El 10 de juny, l’endemà de les eleccions europees, Oriol Junqueras va deixar la presidència d’ERC, tal com havia anunciat ell mateix després dels mals resultats de les eleccions al parlament del 12 de maig. Però ahir va fer oficial un moviment que es covava de feia temps, i és que es tornarà a presentar a la presidència en el pròxim congrés extraordinari del partit, previst, en principi, el 30 de novembre, tret que el sector afí a Junqueras aconsegueixi d’avançar-lo.

La candidatura de Junqueras xoca amb la voluntat de l’actual secretària general, Marta Rovira, que d’ençà del resultat de les eleccions catalanes ha insistit en un relleu a la direcció que els inclogués tots dos. Ara es promou una candidatura alternativa a Junqueras, amb l’objectiu de renovar la presidència del partit.

Legalment, els estatuts del partit diuen que el president pot ser reelegit ininterrompudament fins a un màxim de dotze anys, si bé sempre pot acabar el mandat. Un límit que Junqueras ja ha sobrepassat amb escreix, tenint en compte que va assumir la presidència d’ERC el setembre del 2011. Això li hauria d’impedir que es pogués tornar a presentar. Tanmateix, una reforma dels estatuts ha obert la porta a aquesta reelecció.

El canvi en la renovació dels càrrecs orgànics

L’ex-president i aspirant a la reelecció ha estat més de dotze anys al capdavant del partit i, si guanya la votació en el congrés nacional, podria mantenir-s’hi fins a l’any 2028. Això serien més de disset anys, tan sols superats pels vint-i-dos anys que Joan Sauret va presidir el partit durant l’exili republicà (1954-1976).

La clau és una modificació dels estatuts aprovada el 2019 per a ometre en el recompte d’anys exercint les funcions el temps que han passat a la presó i a l’exili Junqueras i Rovira. Concretament, a l’article 72 dels estatuts, s’hi va afegir: “Quan la presidència no hagi pogut desenvolupar plenament les seves funcions a conseqüència de la repressió política (penes de presó, inhabilitació, exili o causes polítiques pendents de judici) i dels efectes sobre els seus drets polítics, aquest termini quedarà suspès.” Un afegitó que també afecta el càrrec de la secretaria general del partit, que es troba en mans de Rovira d’ençà del setembre del 2011.

En una entrevista a VilaWeb, el conseller nacional del partit Joan Puig deia: “Hi ha una clàusula que van fer a partir de la repressió que descomptaria els anys que han estat represaliats, però que no els és d’aplicació perquè no van delegar el càrrec i van exercir el mandat des de l’exili i des de la presó.” Sobre això, la reforma és ambigua i no parla pas de delegació, sinó de “desenvolupar plenament les seves funcions”. Comptabilitzar els anys de presó i exili és clar. Però hi ha uns altres supòsits que fan que l’article sigui àmpliament interpretable.

Explícitament, entre els supòsits recollits als estatuts hi ha els de “inhabilitació” i “causes polítiques pendents de judici”. La qüestió ací és què significa “desenvolupar plenament les seves funcions”, atès que, per exemple, Junqueras es troba inhabilitat fins a l’any 2031. Pel cap baix, no es comptabilitzen els tres anys, set mesos i vint-i-un dies entre l’entrada a la presó d’Estremera el 2 de novembre de 2017, acusat de sedició i rebel·lió, i el 22 de juny de 2021, quan va ser indultat, i això fa que, segons el recompte del partit, no arribi als deu anys que fa que ostenta la presidència d’ERC. I com que els estatuts permetent de sobrepassar els dotze anys per a acabar el mandat, no hi hauria cap mena de problema perquè es presentés en el congrés d’enguany. Ara bé, si tan sols es comptabilitzen els anys de presó, no podria tornar a renovar si fos reelegit i es convoqués ordinàriament el congrés l’any 2028. Si es comptés la inhabilitació, el recompte no s’hauria posat en marxa d’ençà de l’any 2017 i encara li permetria de renovar més vegades amb la previsió que es comencés a comptabilitzar d’ací a set anys.

En el cas de Rovira, tot i que no ha dit pas que no es presentarà, el recompte també és confús, en aquest cas, per al càrrec de secretària general. Rovira va estar exiliada del 23 de març de 2017 fins el 12 de juliol d’enguany, quan va tornar; de manera que, si es té en compte aquest parèntesi, fa menys de sis anys que ocupa el càrrec. A més, Rovira tenia prèviament “una causa política pendent de judici”, que és un altre dels supòsits recollits als estatuts, la qual cosa podria fer que encara es reduís més el recompte i pogués aspirar a dos mandats complets més, pel cap baix.