La presidència del parlament: una tria clau que contaminarà les europees

L’encavalcament de les eleccions a Catalunya i al Parlament Europeu deixa un calendari endimoniat. És ben probable que els partits negociïn la presidència del parlament i la investidura del nou president de la Generalitat enmig de la campanya de les europees, conscients que els resultats de les eleccions catalanes i la priorització de les aliances posteriors podran tenir efectes sobre les eleccions del 9 de juny. Però, sigui com sigui, Pere Aragonès tindrà a les seves mans una decisió clau: haurà de determinar si fixa la constitució del parlament el 10 de juny, l’endemà de les europees i l’últim dia del termini legal, o tria una altra data que previsiblement coincidirà amb la campanya europea, i que pot acabar contaminant definitivament unes eleccions que de totes maneres seran totalment amarades del context català. Sembla més difícil que el Parlament de Catalunya es pugui constituir abans, entre el 13 i el 24 de maig (quan començarà formalment la campanya de les europees), per dues raons. La primera és que els partits haurien d’arribar a un acord molt de pressa i això sembla difícil pels resultats que pronostiquen les enquestes. La segona és que això faria que el primer debat d’investidura hagués de ser, justament, enmig de la campanya de les europees, perquè s’ha de fer deu dies hàbils després de la formació del nou parlament. Però tot dependrà d’Aragonès. El president de la Generalitat, ja en funcions, és qui n’estableix per decret la data i l’hora.

Fonts del govern diuen que a hores d’ara no tenen cap previsió per a la convocatòria de la constitució de la cambra, que s’ha de fer en els vint dies hàbils després de les eleccions. Però això, que en legislatures anteriors havia estat una cita sobretot condicionada pel transcurs de les negociacions, ara serà difícil que s’allunyi de la tàctica, perquè tothom jugarà les seves cartes per mirar de treure’n partit i per no sortir-ne perjudicat electoralment. Per a l’independentisme, comptar amb la majoria de la mesa és essencial en tots els casos. Però la presidència del parlament serà especialment important per a Junts si Carles Puigdemont és primer del bloc independentista, perquè dins els marges legals el president pot provar d’esquivar o no els condicionants que pugui marcar l’aplicació de la llei d’amnistia, que es calcula que entrarà en vigor la segona quinzena de maig, en els processos judicials que l’afecten. En teoria, el Tribunal Suprem espanyol hauria d’aixecar immediatament les mesures cautelars i, per tant, les ordres de detenció, i el president a l’exili hauria de poder tornar al Principat sense risc. Però caldrà veure si realment és així. De fet, Puigdemont ha declarat que assistirà al debat d’investidura del parlament tant si és elegit president com si no. Té la intenció de relligar definitivament amb la cambra la seva presidència destituïda pel 155 i defensada políticament a l’exili. La primera votació fallida d’investidura engega el comptador de dos mesos per a la repetició electoral.

L’elecció del segon càrrec institucional més important del Principat marcarà des del començament el transcurs de la legislatura. La lògica política fa que entri en el repartiment de les aliances que es repetiran, de manera invertida, en el debat d’investidura. Si els partits independentistes tenen majoria però no són capaços d’embastar un acord marc per al mandat que comenci amb l’elecció de la mesa, qui té totes les de guanyar és el partit que guanyi les eleccions: el PSC, segons tots els sondatges. Perquè la presidència del parlament es tria amb un vot en paper amb el nom dels candidats i és elegit qui obté majoria absoluta en la primera votació o qui té més vots en la segona. Després, es trien els dos vice-presidents, i són elegits els més votats, i passa igual amb els quatre secretaris.

Tot i que no es pot descartar res, la proximitat de les europees complica que hi hagi aliances contranaturals que podrien ser penalitzades per l’electorat. És a dir, que els partits incompleixin la política d’aliances a què ja s’han compromès. ERC i Junts, per exemple, han declarat que no pactaran amb el PSC i que el seu objectiu és refer les relacions després de les eleccions, tot i que no serà gens fàcil. Però dins el bloc independentista seran determinants uns altres factors, més enllà de la necessitat de comptar amb un mínim projecte compartit, sempre que tinguin majoria absoluta: qui és primer i a quina distància, si algun nou partit entra a la cambra i és imprescindible, i si hi ha, o no, una suma alternativa amb els socialistes que ERC o Junts puguin preferir, malgrat allò que hagin dit abans de les eleccions. Després de la constitució del parlament, continuaran les negociacions per la investidura. Aquestes són les més complexes, però la presidència de la cambra és una peça imprescindible d’ençà del principi de les converses. El cas recent més paradigmàtic és el de les eleccions del 21 de desembre de 2017 i la polèmica investidura fallida de Puigdemont del 30 de gener.

Fa tres anys, Aragonès va elegir l’última data legal possible perquè es constituís el parlament, mentre els partits independentistes intensificaven les converses per arribar a un acord. Un dia abans van confirmar que hi havia un pacte per una majoria independentista a la mesa i Junts va aprovar que la presidiria Laura Borràs. Aquesta vegada, el dia abans de la data límit, els partits seran als seus quarters electorals entomant la jornada i els resultats de les europees.