El president Illa, UGT i l’ex-responsable de CCOO a Catalunya abracen Glovo, acusada de càrtel, en la vigília d’un nou judici

  • El president de la Generalitat i els dirigents sindicals han participat en l'acte de celebració del desè aniversari de la multinacional · Glovo encara demà un judici per una demanda de Just Eat per competència deslleial

VilaWeb
Un moment de la celebració del desè aniversari de Glovo (fotografia: EFE / Enric Fontcuberta).
16.06.2025 - 18:50
Actualització: 16.06.2025 - 21:55
00:00
00:00

Glovo, que durant anys ha emprat el model de falsos autònoms i ha abocat a la precarietat milers de treballadors, ha celebrat el desè aniversari considerant que la regularització dels repartidors a partir del primer de juliol servirà, segons Óscar Pierre, conseller delegat de la multinacional, per a “construir des de zero” i “obrir un nou capítol on no hi hagi conflicte”.

L’acte ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha felicitat la companyia. “Volem empreses com Glovo a Barcelona”, ha dit, però amb la condició que “adaptin el seu esquema de negoci a les regulacions”. També hi eren, entre més personalitats, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el dirigent de la UGT, Pepe Álvarez, i l’ex-responsable de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, que ha dirigit el sindicat en els darrers vuit anys.

Els dos sindicats han criticat durament Glovo i el seu model empresarial. A tall d’exemple, la UGT va portar la multinacional a judici a l’Audiència espanyola per vulneració de la llibertat sindical; i Pacheco mateix, fa anys, demanava de tancar l’empresa, de la qual avui celebrava el desè aniversari. “El govern hauria de poder tancar una empresa que, com Glovo, ha mostrat reiteradament l’incompliment voluntari de la llei de manera escandalosa. Una empesa que esclavitza treballadors no interessa al desenvolupament econòmic i social del govern”, deia en una entrevista a On Economia.

Avui, els sindicats, la patronal i el president Illa han abraçat una companyia que ha estat en l’ull de l’huracà acusada d’explotació laboral, tot i que ara ha promès un canvi de rumb amb la regularització del personal. Fa pocs dies, Glovo va ser condemnada a pagar 329 milions d’euros per haver actuat com un càrtel, té litigis oberts per falsos autònoms i demà afronta un judici per una demanda de Just Eat per competència deslleial.

La presència dels sindicats ha generat polèmica i malestar a les xarxes socials.

Sánchez Llibre: “Un nou model d’èxit empresarial català”

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha elogiat Glovo, “un nou model d’èxit empresarial català”, que ha qualificat de “disruptiu” i “resilient”. Ha destacat que l’empresa era, “probablement, un dels unicorns més importants de la Unió Europea” i que Catalunya podia “competir “amb Silicon Valley, París i Amsterdam”.

El president Illa ha agraït “la nova etapa” per a fer compatible el projecte empresarial amb els drets dels treballadors. Ha destacat que era “molt important” el “respecte a la normativa laboral”, i ha reiterat que la tecnologia no havia de servir “per a controlar on som, ni per a escoltar què diem, ni per a esbrinar què pensem”.

Judici per competència deslleial i la maniobra amb els falsos autònoms

L’acte del desè aniversari s’ha fet el dia abans d’un judici per la demanda de Just Eat per competència deslleial. La vista començarà demà al jutjat mercantil 2 de Barcelona i s’allargarà fins el dia 20.

Just Eat va denunciar la multinacional a final de novembre de l’any passat i va reclamar una indemnització de 295 milions d’euros en concepte de danys i perjudicis. Just Eat va assenyalar que Glovo, gràcies a la “violació de normes i contractar falsos autònoms”, s’havia estalviat 645 milions els últims anys.

Aquest judici contra Glovo s’afegeix a una altra causa judicial que té oberta al jutjat d’instrucció 31 de Barcelona, on s’investiga el conseller delegat, Òscar Pierre, per un delicte contra els drets dels treballadors.

Pierre ja va declarar el 3 de desembre de 2024 davant el jutge per aquest cas arran de la querella de la fiscalia. La declaració va durar un quart d’hora i va defensar el model de contractació d’autònoms, però va al·legar que no volia continuar mantenint discussions jurídiques, laborals, legals i administratives amb els sindicats i amb l’administració.

Justament, el dia abans que Pierre assistís al jutjat, Glovo va anunciar que canviaria el model laboral després d’anys esquivant l’anomenada “llei rider”, de manera que contractaria els repartidors i deixarien de ser falsos autònoms. Aleshores, Glovo va dir en un comunicat que el canvi era pel “compromís ferm amb Espanya i amb l’impuls de l’economia digital al país”.

Óscar Pierre, en un moment de l’acte del desè aniversari (fotografia: Efe / Enric Fontcuberta).

Acusada de càrtel i condemnada a pagar 329 milions d’euros

Aquest juny ha estat negre per a Glovo. A començament de mes, la Comissió Europea va multar la companyia i la seva matriu, l’alemanya Delivery Hero, amb 329 milions d’euros per haver format un càrtel en el sector del repartiment en línia. Del total de la multa, 223,3 milions corresponen a Delivery Hero i 105,7 milions a Glovo. També hi ha aplicat una reducció del 10%, ja que totes dues empreses han reconegut haver participat en el càrtel i han acceptat la multa màxima que Brussel·les tenia prevista.

L’executiu europeu va concloure que, entre el juliol del 2018 i el juliol del 2022, les dues empreses van compartir informació comercial sensible, es van repartir mercats geogràfics i van acordar de no contractar treballadors de l’altra part. L’operació es va dur a terme abans de la fusió del 2022, i va ser facilitada per l’entrada de Delivery Hero a l’accionariat de Glovo, el 2018.

Segons la Comissió Europea, ambdues companyies van eliminar les restriccions competitives i van substituir la competència per una coordinació anticompetitiva a diversos nivells. Durant aquest període, van intercanviar dades sobre preus, capacitats, costos i característiques dels productes per tal d’alinear els interessos i influir en el comportament dels respectius mercats. A més, Glovo i Delivery Hero van pactar de repartir-se diversos mercats estatals de repartiment a domicili, amb la intenció d’eliminar les superposicions geogràfiques i decidir quina de les dues havia d’entrar en mercats nous on cap de les dues no tenia presència.

Més multes milionàries

Glovo arrossega més multes milionàries. A mitjan maig de l’any passat, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va confirmar una sentència condemnatòria del jutjat social 15 de València del desembre del 2022 que l’obligava a pagar un milió d’euros en concepte de les quotes de la seguretat social dels seus repartidors. Glovo hi va presentar un recurs en contra, però el TSJ el va desestimar. El procediment es va obrir arran d’una denúncia que la Intersindical va presentar a la Inspecció de Treball perquè la companyia no donava d’alta els repartidors.

En la sentència, es va concloure que entre l’octubre del 2015 i el juliol del 2018 l’empresa no havia cotitzat per un total de 610 repartidors, motiu pel qual va aixecar una acta de liquidació d’1.009.325,51 euros. L’empresa va recórrer-hi en contra al·legant que els repartidors treballaven de manera autònoma i independent, sense mantenir cap relació laboral amb Glovo.

En la sentència, també s’assenyalava que l’empresa havia fixat el preu i les condicions del servei i que s’aprofitava d’una xarxa de repartidors que no disposaven “d’una organització empresarial pròpia i autònoma”, sinó que el seu servei “era inserit en l’organització de treball de l’ocupador, sotmès a la direcció i organització de la plataforma”.

El setembre del 2022, la Inspecció de Treball espanyola va notificar unes quantes actes d’infracció i liquidació a Glovo a Barcelona i València per haver tingut 10.614 treballadors com a falsos autònoms, i imposà una multa de gairebé 79 milions d’euros. Concretament, 63,2 milions d’euros pels falsos autònoms a Barcelona i a 15,7 milions a València.

Durant la inspecció, es va aixecar acta d’infracció per haver ocultat la relació laboral de 8.331 treballadors, que treballaven com a autònoms i que, per tant, no els havia donat d’alta en el règim general de la Seguretat Social. Aquesta maniobra ja li va comportar una multa de 39,06 milions d’euros. A més, també va rebre una multa per la manca de cotització a la Seguretat Social de l’empresa per aquests treballadors, amb una sanció de 24,16 milions. A València, hi havia 2.283 treballadors en situació irregular.

VilaWeb fa trenta anys. Ens feu un regal?

Cada dia oferim el diari amb accés obert, perquè volem una societat ben informada i lliure.

Ajudeu-nos a celebrar-ho fent una donació única i sense cap més compromís.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

dldtdcdjdvdsdg
301234567891011121314151617181920212223242526272829303112345678910
dldtdcdjdvdsdg
301234567891011121314151617181920212223242526272829303112345678910
Fer-me'n subscriptor