29.01.2025 - 14:28
|
Actualització: 29.01.2025 - 17:54
Avui, quan fa tres mesos de la catàstrofe de la gota freda, s’han presentat al Teatre Micalet de València els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció, que s’han constituït amb l’objectiu de crear un espai en què els ciutadans afectats tinguen veu i poder de decisió a l’hora de proposar com volen que siguen reconstruïts els seus pobles i les seues vides. És un espai de coordinació i decisió municipal, de caràcter mixt, en què volen que els ajuntaments també participen, però com un agent polític més i no pas com una entitat superior. A hores d’ara, ja s’han creat comitès a vuit localitats: al Parc Alcosa d’Alfafar —d’on va sorgir la proposta—, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal i Paiporta, a l’Horta Sud; a Algemesí, a la Ribera Alta; i a Sot de Xera, als Serrans. I esperen que s’hi afegesquen moltes més les setmanes vinents.
“Nosaltres no volem ser espectadors passius d’aquesta reconstrucció. Volem formar-ne part perquè pensem que tenim moltíssima informació a aportar. Som els qui coneixem el nostre territori i els qui sabem quines necessitats tenim”, ha dit Rut Moyano, del comitè de Benetússer. Ha explicat que la idea és que tot el teixit social dels pobles afectats puga dir què necessita i coordinar-se amb les administracions per fer la reconstrucció. D’una altra banda, molts municipis encara es troben en situació d’emergència. Els comitès locals també sorgeixen per donar resposta, com a ciutadans, als problemes que han d’afrontar, com ara, la manca de subministraments, el fang que roman en molts baixos i la salut mental.
A més a més, han volgut posar damunt la taula el context del canvi climàtic en què ha tingut lloc aquesta gota freda, per tal de repensar com volen que siga la reconstrucció. “No volem reproduir el model que ja teníem. Cal pensar i repensar quin canvi necessitem, tant a escala social com econòmic, perquè el que teníem fins ara no ha funcionat, i és evident. No volem quedar-nos fora de tot açò. Nosaltres hem de ser els protagonistes d’aquesta reconstrucció. Tenim dret i necessitat d’expressar quines són les nostres necessitats, què volem i com ho volem. I no volem que siguen les administracions les que decidisquen tornar a fer el que ja teníem, que és el que no funciona”, ha dit Moyano.
A continuació, Sandra Contreras, del comitè de Sot de Xera —un poble de l’interior de tres-cents habitants que va sofrir la crescuda desproporcionada del riu Sot—, ha explicat que durant les tres primeres setmanes, els veïns es van organitzar per donar resposta a l’emergència. Després, cadascú va tornar a les seues vides, però arran de la inacció de les administracions i la proposta dels comitès, es van tornar a animar i ja hi ha més de cinquanta persones que hi participen. S’han batejat com a Comitè Sotero Dana i han creat vuit àrees de treball que s’ajusten a les necessitats del municipi. “Ho vam veure com una oportunitat i ens hi vam llançar”, diu. Ja fa dues setmanes que desenvolupen tasques de neteja al riu, i l’ajuntament els ha donat suport amb vehicles i maquinària, tot i que al principi ho van veure amb reticència.
Per part seua, Raúl Contreras, de XEAS, ha explicat que la xarxa de l’economia social i solidària posa l’economia al servei de la vida i que ara també els havia d’ajudar a reconstruir. La seua tasca dins els comitès és aportar coneixement i eines perquè puguen reconstruir col·lectivament el seu espai econòmic. Es tracta, doncs, de recuperar la sobirania econòmica de les zones afectades. “Busquem solucions econòmiques perquè les causes es mitiguen, o desapareguen, si és possible. No és que no s’atenguen les conseqüències, que és necessari, sinó que no ens podem quedar només en això”, ha dit. Així, considera fonamental la inclusió dels valors socials i ambientals en qualsevol procés de decisió política i econòmica.
Toni Valero, militant històric de la Koordinadora de Kol·lectius del Parc Alcosa (Alfafar), ha fet una reflexió sobre el dol i com integrar que la vida ha de continuar amb l’absència de les persones que s’ha emportat la catàstrofe. “Ja fa tres mesos que ha passat, i comencem a eixugar-nos les llàgrimes”, ha dit. Per a ell, els pobles que han sofert els danys de la gota freda han de ser-hi presents. “El primer impuls que va tindre la població és el que ha pogut salvar moltes vides i començar a plantejar-nos la possibilitat que la ciutadania, en un moment de baixa participació social, ha d’intervindre en l’espai de les decisions i de gestió. La ciutadania ha de ser present, si la vida continuar, però no serà la mateixa, ens ha de tenir en compte. Ofegar-nos ara, després de tres mesos, és no deixar-nos dir ni fer cas de les coses que diem que s’han de començar”, ha dit.
Per tant, convida tots els pobles afectats a crear el seu comitè i insta els ajuntaments que faciliten la posada en marxa d’aquests espais i que participen dels treballs. Així, exigeix la interlocució a partir del que ix de cada poble, i advoca per continuar treballant des de la proximitat. “Açò és una cosa que cal guanyar. Hem d’aprendre del gran impuls dels comitès, que ha partit de l’acte de desobediència civil més gran en dècades, que va consistir a salvar-nos la vida”, ha dit. A més, ha explicat que hi ha col·laboració i solidaritat entre els comitès per a qüestions o problemes que puguen tenir en comú, com és el cas dels baixos plens de llot del Parc Alcosa i del Raval d’Algemesí.
Empar Pujades, del comitè de València —on es van veure afectades les pedanies de la Torre, el Forn d’Alcedo i Castellar-Oliveral—, ha volgut destacar que hi havia disset vides perdudes a la ciutat, i la necessitat de participar en la presa de decisions. “Voldria que entenguéreu des de la ciutat que el districte del qual parlem iguala en extensió la ciutat sencera, amb la zona més gran d’horta conreable, amb la marjal, amb les platges i l’Albufera. Una morfologia ben característica que necessita unes solucions adaptables i no decidides de qualsevol manera”, ha dit. Per això, volen fomentar la participació activa dels afectats en el procés de restauració i assegurar una coordinació més bona entre govern i veïns. Una de les propostes que ha llançat és la creació d’una finestreta única per a accedir a totes les ajudes. Finalment, ha assenyalat els greuges que ha patit, d’ençà de fa dècades, l’horta.
“El pla sud, com a desenvolupament i creixement de la ciutat de València sobre les terres del sud, avui dia, podem dir que ha fet aigües per tots els costats, i ha arribat l’hora que aquest model es repense i es replantege. Nosaltres hem patit greument la riuada precisament per totes aquestes barreres. La defensa del territori de l’horta és clau”, ha dit. Així, ha demanat que s’entenga València i l’àrea metropolitana com un tot, i no com a pobles separats. En aquest sentit, Moyano ha afegit: “No volem una zona de sacrifici a l’Horta Sud de tot el que necessita la ciutat, que ens ha convertit en una mena d’abocador.”
Per acabar, Pujades ha reiterat que els ciutadans tenen l’obligació d’unir-se per tirar endavant. “No hem de tindre vergonya de dir que fem política, política de base, des dels carrers, però no partidisme. No volem tornar al que ja teníem, volem millorar. Què més ens ha de passar perquè les governances deixen el partidisme a una banda i treballen conjuntament, tots a l’una, amb la problemàtica que tenim damunt? No volem que ens reconstruïsquen, volem formar part d’eixa reconstrucció.”