10.01.2016 - 22:00
|
Actualització: 11.01.2016 - 01:42
Finalment Catalunya té un nou president i té també una majoria parlamentària i un govern encarregats de fer la independència.
Els esdeveniments d’aquests darrers dies han estat certament vertiginosos i, segons que sembla, no han pogut esborrar del tot la maror agra, aquella que es va escampar entre els independentistes durant aquests inacabables tres mesos de negociació. Tanmateix, ahir es va veure al parlament un to i unes actituds entre els dos grups polítics independentistes que –sense ser afables ni amb plena complicitat– són suficients. De segur que amb el pas dels mesos, i a mesura que les agressions de l’estat espanyol comencen a intensificar-se, tot això millorarà.
Tenim, doncs, un nou president. El 130è president de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó. Un candidat jove, independentista de sempre, periodista, convergent amb un clar perfil socialdemòcrata, batlle, municipalista, plurilingüe, europeista i 2.0. Un president que molts coneixem més pel seu acrònim de Twitter, el famós ‘KRLS’, que no pas pel nom sencer tan llarg. Un acrònim, diguem-ho tot, que a la premsa dels Estats Units faria furor si fos el del seu president…
No era fàcil el seu paper, ahir. En poques hores ha hagut d’assumir que seria president de la Generalitat, que la seua vida canviaria de mig a mig i que es trobaria de sobte en la cadira més difícil que deu tenir aquest país ara mateix. No tenia un paper fàcil, però el va superar amb molt bona nota.
Ahir molts van descobrir un parlamentari brillant. Molt brillant. Les seues respostes als grups parlamentaris haurien d’entrar en la memòria del parlament. Va ser directe, va ser incisiu, va ser respectuós però contundent i va saber fins i tot posar notes d’humor i provocar somriures relaxats en un debat que semblava condemnat a ser un pim-pam-pum.
Veurem com ho fa de president. I em fa l’efecte que ho veurem aviat, perquè aquesta legislatura no tindrà ni els tradicionals cent dies de gràcia reservats sempre abans de valorar-ne l’obra. De moment, puc dir que la seua biografia i la seua feina d’anys en terrenys ben diversos –com a periodista, com a emprenedor, com a polític– l’avalen de sobres. I també que l’agilitat política que va mostrar ahir, tan ben combinada amb la fermesa ideològica, és un pòrtic immillorable per a la legislatura d’aquest 130è president de Catalunya, el president KRLS.
