22.10.2022 - 21:40
Els ciutadans d’Eslovènia trien avui el president de la república, un càrrec principalment simbòlic com a màxim representant del país, però que aquesta vegada comporta unes eleccions amb una forta càrrega política. En les eleccions legislatives de l’abril, el primer ministre fins aleshores, el conservador i populista Janez Jansa, euroescèptic i pròxim a l’hongarès Viktor Orbán, va ser derrotat pel Moviment Llibertat, una formació liberal i ecologista, després d’haver governat durant tres mandats i haver fet baixar la qualitat democràtica del país.
En aquesta cita electoral, es tornarà a mesurar la força dels blocs polítics i ara com ara hi destaquen tres candidats, que els sondatges situen amb un suport per sobre el 10% dels vots i amb possibilitats d’accedir a la segona volta, que seria el 13 de novembre. Qui encapçala la intenció de vot és Anze Logar, ministre d’Afers Estrangers fins al darrer govern de Jansa i que podria aconseguir un 30% dels vots. Malgrat el caràcter simbòlic del càrrec, entre les funcions hi ha la de promulgar les lleis i nomenar certs funcionaris i segur que podria marcar perfil en contraposició al govern encapçalat Robert Golob.
Un altre dels tres candidats principals és Milan Brglez, dels Socialdemòcrates i que té el suport del primer ministre i la seva formació. De moment, frega el 20% dels vots. El president fins ara, Borut Pahor, també era socialdemòcrata, però no es pot presentar a causa dels límits de mandat.
Finalment, el tercer candidat amb possibilitats d’accedir a la segona volta, i amb un suport de vora el 20% dels vots, és Natasa Pirc Musar, independent i amb el suport dels ecologistes i els Pirates. Si guanyés, seria la primera dona a assumir aquest càrrec.
És una advocada coneguda, ha portat casos importants sobre llibertat d’informació, i ha representat clients tan variats com ara del partit Socialdemòcrata mateix i de l’eslovena Melania Trump, dona de l’ex-president nord-americà. Entre més suports té el de l’ex-president Milan Kucan, polític popular que s’ha mobilitzat unes quantes vegades en favor de Catalunya.
Uns candidats que s’ha manifestat sobre Catalunya
El president actual, Borut Pahor, també va mostrar la seva simpatia pels catalans quan va rebre a Ljubljana al president Quim Torra en viatge oficial i va declarar que “el cor de molts eslovens bategava per la nació catalana”.
El candidat que més obertament ha expressat el seu suport a Catalunya és Milan Brglez, actualment eurodiputat. Quan l’any 2017 era president del parlament eslovè, va declarar que els catalans tenien dret d’autodeterminació i, més tard, va advocar per una solució política i dialogada i va dir que si el Parlament Europeu no reconeixia Puigdemont, Comín i Junqueras com a diputats, es vulnerarien drets humans.
Brglez també té el suport de l’ex-ministre d’Afers Estrangers Ivo Vajgl, que fins fa unes setmanes també era candidat a president. Vajgl ha estat president de la plataforma Diàleg UE-Catalunya i va signar el manifest “Dialogue for Catalonia“, promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, en favor de l’amnistia dels presos polítics catalans i del dret d’autodeterminació en el context del procés independentista català.
After rule BY law used to persecute Catalan leaders and rule OF law re-established by the ECJ, the time has come for rule BY political dialogue and nonviolence, and finally rule OF political dialogue and human rights. #Catalunya #España #EU https://t.co/9JZUpAYVtc
— Milan Brglez (@milan_brglez) December 20, 2019
En canvi, per la seva part, Anze Logar ha mantingut un discurs més ambigu i amb gests arrenglerats amb les autoritats espanyoles. Com a ministre d’Afers Estrangers, va dir que Eslovènia respectava la integritat territorial de l’estat espanyol i també va declinar de pronunciar-se quan li van demanar sobre el judici contra el procés. Tanmateix, ha fet una crida al diàleg entre els governs català i espanyol.
Per la seva part, Natasa Pirc Musar no s’ha pronunciat públicament sobre el cas català, excepte un comentari que va fer a les xarxes socials. Musar es va demanar: “Això era realment necessari?” i compartia un missatge en què es veien agressions de la policia espanyola durant les protestes contra la sentència del 2019, amb les declaracions del ministre d’Interior espanyol sobre que havia estat “una feina impecable”.
Is this realy necessary? https://t.co/sUL0KP0DZo
— Nataša Pirc Musar (@nmusar) October 20, 2019
