05.05.2022 - 18:59
|
Actualització: 05.05.2022 - 21:20
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reiterat en un comunicat les demandes de depurar responsabilitat pel Catalangate, arran de les informacions revelades avui en les quals es reconeix que el CNI va autoritzar l’espionatge contra divuit persones vinculades al moviment independentista.
Aragonès assegura que aquest fet augmenta encara més la gravetat del cas d’espionatge massiu revelat per CitzenLab, perquè suposa una “vulneració flagrant” del dret a la intimitat, de participació política i institucional, i exigeix al govern espanyol que desclassifiqui immediatament l’autorització judicial per conèixer les motivacions d’aquesta investigació i poder exercir el dret de defensa.
El CNI apunta a elements descontrolats de l’estat en el Catalangate, segons Rufián
També assegura que és urgent que s’expliqui públicament al més alt nivell qui va donar l’autorització política i qui en tenia constància, i sobre això, seria inajornable l’assumpció de responsabilitats.
La directora del CNI, Paz Esteban, ha presentat avui a la comissió de secrets oficials documentació sobre els avals judicials de divuit operacions d’espionatge a polítics, activistes, advocats i periodistes catalans. Entre aquests espiats hi ha el president Pere Aragonès.
La Moncloa “no sabia ni havia de saber res”
Per la seva banda, el govern espanyol es desentén de l’espionatge del CNI al president de la Generalitat. Fonts de l’executiu espanyol afirmen que el govern espanyol i el president, Pedro Sánchez, “ni sabia ni havia de saber res” de la tasca dels serveis secrets, malgrat que el resultat d’aquesta tasca d’espionatge es remeten directament a la presidència del govern espanyol, i no al Tribunal Suprem espanyol. Fonts de l’executiu insisteixen en la seva aposta pel diàleg amb la Generalitat. Aragonès i Sánchez coincidiran demà a les jornades del Cercle d’Economia.
