La fotografia dels ostatges és la comprovació que són presos polítics

Els imperialistes, de tots els imperis que es resisteixen a la seva fi, no avaluen sovint el significat i la repercussió real dels seus gestos. Pretenent humiliar els nostres presos polítics i exiliats, no sé si n’adonen que encara els fan més herois per a la bona gent que els estima i els considera seus. Quan sento Pedro Sànchez dir que mai no hi haurà un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, recordo aquell François Mitterrand –llavors ministre de l’interior francès– pontificant: “Argèlia sempre serà francesa”. Un pobre fals profeta, aquell Mitterrand.

No he pogut aguantar gaire estona veient com volien humiliar a Jordi Sánchez i a nosaltres mateixos. Tampoc els talls del seus missatges a tv3, que han volgut donar aquesta imatge conciliadora d’ell i del seu discurs. Per mi tot això que estem veient és una prova clara que els presos polítics ni haurien de seguir en càrrecs de responsabilitats de partit ni haurien de tenir un paper destacat en la decissió de l’estratègia política. Està bé que encapçalin les llistes per una qüestió de visibilitat però són ostatges ( física i mentalment) de l’estat que combaten i per tant no són lliures ni d’acció ni de pensament.

Jo també vaig mirar el vídeo i em vaig emocionar de tornar a veure Jordi Sánchez en un pla proper. Veig que alguns esmenteu una suposada crítica a JxCat … jo no en faria tema, i no ho veig una crítica a JxCat en sí, sinó més aviat un toc d’atenció a algunes persones molt sensibilitzades i potser un pèl massa polititzades; per desgràcia, temps hi haurà per demostrar si estem globalment més a favor de l’estratègia de JxCat (com jo, p.e.) o més a favor d’ERC (com pressuposen les enquestes interessades). Fa mesos que vaig arribar a la dolorosa conclusió que fins que una d’aquestes dues oposades estratègies s’acabi mostrant, a cop d’urnes i més urnes, clarament més majoritària que l’altra, el procés d’alliberament nacional de Catalunya anirà amb el fre de ma posat ( i si guanya ERC, el fre de ma i la marxa enrere i tot!). Però bé, el que m’ha motivat a escriure el comentari és aquesta insistència en voler trobar mostres i proves de que els nostres presos son presos polítics … però per l’amor de déu, que no era claríssim això des del mateix instant del seu ingrés a presó ara fa ja masses mesos? Bé, en descàrrec del director, cal dir potser encara no és prou clar per a massa gent de la opinió pública internacional, potser.
I mira, ja que ha sortit el tema enquestes, deixo anar una cosa que em balla fa temps: una enquesta pot servir per detectar o per influir; les enquestes que serveixen per detectar, les que suposen de veritat bona informació per als partits, a sant de què ens haurien d’arribar a nosaltres a través dels mitjans, i qui diu nosaltres, també a tots els rivals polítics?; quan han costat lo seu en €, lo normal és que se n’aprofiti només qui les ha encarregat. Si ens arriben és que son enquestes encarregades per influir. A una empresa que fa una enquesta dedicada a influir, i ben pagada per fulano o sutano, se li en fot tres pitos que després el resultat real se li assembli com un ou a una castanya, no era per detectar pel que han cobrat, sinó per influir!. Dons au, qui es vulgui deixar influir o manipular, allà ell.

Voldria afegir un comentari relatiu a l’escenografia, que veig que no ha fet ningú però que a mi m’ha fet una impressió molt forta. Em refereixo a la línia de color vermell que creua la cara del Jordi.

Ja sé que es tracta del fil dels auriculars. Però vosaltres heu vist molts auriculars amb fil de color vermell?
Si no s’ha fet intencionadament, ningú s’ha adonat de que es generava una imatge molt estranya?

A part del comentari anterior, i per no repetir, d’acord amb la significació política del gest i amb la valoració del conjunt de l’escenografia.

Sr. Partal, com el meu tarannà és anar de cara i no amagar-me, em sento al.ludida per el primer paràgraf del seu editorial, ja que jo vaig deixar aquest comentari en el algún espai d’aquest diari i sap? no m’en desdic. Hagués estat molt gros que un candidat fes una roda de premsa i i l’altre no.

També cal aclarir-li que aquest comentari meu no era per afavorir a Jordi Sanchez i la seva candidatura en detriment d’ERC sinó perquè tot el que està fent ERC em condueix sempre al mateix punt. I com ja he dit des els temps de la SSS sembla que ERC no se n’ha sortit en fer canviar el rumb de l’independentisme.

Ara bé, si aquest partit vol que modifiquem (ja que no sóc la única que té aquesta apreciació) aquests criteris no ha de fer altre cosa que demostrar-ho i aleshores potser li donaré la raó a vostè, Sr. Partal.

Cordialment,

No hem va agradar, malgrat que estic en la línea expressada per Rosa Gispert i altres que l’han trobat encertada, vaig voler donar confiança a la voluntat del Jordi, i del Partit suposo, i tenia certa esperança, però em dol reconèixer que, al meu entendre, no han aprés res del que ha passat, del que ha patit i que continua, accepten la humiliació i no hem descobert que qui tenim al davant no són gent com nosaltres, que no raonen com nosaltres, els fem guanyadors, els donem a ells l’última paraula i la desició. Em va deixar un gust a punts suspensius ….

Gracias por la editorial , un día más, TOTALMENTE DE ACUERDO CON EL COMENTARIO DE LA Sra. ROSA GISPERT y EVA SALAS.

Por si sirve a alguien, España tiene más de 40 años “democracia” con presos políticos anarquistas, vascos, republicanos , antisistema, objetores de consciencia … y tienen EQUIPOS ESPECÍFICOS DE REPRESIÓN PARA LOS PRESOS DESDE INSTITUCIONES PENITENCIARIAS QUE ES EL DEEP STATE , incluye psicólog@s psiquiatr@s , médic@s forenses , todos los poderes judiciales del estado y dinero , los fondos reservados que permiten comprar voluntades en el extranjero y periodistas en España… DURANTE 40 AÑOS SE HA PROTEGIDO TORTURADORES Y POLICIAS ASESINOS (en el juicio del procés en el supremo hemos visto a algunos de ellos) presentando a las VÍCTIMAS COMO TERRORISTAS y a los CRIMINALES DE ESTADO COMO HEROES …. y muchos se lo siguen creyendo , incluso de partidos políticos que ahora sufren la represión , es muy dificil que la gente que esta en sus manos secuestrados pueda decidir sin convertirse en un peón de sus manipulaciones … muy dificil.

S’ilvia Fortuño, m’omple més el teu comentari que l’editorial. Ho faig extensiu a tothom que ha dit el mateix, Júlia, Eva, Conxita i demés.

Al llegir el paràgraf, he pensat amb el President Torrent .. i ahi lo dejo. I el dia que falli el MHP per ajudar-me a ser lliure, un altre¡¡ només estic casat amb la meva llibertat.

No he vist l’entrevista, he vist la foto i és lo normal. Què esperaveu? Una paret plena de publicitat electoral, un llaç groc?. Són i seràn sempre això, uns terroristes al poder amb l’objectiu d’arrassar, humiliar i assassinar.

Potser si l’escenari de l’altre candidat és diferent, algú haurà de rectificar..

Això de va de ser lliures.

L ‘INICI DE L’ EDITORIAL…
És molt poc elegant començar l’editorial amb la crítica, encertada o no, a una part dels ostatges en defensa dels altres, quan això va de presos polítics. Segurament el PS. final hauria estat un millor començament i la crítica al final. Aquesta singulalització és massa significativa, impròpia.

La cantonada i la tauleta minúscula dona la imatge de cel.la, de presó, com correspon a un personatge arraconat amb la condemna ja escrita. Altrament no els queda més remei que donar-los un espai perquè són presos polítics, però privilegis els mínims, és a dir, que es vegi la humiliació sota la bandera de l’Estat.

Llibertat presos polítics. Llibertat exiliats!

Jo, sense pertànyer a jxcat, sino com a ex votant d’Esquerra, també vaig especular sobre possibles interessos comuns de l’estat espanyol i Esquerra, vistos els precedents d’actuacions i declaracions dels (independentistas?) representants republicans i l’interés espanyol per la seva victòria, i continuo fent-ho. És l’estat espanyol qui ha rectificat una decisió que era insostenible, fins i tot per a ells, a ulls del món.
Les crítiques cap a Esquerra que fem, llegim i sentim constantment, majoritàriament provinents de gent poc sospitosa de ser del “món convergent”, per entendren’s, no son gratuïtes, ni interessades, son la resposta natural al gir que ha fet el partit, a la negativa d’unitat i a considerar com a enemic número u, al President legítim Puigdemont (cosa, una de tantes, que comparteixen amb els espanyols).
Pot ser un editorial argumentant aquesta defensa aferrissada, que sempre fa del partit republicà, podría donar un altre enfoc al que els pobres mortals, que no aprenem la lliçó i acusassem tan fàcilment, majoritàriament tenim.
I una enquesta sobre l’intenció de vot dels subscriptors, també.

Jo també estic totalment d´acord amb aquells els qui no ha agradat el seu comentari sobre els recels cap a ERC i el seus “contactes ?” amb el Gobern actual. Crec en la sinceritat, sense cap dubte, dels seus militants i alguns dirigents però no estic tant segur de les dels seus caps actuals.
I sobre aquest cas en concret: Quants dies fa que el Sr. Junqueras sap que podrà fer (i en consequencia preparar) la seva conferencia, i amb quants minuts ho ha sabut el Sr. Sanchez ? No li sembla una casualitat massa gran per no sospitar que a la fi s´ha permès la del segon per que no es noti el favoritisme ? I mes val no regirar massa en el que diuen avui a ERC i en lo que deien fa poc mes de un any. I de la unitat, que els seus militants reclamen, ja veurem amb qui pactaren els seus dirigents en les diferents conteses electorals que venen.

ERC vol dues coses: no tancar la llista a nous independentistes i guanyar, ara que ho veu possible. I JuntsxCat vol reivindicar l’1O i mantenir l’esperit unitari d’aquella jornada històrica. ERC vol evitar de totes-totes que la dreta governi i faci més destrosses a la Generalitat en perjudici del dia-dia que afectarà a molta gent. Junts Cat vol evitar el desencís dels que vam lluitar pel Referèndum. Tots dos tenen arguments prou sòlids. Jo donaré el meu vot a la persona que em faci més confiança.

S’està evidenciant de manera cada vegada més clara la regressió de la dreta ñola (PsoE també, naturalment, plagat com està també de cacics, de trepes i d’aprofitats a les altures), a una cultura de salvatgisme, emprant com argument fonamental la violència i el nepotisme, l’estultícia i la mentida com a maneres fonamentals de fer política. Llàstima que nosaltres ja no veurem llibres de text d’història de l’art amb les pintures rupestres que a les hores lliures deuen ejecutar els Srs. Cagado, el cap de Vox (no recordo com es diu), el de Ciudadanos (no ho vull recordar), i els Sr. Pedro Sánchez.

I, per cert, aquella gent, especialment de Junts per Catalunya, que va fer una especulació injusta sobre uns possibles interessos comuns de l’estat espanyol i Esquerra quan es pensaven que només podria parlar Junqueras, estaria bé que aprenguessen la lliçó i no acusassen mai més tan fàcilment cap altre candidat independentista.–

Completament d’acord. Els Independentistes massa “puristes” em fan fástic. Hem d’anar TOTS a l’una

Per cert, el meu vot crec que ja esta decidit

Disputados en Madrid CUP

Municipals Elisenda Alamany(No ERC), 2a dona candidata a l’alcaldia(després d’Ada Colau)

Europees (abstenció, a falta de confirmar LLista Exiliats)

Atentament, un independentista que n’está fart de TANTA COMÉDIA

Comentari signat per Maria Solà.

Em va sorprendre el comentari que va fer el Jordi Sánchez al funcionari que li posava el “pinganillo”: “Vaya sorpresas tiene la Jec, ésta si que no me la esperaba” (més o menys). En Sánchez, quan es va assabentar que podria fer la conferència????
I no he pogut seguir cap de les dues conferències, a part de l, escenografia, que és depriment i ens està recordant que tenim ostatges a la presó, tampoc he suportat el missatge dels dos. Com han dit alguns altres lectors: si us plau, els presos polítics s,haurien d,apartar, ja, de fer política des de la presó.