13.12.2024 - 12:54
|
Actualització: 13.12.2024 - 13:00
S’han recopilat gairebé nou-centes al·legacions per demanar la retirada de la llei Rovira, després de tancar el període de presentació d’al·legacions obert per la Conselleria d’Educació. Era una consulta pública sobre l’elecció de la llengua base aplicable als centres educatius valencians a partir del curs acadèmic 2025-2026.
S’han registrat 968 al·legacions segons l’informe elaborat per la Conselleria. Concretament, 873 en demanen la retirada, 26 amb opinions relatives a l’aplicació de la llei, i 64 amb aportacions relatives a quina hauria de ser la presència que han de tenir les dues llengües oficials i la resta sobre altres temes.
El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va confirmar fa dos dies a les Corts que la consulta sobre la llengua vehicular a l’ensenyament –que s’havia de fer entre el 26 de novembre i el 4 de desembre– serà a final de gener. Rovira va comparèixer per a explicar les actuacions de recuperació a les escoles, i no va ser fins que els periodistes li van preguntar que es va pronunciar sobre la consulta. “Vam calcular que teníem temps d’ajustar els grups perquè el curs vinent s’aplique la llei de llibertat educativa”, va dir el conseller. Aquesta decisió no ha sorprés la comunitat educativa, però sí que ha generat indignació, sobretot, després de la catàstrofe de la gota freda.
MÉS DE 900 AL·LEGACIONS CONTRA LA LLEI ROVIRA
Després de tancar el període de presentació d’al·legacions obert per la Conselleria d’Educació sobre el procediment de consulta pública per a triar la llengua base aplicable a partir del pròxim curs s’han registrat 968 al·legacions pic.twitter.com/VcO7h4R7Jz
— Escola Valenciana (@escolatv) December 13, 2024
Escola Valenciana avisa que continuaran amb accions per a acabar amb la llei Rovira, que recorden que suposa una vulneració dels drets de les famílies catalanoparlants. Fa un mes, van portar davant la justícia aquesta llei, i van demanar la mesura cautelar de paralització del reconeixement, certificació i registre dels nivells de referència del català per vulnerar el marc comú europeu de referència per a les llengües (MCERL) i per estar basats en una llei sobre la qual s’ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat.
La resolució de 26 de setembre de 2024 de la Conselleria d’Educació reconeix el nivell B2 de català a tots aquells alumnes que hagin aprovat l’assignatura amb un 5 o més, i el C1 als qui tinguin més d’un 7 en batxiller. A més, amb caràcter retroactiu d’ençà del 2008. L’entitat considera que no se subjecta en les determinacions previstes en el MCERL, “i això a pesar que en la resolució impugnada, de forma totalment espúria i enganyosa, s’indica que els reconeixements lingüístics es realitzen en el marc del MCERL.”
