30.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 30.06.2023 - 21:41
El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, assumeix avui la presidència del Consell de la Unió Europea, menys d’un mes abans de les eleccions espanyoles del 23-J. Els sondatges li preveuen ara com ara una situació difícil, amb el PP i Vox vorejant la majoria absoluta, i qualsevol intent de remuntada dependrà d’explotar al màxim la imatge i projecció internacional que li brinda aquest càrrec europeu.
Sánchez comença la presidència semestral amb un viatge a Kíiv i una reunió amb un dels polítics del moment, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, amb el pretext de fer-li arribar el suport de la Unió Europea en plena contraofensiva i amb Rússia a contrapeu arran de l’intent de rebel·lió d’ara fa una setmana.
Demà mateix, el president espanyol es reuneix a la Moncloa amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, amb qui farà una compareixença conjunta. L’endemà hi ha una visita a Madrid del Col·legi de Comissaris de la Unió Europea, encapçalat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb qui també farà una compareixença de premsa conjunta.
Les trobades ben segur que ajuden Pedro Sánchez a reivindicar-se, en una campanya que ja es preveu personalista entre ell i l’avenç del PP i Vox. Encara hi ha dues grans cites marcades, que faran que viatgi fora de l’estat espanyol en plena campanya electoral. I que ha preparat a consciència. La primera és la cimera de l’OTAN, de l’11 i 12 de juliol, a Vílnius; la segona, la cimera a Brussel·les de la Unió Europea amb els estats de l’Amèrica Llatina i el Carib, els dies 17 i 18, és a dir, la mateixa setmana de les eleccions.
En plena guerra d’Ucraïna, la cimera de l’OTAN serà la primera amb la participació de Finlàndia i el secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, treballa a corre-cuita, amb reunions abans amb Suècia i Turquia, per aconseguir que el país nòrdic s’hi pugui adherir. Sánchez ja ha maniobrat en aquesta cita, en què serà envoltat de caps de govern i d’estat i qualsevol gest pot ser llegit com una mostra de suport. L’estat espanyol ha decidit de traslladar a Lituània una de les quatre unitats de defensa antiaèries que té, i que aquests darrers sis mesos ha estat a Letònia. De fet, l’altra que l’exèrcit espanyol té activa és a Estònia.
L’altra gran cita és la cimera UE-CELAC el 17 de juliol i 18, on es trobarà, com a amfitrió europeu, amb els caps d’estat i govern de l’Amèrica Llatina, un aplec que no es feia d’ençà de l’any 2015. La preparació perquè sigui un èxit ha estat intensa. Sánchez va viatjar a la cimera Iberoamericana del març per convidar els dirigents principals de manera presencial i Von der Leyen ha fet una ronda americana durant el mes de juny per reunir-se amb Lula da Silva (Brasil), Alberto Fernández (Argentina), Gabriel Boric (Xile) i Andrés Manuel López Obrador (Mèxic).
El gran objectiu és impulsar l’acord comercial entre la UE i el Mercosur, que crearia una zona de lliure comerç que comprendria vuit-cents milions de ciutadans. Els dirigents principals de l’Amèrica Llatina són ara de caràcter progressista i no seria gens forassenyat que rebés el suport d’algun dirigent, pocs dies abans de les eleccions.
Tres setmanes intenses reunions i de campanya
Els estats membres es traspassen la presidència del Consell de la UE cada sis mesos i l’estat espanyol no l’exerceix d’ençà del 2010. Quan s’assumeix la presidència rotatòria, es presideix i planifiquen les sessions en tots els nivells del Consell, s’organitzen reunions formals i informals i es negocien acords amb les altres institucions de la UE, especialment la Comissió Europea i el Parlament Europeu.
L’espanyola serà l’última presidència completa abans de la dissolució de l’eurocambra i les eleccions europees del juny del 2024. Després d’anys de negociacions, pot ser l’última oportunitat en aquesta legislatura per a arribar a acords en matèria fiscal o d’immigració. En aquests sis mesos, Sánchez ha dit que volia prioritzar la relació amb l’Amèrica Llatina i promoure la reindustrialització europea i la transició ecològica. En aquesta línia, la Plataforma per la Llengua ha demanat al govern espanyol que ho aprofités per fer oficial el català a Europa abans del 23 de juliol.
De fet, les línies d’actuació principals s’havien de presentar al Parlament Europeu el dia 13 de juliol, però s’ha endarrerit arran de les queixes del cap del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, que va enviar una carta a la presidenta Roberta Metsola amb l’exigència que la intervenció no es fes durant la campanya electoral. També s’ha cancel·lat, a petició del PP europeu, la Conferència de Presidents de l’eurocambra, que havia de reunir a Madrid amb Sánchez la presidenta del parlament i els presidents dels grups polítics.
El president espanyol ha donat importància a la seva imatge en l’àmbit comunitari i dirigents d’estats europeus tenen planificat de trobar-se amb Sánchez i el seu govern durant el juliol.
De fet, s’han convocat a l’estat espanyol quatre reunions informals de ministres i comissaris europeus abans del 23-J. Així, durant la campanya hi haurà del 10 al 12 de juliol a Valladolid el Consell d’Energia i Medi Ambient de la Unió Europea, el 13 i 14 s’ha convocat a Madrid el de Treball, Política Social, Sanitat i Consumidors, el 17 i 18 hi haurà a Vigo la reunió del Consell de Pesca i del 19 al 21 el de Justícia i Interior a Logronyo.
I tot això en unes setmanes curulles d’actes polítics i debats en plena campanya electoral.
El vessant de les relacions internacionals serà recurrent aquestes setmanes i, qui sap si la darrera esperança de Sánchez per a capgirar la situació, rellançar la seva imatge i remuntar uns sondatges que deixen ara com ara el dirigent del PSOE contra les cordes arran d’aquest avançament electoral convocat per ell mateix.
