans: ‘Són exagerades, no estem d’acord amb això que es diu, que som una televisió sectària i que tots tinguem una mateixa ideologia. És mentida.’

Maniobra d’asfíxia econòmica
A més de la pressió política de què és objecte la televisió pública sobretot d’ençà de la intervenció de les institucions catalanes amb l’aplicació del 155, s’hi ha d’afegir la pressió econòmica. El ministeri d’Hisenda espanyol ha reclamat a la CCMA aquesta setmana el pagament de l’IVA per valor de 167 milions d’euros de les aportacions de la Generalitat entre el 2015 i el 2017.

El Consell Professional també ha tractat de la delicada situació financera arran d’aquesta reclamació del ministeri Hisenda. ‘El pressupost retallat sumat a la reclamació de l’IVA és insostenible. Hem de parlar amb tots els partits perquè assumeixin la necessitat d’un pressupost suficient i estable’, diu Mercader. Creu que té una importància especial, perquè no es tracta d’un problema de mala gestió, sinó d’una altra mena: ‘Tenim una llei recent amb què no es podia comptar, de manera que no es preveia al pressupost.’

I aquesta nova reclamació, tal com la CCMA ja va avisar, pot tenir ‘greus efectes sobre els pròxims exercicis pressupostaris.

L’equip de l”InfoK’ extrema la prudència per la pressió externa
La pressió mediàtica i política ha afectat especialment el programa ‘InfoK’, l’informatiu infantil que s’emet des de fa setze anys. L’endemà de l’1 d’octubre va explicar als nens d’una manera didàctica i sense mostrar imatges de violència, què havia passat, fet que va desfermar fortes crítiques de partits unionistes. Hi va haver fins i tot acusacions d’idolatrar els Mossos d’Esquadra i de criticar la policia espanyola i, en definitiva, ‘d’adoctrinar’ els joves espectadors. Arran d’això, l’editora del programa, Laia Servera, va publicar un missatge a Twitter en què detallava que només vint segons dels més de vint minuts que va durar l’informatiu havien estat dedicats a explicar el paper de les policies en el referèndum.

Davant de les crítiques rebudes per part d’alguns mitjans de comunicació, a l'InfoK volem deixar clars alguns conceptes: pic.twitter.com/00nXN2zniO

— Laia Servera (@LaiaSz) October 6, 2017

Un mes després, les crítiques van tornar, ara contra el reportatge que explicava la situació del govern català. No només per part de partits espanyols, sinó també directament de mitjans com El Español, El Mundo, la Sexta i l’ABC. També va fer grossa la polèmica la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, que, tot i reconèixer que no havia vist el reportatge, va demanar a governants i directors dels mitjans de comunicació ‘si més no respectar la infància’. Xavier García Albiol va fer un piulet dient que denunciaria el reportatge a la Junta Electoral per ‘adoctrinament en el canal infantil’.

Lo de @TV3 no tiene límite. Ahora adoctrinamiento en el canal infantil. Mañana @PPCatalunya presentaremos denuncia ante la Junta electoral pic.twitter.com/AP7HiWtLgV

— Xavier García Albiol (@Albiol_XG) November 7, 2017

L’editora del programa defensa el reportatge, que nega que tracti sobre els presos polítics com a concepte ni digui que els membres del govern empresonats ho siguin, sinó que presenta tota la situació del govern i que hi ha persones que creuen que són presos polítics i n’hi ha que pensen que han d’estar empresonats. Servera diu a VilaWeb: ‘La majoria de televisions i diaris n’han passat només un fragment amb tota la mala fe perquè sembli que només hem donat una versió dels fets’. Vegeu ací el reportatge complet:

Servera reconeix que la pressió mediàtica i política ha fet extremar les precaucions i afectar la manera de treballar de l’equip de l”InfoK’: ‘Som molt més prudents a l’hora de tractar els temes, no els tractem tant regularment com potser hauríem de fer-ho. A més, els revisem molt més i hem eliminat tots els nens de qualsevol reportatge que parli de política.’ En concret, el reportatge sobre la situació del govern el van revisar cinc persones més del que és habitual. ‘No mostrar nens parlant de política és una distorsió editorial que fem per a protegir el menor, no perquè ens la creguem. Sabem que pot acabar en portades de diari sense protecció de cap mena i amb dades personals. Tal com està la situació ara, no volem que el menor passi aquest tràngol, perquè pot ser perillós’, explica.

Si es compara el tractament que ‘InfoK’ fa del procés cap a la independència amb el que fan uns altres informatius infantils es veu més clarament la prudència afegida amb què treballa l’equip del programa català. Un equip del ‘Newsround‘, informatiu infantil britànic, es va desplaçar a Catalunya i va fer reportatges diaris sobre la situació política de Catalunya, on apareixien nens parlant a favor de la independència i en contra. També ‘Logo’ i ‘Jeugdjournaal’, versions alemanya i neerlandesa de l”InfoK’, van tractar el referèndum de manera més regularment que no pas l’informatiu català.

La tesi doctoral ‘Informatius infantils. Temes, informació de qualitat i recepció de l’audiència de Newsround, Logo i InfoK’, de la investigadora Marta Narberhaus, indica que de tots tres, ‘InfoK’ és l’informatiu infantil que parla menys de política (tan sols un 1,9% de la informació). A ‘Logo’ la proporció és de l’11,1% i a ‘Newsround’ del 4,7%. En tots tres les notícies més freqüents són les de societat.

3/12 Que percentualment som l’informatiu infantil europeu que menys temes polítics tracta (Font:Tesi Doctoral Marta Narberhaus) pic.twitter.com/BpARxp8HSB

— Laia Servera (@LaiaSz) November 7, 2017

‘Si fem un informatiu infantil ens l’hem de creure. Si hem de fer un informatiu per parlar només de les estrenes de cinema i dels dibuixos animats anem malament’, diu Laia Servera. Recorda que ‘InfoK’ ha tractat temes tan sensibles com les armes químiques de Síria, els atemptats de Barcelona, l’assetjament i els abusos sexuals. ‘Com no hem de tractar temes de política que tenen l’abast que tenen? Tots els informatius infantils els tracten regularment i l'”InfoK” amb comptagotes, potser per l’excés de prudència’, lamenta Servera.