23.02.2020 - 21:50
Quatre mesos després de les protestes post-sentència, encara hi ha cinc empresonats, quatre dels quals a presons del Principat. Són Charles Andrew Pittman, que és a Brians I; Ibrahim, Mouhcine i Charaf, que són al Puig de les Basses; i Dani Gallardo, que és a la presó d’Alcalá Meco a Madrid. A més, Mohammed, Ayoub i Ashraf han estat deportats al Marroc després d’haver estat tancats al CIE.
Dijous havia de començar el judici a Pittman. Hauria estat el primer judici a un dels encausats, però l’Audiència de Barcelona l’ha suspès en acceptar el recurs de la defensa contra la interlocutòria que tancava la instrucció de manera precipitada. Charles Andrew Pittman és un nord-americà de trenta anys veí de Barcelona que és a la presó d’ençà que va ser detingut a l’octubre. L’acusen d’un delicte de danys mitjançant incendi i un de desordres públics. La fiscalia demana per aquests suposats delictes sis anys de presó, una multa de 7.200 euros i l’expulsió del territori de l’estat espanyol.
El matí del dia de la vaga general, el 18 d’octubre, era al centre de Barcelona cercant en un contenidor material per a reutilitzar quan va ser detingut per agents de la Guàrdia Urbana. ‘Quan el van detenir no passava res, només arribaven les Marxes per la Llibertat a Barcelona’, recorda David Aranda, el seu advocat. ‘Ell explica que remenava dins un contenidor per reutilitzar material. Llavors va aparèixer una parella d’agents de la Guàrdia Urbana i el van acusar de voler-lo cremar. A la motxilla hi duia uns pots d’emblanquinador dental i li van dir que allò era material inflamable’.
‘La versió de la Guàrdia Urbana és que el van veure amb mig cos dins el contenidor, hi van anar per treure-l’en perquè sabien que volia cremar el contenidor i van trobar-hi uns papers higiènics cremant’, continua l’advocat. ‘Diuen que abans d’això un senyor se’ls havia acostat i els havia ensenyat un vídeo en què es veia algú cremant una paperera i els havia dit que aquella persona havia sortit corrents cap a una direcció determinada. Van anar-hi i allà, diuen, van trobar Charles. Però no van identificar aquesta persona ni això va constar enlloc. La paperera suposadament cremada tampoc no apareix enlloc.’
Aranda considera que els delictes i les peticions de pena són fora de lloc i desproporcionats fins i tot si es validés la versió de la Guàrdia Urbana: ‘La pericial que es va practicar va dir que els productes que portava a sobre no eren material inflamable, però encara que el contenidor fos a punt de cremar-se tampoc no el podrien acusar de desordres públics perquè no era en un context d’aldarulls. Els desordres públics requereixen una actuació en grup o una actuació individual emparada en un grup, i no és el cas.’ Diu que el delicte de danys agreujats mitjançant incendi amb béns de domini públic tampoc no es correspon amb els fets, perquè el contenidor no és considerat un bé de domini públic. ‘A més, per haver-hi l’agreujant d’incendi s’hauria d’haver pogut posar en perill la vida de tercers, i la mateixa Guàrdia Urbana diu que el contenidor no va sofrir cap dany.’
L’Audiència de Barcelona, sense concedir la vista demanada per la defensa –cosa que l’advocat considera que és una irregularitat– va denegar la llibertat al detingut argumentant que era estranger i que les penes demanades pel fiscal eren altes. Però finalment el tribunal ha acceptat el recurs de la defensa contra la interlocutòria que tancava la instrucció, de manera que caldrà fer noves investigacions. Amb aquesta decisió l’Audiència reconeix que s’han vulnerat les garanties processals, car durant la instrucció només s’ha fet un informe pericial de les substàncies confiscades i han pres declaració al detingut, però no als agents. Per Alerta Solidària, que Pittman continuï a la presó tot i aquest reconeixement és una situació ‘completament injusta’ i demanen testimonis de la detenció al correu electrònic alerta@alerta.cat, indicant el nom i cognoms i el número de telèfon. Pittman va ser detingut cap a les 11.30 al carrer de Pelai de Barcelona, a l’altura del número 10, vora la plaça de la Universitat.
Els advocats denuncien racisme institucional
L’únic dels cinc empresonats que té la nacionalitat espanyola és Dani Gallardo, el jove madrileny que el 16 d’octubre va participar en una manifestació en solidaritat amb Catalunya. Els antiavalots de la policia espanyola van rebentar la marxa i van agredir diverses persones, entre les quals una companya de l’empresonat. Quan va intentar-la ajudar, va ser detingut. La defensa n’ha demanat dues vegades la llibertat, que ha estat denegada.
La resta de presos són nascuts fora de l’estat espanyol. És el cas, per exemple, de Charaf i Ibra, que van ser detinguts la nit del 16 d’octubre a Girona. Els Mossos d’Esquadra els van detenir perquè una patrulla de paisà deia haver-los vist llançant una pedra al lateral d’una furgoneta del cos. Però la detenció no es va produir in situ, sinó una estona després, per part d’una patrulla de seguretat ciutadana i per la suposada coincidència amb la roba dels qui haurien llançat la pedra. Una vegada detinguts, els agents de paisà van dir que aquests joves eren als qui havien vist fer l’acció. Dimarts es farà una nova vista per a decidir-ne la possible llibertat i Alerta Solidària ha convocat una concentració de suport a l’Audiència de Girona.
‘Al nostre entendre, la coincidència en la vestimenta no és tal, per la qual cosa la identificació ens resulta més que dubtosa, i les declaracions dels agents de dins la furgoneta aporten molt poc sobre el llançament. Descriuen una trajectòria de la pedra molt poc versemblant’, explica Benet Salellas, l’advocat dels joves. ‘En tot cas, les lesions que presenten els agents són tan petites que no requereixen cap visita al metge més enllà de l’assistència la mateixa nit, i en un sol dels casos, pel SEM, en el mateix lloc dels fets.’
Salellas considera que, deixant de banda els indicis, la mesura de la presó provisional és desproporcionada perquè només es basa en aquests indicis i en el possible perill de fugida, pel fet de no tenir la nacionalitat espanyola, tot i ser residents. ‘Es tracta d’un argument insuficient, estigmatitzador i desproporcionat’, considera l’advocat.
La Generalitat és acusació particular en aquests dos casos, en què ha comparegut en nom dels agents. ‘El paper de la Generalitat ha estat molt negatiu, exagerant els fets i, per tant, propiciant el relat oficial, del tot irreal. Alhora resulta absolutament contradictori que, per una banda, el govern de la Generalitat denunciï la repressió que ve de l’estat i digui defensar els drets civils i polítics i, per l’altra banda, participi com a acusació sol·licitant presó provisional injustificada i amb una motivació que només s’explica a partir d’una mirada racista’, afegeix Salellas. ‘Que la Generalitat no aprofiti qüestions així per mostrar formes de justícia menys repressiva i més respectuosa envers els drets produeix molta tristesa i molta indignació.’
Tampoc no tenen la nacionalitat espanyola Mouhcine, empresonat al Puig de les Basses, ni Mohammed, Ayoub i Ashraf, que han estat deportats al Marroc, el seu país d’orígen, després d’haver passat pel CIE de la Zona Franca de Barcelona. Tots tres van ser detinguts a Lleida juntament amb quatre joves magrebins més el 18 d’octubre. Ells neguen haver participat en les protestes.
Segons la defensa penal d’Ayoub, el dia dels fets era a la plaça de Sant Joan de Lleida, al centre històric, esperant la xicota, quan va ser detingut pels Mossos d’Esquadra. Segons la versió de la policia, ell i la resta de joves van participar en diversos aldarulls, com ara l’incendi d’una marquesina i una cabina de l’ONCE. Ashraf i Mohammed també han denunciat a TV3 haver estat detinguts de manera arbitrària, el primer mentre era assegut en una plaça i el segon mentre s’allunyava dels manifestants. Ayoub i Acharaf, que com Mohammed no tenien permís de residència, van ser enviats directament al CIE. El jutge, en canvi, va decretar presó per a Mohammed perquè, en el seu cas, li imputava un atemptat contra l’autoritat. Tan bon punt alliberat, va ser traslladat al CIE de la Zona Franca i posteriorment deportat.
Els encausats que continuen a la presó també podrien ser expulsats, i en alguns casos fins i tot s’han incoat expedients administratius d’expulsió. Però en el cas de Charles el seu advocat veu improbable que hagi de tornar als Estats Units: ‘L’estat espanyol normalment no paga vols d’expulsió als Estats Units. En podrien decretar l’expulsió, però no l’executarien. Llavors no podria regular la seva situació aquí.’
Plataformes com No en el Nostre Nom i col·lectius com ara Alerta Solidària han criticat que només restin empresonats els estrangers i l’ús de la llei d’estrangeria per a ‘dissuadir la protesta’. Aranda hi coincideix: ‘Al final l’aplicació del dret penal té un component, en certa manera, de racisme institucional, perquè mantenir algú en presó preventiva perquè es dedueix que voldria fugir només pel simple fet de ser estrangera és fins a cert punt racista. Si una persona ve aquí malgrat les dificultats és perquè potser vol estar aquí i no té incentius per a tornar al seu país.’
Més de sis-cents encausats
Alerta Solidària ha denunciat que aquests darrers sis mesos s’han obert més de sis-cents casos judicials contra ciutadans que s’havien mobilitzat al carrer per protestar contra la sentència del judici contra el procés. Fa poc va informar que ja hi havia més de 200 investigats pel tall del Tsunami Democràtic a la Jonquera, que s’afegien als 350 investigats per les mobilitzacions contra la sentència. Durant els dies de manifestacions intenses la policia va detenir més de 240 persones, de les quals 30 van ingressar a presó preventiva.
L’última detenció relativa a les protestes contra la sentència es va saber dijous. La policia espanyola, en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, va detenir un activista que havia participat en les protestes a Tarragona, a qui atribueixen un paper de ‘líder’. És investigat pels delictes de desordres públics, atemptat contra agent de l’autoritat i coaccions.
