Què pot passar amb els presos polítics que són diputats i senadors?

El 21 de maig és previst que es constitueixin les corts espanyoles sorgides de les eleccions del 28-A. Ara mateix encara no se sap com recolliran les actes, presencialment, els presos polítics que són parlamentaris electes: Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva. El Tribunal Suprem espanyol encara no els ha autoritzat, però no ha fixat sessió aquell dimarts i a més el congrés espanyol i la policia han començat els preparatius per a la presència dels presoners a totes dues cambres.

Tot fa pensar que els cinc electes podran recollir les actes i, de retruc, deixaran de ser diputats al Parlament de Catalunya. Però, una vegada autoritzats a recollir-la, com procedirà el Suprem? Com pot afectar el desenvolupament del judici? Podran assistir als plens i, especialment al d’investidura del president espanyol? O els poden suspendre com va fer Llarena el juliol passat?

La qüestió de la immunitat parlamentària

Una de les prerrogatives dels diputats del congrés espanyol és la immunitat. L’article 71.2 de la constitució espanyola estableix que els diputats i senadors ‘només podran ser detinguts en cas de flagrant delicte. No podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització de la cambra respectiva’. En aquest precepte, també recollit als reglaments del congrés i del senat, es basen els advocats Andreu Van den Eynde i Jordi Pina per a sol·licitar la llibertat dels presos perquè puguin recollir les actes i exercir els seus drets polítics en plenitud.

És per això que han demanat un suplicatori a ambdues cambres. Sense el vist-i-plau del congrés i del senat, amb la llei a la mà, el judici s’ha d’aturar perquè la llei d’enjudiciament criminal estableix que s’ha de paralitzar qualsevol causa durant dies o setmanes mentre les cambres, en sengles comissions de l’estatut dels diputats, no resolguin –favorablement– els suplicatoris.

Es pot paralitzar temporalment el judici?

Sí. Si el tribunal segueix els procediments establerts, el judici pot restar suspès mentre el congrés i el senat no resolen el suplicatori. De fet, Marchena només ha programat sessions fins el 20 de maig, quan és previst que acabi la prova testifical; en canvi, fins ara el tribunal fixava un calendari mensual.

Tanmateix, el tribunal ha deixat temps a la fiscalia perquè presenti al·legacions als escrits de Van den Eynde i Pina abans de resoldre la situació dels cinc presoners electes. La decisió pot condicionar tot allò que pot passar les setmanes vinents, tant el ritme del judici com la llibertat provisional i l’assistència dels presos polítics electes als plens.

Els poden suspendre com va fer Llarena?

Sí. El jutge instructor de la causa contra el procés va suspendre els cinc diputats i el president Puigdemont emparant-se en l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Llarena va permetre que deleguessin les funcions en un altre diputat, una possibilitat que solament van aprofitar Junqueras i Romeva, amb l’argument que el magistrat no podia alterar així la majoria resultant de les eleccions del 21-D.

Els cinc electes continuen processats per rebel·lió, i, tot i la irregularitat de la suspensió de Llarena, el Suprem podria demanar al congrés i al senat que votessin les suspensions de càrrecs públics dels cinc presos polítics.

La importància política de les suspensions

Una votació a les comissions que suspengui els cinc presos electes pot originar una esquerda profunda en les possibles negociacions entre el PSOE i l’independentisme, probablement després del 26-M, amb vista a la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. Sánchez té més fórmules possibles per a ser reelegit, però si els socialistes voten a favor de les suspensions que pot demanar el Suprem, seria molt difícil que ERC i JxCat votessin a favor seu o s’abstinguessin.

A l’altra cara de la moneda, el PP, Cs, Vox i l’aparell mediàtic de la dreta pressionaran Sánchez perquè el PSOE actuï amb fermesa per suspendre els càrrecs públics dels presos polítics, si arribés el cas que el Suprem ho demanés. Una estratègia, la de la dreta, amb l’argument de respectar la decisió del tribunal per a disminuir les possibilitats d’una investidura reeixida, tot i que els partits independentistes tindrien l’última paraula sobre com actuen si s’arriba a aquest extrem.

Presents a la investidura de Sánchez?

Cal tenir en compte que el reglament de les corts espanyoles, a diferència del del Parlament de Catalunya, no permet el vot delegat. En conseqüència, la presència dels presos polítics als plens, començant per la sessió d’investidura de Pedro Sánchez, dependria de la voluntat del tribunal i de si abans ja han estat suspesos. L‘article 82.2 sí que permet el vot telemàtic, però subjecte als casos d’embaràs, maternitat, paternitat o malaltia greu.

També hi ha la possibilitat que el Suprem habiliti un mecanisme no previst al reglament del congrés espanyol, tal com va fer Llarena amb la delegació de les funcions dels diputats suspeses en un altre membre del seu grup parlamentari.