01.08.2019 - 21:50
|
Actualització: 02.08.2019 - 19:17
- [Hi ha lectors que em fan veure que tal i com està escrit aquest editorial no queda clar que hi ha unitats de Mossos que estan creant una causa contra el moviment independentista amb detencions arbitràries. Em sembla una crítica encertada, que assumisc. No ho he fet bé, així que rectifique en públic.]
Aquestes últimes hores, els Mossos d’Esquadra, actuant com a policia judicial, han detingut sis persones i han cridat a declarar unes altres tres, acusant-les d’haver participat en diverses manifestacions a Barcelona després del 21–D, com ara durant les visites del rei d’Espanya i del president del seu govern. També despús-ahir dues persones més varen ser condemnades a un any i un any i mig de presó per haver participat en una manifestació contra la detenció i l’ingrés a presó a Alemanya del president Carles Puigdemont.
L’explicació segons la qual aquesta actuació es fa en el marc de l’actuació dels Mossos com a policia judicial, i per tant no pas a les ordres del govern i el conseller sinó a les ordres del tribunal, ja la conec. Però a la vista de la desproporció de les actuacions dels agents i de l’abast de l’operació en marxa, crec que he de dir-vos, president Torra, que no és suficient escudar-se en aquest tecnicisme, certament important. No és suficient políticament parlant.
Que tingueu les mans lligades en aquest afer, que el Departament d’Interior les tinga lligades, no és cap consol per a ningú i no ho és especialment per als joves i les famílies involucrades en aquesta repressió –i m’agradaria que, sobre això, us llegíreu amb atenció l’entrevista que vàrem publicar ahir a Laia Roca i Lluís Mollón, dos veïns de l’Hospitalet de Llobregat acusats d’aldarulls en la manifestació del 25 de març de 2018, convocada contra la detenció a Alemanya del president Puigdemont. Contra ells tan sols hi ha la paraula de dos policies de paisà, que els varen detenir lluny del lloc on van passar els fets. No hi ha cap prova gràfica ni documental ni ningú que els identificara en el lloc on van passar els presumptes aldarulls. I, tanmateix, han estat condemnats a un any i a un any i mig de presó. Insistesc: per protestar al carrer per la detenció del president Puigdemont.
És evident que no és fàcil respondre a una situació com aquesta. No crec que vós ho tingueu fàcil. Esteu obligats a defensar el cos dels Mossos d’Esquadra i el compliment de les seues funcions, fins i tot quan no esteu a favor de les conseqüències d’aquestes funcions. Però no penseu, president, que de la mateixa manera que esteu obligats a defensar els funcionaris del vostre govern, també esteu obligats a defensar els ciutadans del país?
Jo no sé exactament què es pot fer ni tinc cap proposta. Però sé que això és intolerable. Que és intolerable que, constantment, la policia catalana detinga ciutadans que exerceixen el seu dret legítim de protesta i els porte a uns tribunals que sabeu, per experiència pròpia, que són qualsevol cosa tret de neutrals. No sé què podeu fer, però esperaria com a mínim que alçàreu la veu de manera incansable, cada vegada, per denunciar la situació que vivim. Que us posàreu al capdavant de la protesta i de la lluita contra la repressió. Fa dos dies, els Mossos varen provocar els manifestants que eren a la porta de la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet, entre els quals el diputat de la CUP Carles Riera. Em demane si haurien fet igual si a la porta de la Ciutat de la Justícia, protestant també, hi hagués hagut el president de la Generalitat.
Em direu que manifestar-vos i ser al costat dels represaliats no és pas la tasca d’un president. Però vós, que vàreu acceptar de ser president en un moment en què tanta gent no s’atrevia a fer-ho, sabeu perfectament que no sou pas un president més, com els altres. Us ha tocat de ser president en un moment d’una repressió desbocada, que apunta precisament la gent més propera a vós i que té la intenció de frenar el projecte que compartiu, el de la independència. Allò que estigueu obligats a fer legalment és una cosa. Però políticament podeu fer molt més que no feu, no en tinc cap dubte. Podeu agafar la bandera de la lluita contra la repressió i capgirar, amb el vostre exemple, l’agressió contra els ciutadans en una denúncia. Amb la vostra presència al carrer al seu costat, amb les vostres paraules denunciant amb contundència tots i cadascun dels casos que passen i també, ni que siga fins a un cert punt, amb les vostres ordres. Els Mossos han d’obeir els jutges, però poden limitar-se a obeir-los o extralimitar-se. I el matís depèn molt de les ordres que reben, de l’atmosfera social en què es mouen, de la sensació que tinguen de fer-ho bé o malament.
En això, en crear aquesta atmosfera, la vostra participació és essencial. Quan va ser el moment, vàreu ser molt atent amb persones com Tamara Carrasco i Adrià Carrasco. Però avui hi ha noves Tamares i Adrians que reclamen que els rebeu a palau, que aparegueu al seu costat donant-los suport, que acudiu a la comissaria i al tribunal a mostrar la vostra solidaritat o que parleu amb el conseller Buch per reclamar-li contenció, que no arriba a ser, ni tan sols, reclamar-li desobediència.
Això que passa aquestes darreres hores, president Torra, és intolerable. I el govern, un govern independentista com el que vós presidiu, no pot restar impotent davant una agressió d’aquest volum. Si administrativament esteu lligats de mans, políticament no ho esteu pas. Teniu la vostra veu i el vostre dret de ser al carrer al costat de la ciutadania. I les mateixes detencions, les mateixes, tindrien tot un altre caire si la vostra prioritat fos deixar clar en tot moment, en directe i sense intermediaris, la solidaritat amb els detinguts i la denúncia de l’autoritarisme judicial espanyol, d’aquest autoritarisme espanyol que també patiu. Però, president, no pot ser que no passe res.
