16.03.2025 - 21:40
The Washington Post · Mikhail Klimentov
La destrucció de la presa ucraïnesa de Kakhovka, el juny del 2023, deixà al descobert sediments acumulats al fons del llac que contenien més de 90.000 tones de metalls pesants nocius, en un procés que els experts descriuen com una “bomba de rellotgeria tòxica”.
A primera hora del matí del 6 de juny de 2023, una explosió enderrocà part de la presa, de l’era soviètica, cosa que causà que l’aigua en sortís disparada a gran velocitat. En el moment de l’accident feia prop d’un any que la infrastructura es trobava en mans de Rússia, que n’havia pres el control l’any anterior. Els pobles propers, situats a la riba del riu Dniéper, van quedar negats sota l’aigua, cosa que obligà a fer evacuacions en massa i deixà desenes de morts.
El torrent d’aigua desfermat per la destrucció de l’embassament, que abans de l’explosió era un dels més grans d’Europa, ha trastornat el fràgil ecosistema de la riba del riu i de la mar Negra. Els contaminants industrials i les aigües residuals sense tractar que havien quedat sepultats a la glera del pantà van ser arrossegats riu avall, tot contaminant l’aigua potable i el sòl cultivable de la zona. La crescuda de l’aigua, que en algunes zones va arribar a una profunditat de 4,5 metres, submergí els camps de mines i n’arrossegà els explosius a uns altres indrets.
Rússia i Ucraïna s’han culpat mútuament de l’explosió, aparentment intencionada, que destruí de la presa: la destrucció d’una infrastructura d’aquesta magnitud en temps de guerra constitueix una violació de les Convencions de Ginebra. Les avaluacions dels serveis d’intel·ligència occidentals, i unes quantes investigacions independents, han atribuït l’explosió a l’exèrcit rus.
Quan l’aigua s’enretirà, alguns ucraïnesos tornaren a casa. Però l’amenaça persisteix, com explica un estudi publicat dijous a la revista Science. A mesura que els sediments de la glera del pantà de Kakhovka s’erosionen, existeix el risc que la pluja i les inundacions estacionals facin que desenes de milers de tones de metalls pesants tòxics passin a l’aigua freàtica, la base del subministrament de la regió.
Amb la guerra encara en curs, el futur de la presa continua essent una incògnita. Però Oleksandra Shumilova, una de les autores de l’estudi, explica que les conclusions “han de tenir-se en compte a l’hora de planificar el futur de l’embassament”.
Durant els mesos posteriors a la inundació, els investigadors han registrat concentracions altes de contaminants –com ara zinc, coure, arsènic, cobalt i derivats del petroli– en els punts de control situats al llarg del riu. El níquel i el zinc, que els investigadors van trobar en grans quantitats a la glera de l’embassament, s’empren en els revestiments de peces metàl·liques, i són tòxics per als humans en grans quantitats. L’exposició a metalls pesants pot causar afectacions al cervell, al fetge, al sistema immunitari i al cor, i trastorns congènits.
La presència de metalls pesants a l’embassament es deu als contaminants industrials i agrícoles que fàbriques, mines i plantes metal·lúrgiques aboquen aigües amunt, al pas del Dniéper pel nord i l’est d’Ucraïna.
Abans de la destrucció de la presa, els metalls pesants acumulats al fons de l’embassament eren absorbits a escala molecular pels sediments, cosa que impedia que fluïssin riu avall. Però ara que l’aigua s’ha drenat, segons que explica Shumilova, hi ha el risc que els contaminants siguin absorbits per la vegetació i, per tant, entrin a la cadena tròfica local. Els autors de l’estudi, en aquest sentit, recomanen la construcció de dues barreres, d’uns quinze quilòmetres de llargària cadascuna, per a acordonar les parts de l’embassament que s’inunden sovint, i així evitar que els metalls pesants flueixin riu avall. No obstant això, els autors del document afirmen que aquestes mesures no es podran emprendre amb seguretat fins que no acabi la guerra. La zona en qüestió continua sota control rus.
El cost total dels danys i pèrdues del sinistre s’estima en gairebé 14.000 milions de dòlars, segons un informe publicat l’octubre del 2023 per l’ONU i el govern ucraïnès. Mentrestant, les possibilitats de reconstrucció continuen essent magres, més encara mentre el conflicte perduri.
“La restauració ambiental és un procés costós que requereix molt de temps. Després d’un conflicte armat, sol ser una prioritat baixa”, explica Doug Weir, director de l’Observatori de Conflictes i Medi Ambient, amb seu al Regne Unit. Weir explica que la destrucció de la presa de Kakhovka ha estat l’incident més perjudicial, en termes ambientals, de tota la guerra d’Ucraïna.
A l’hora de fer l’avaluació ecològica de l’impacte de la inundació, els investigadors modelaren el flux d’aigua després de les explosions a la presa, tot creuant-lo amb fotografies, vídeos i imatges per satèl·lit fetes durant les hores posteriors. També han analitzat dades recollides sobre el terreny, incloses mostres d’aigua i de terra, i fotografies dels terrenys que envoltaven el riu.
En algunes zones, la crescuda de l’aigua va arrencar la vegetació del sòl. En uns altres indrets, la riba del riu va quedar coberta de llot, que va sepultar els hàbitats de la fauna local. Els investigadors calculen que les poblacions de petits rosegadors de la zona es van reduir entre un 20% i un 30%, cosa que posa en perill la supervivència dels depredadors que en depenen. En unes altres parts del riu, generacions senceres de peixos –i algunes espècies de petits animals– poden haver desaparegut.
“Si s’ataquen més preses, la xifra de víctimes humanes i l’impacte ambiental podria ser catastròfic”, escriuen els autors de l’article. “La protecció de les preses en zones militars hauria de ser una preocupació cabdal per al dret internacional, atès l’impacte potencial d’aquests actes.”
Tanmateix, el transcurs del conflicte ha fet pràcticament impossible qualsevol feina de reparació o reconstrucció a la zona. També ha afectat personalment alguns dels científics que estudien el medi a Ucraïna. L’article de Science està dedicat a la memòria d’un d’ells: Lyudmila Shevtsova, una hidrobiòloga que morí en un bombardament rus a Kíiv.
Els ecosistemes que envoltaven la presa han rebrotat d’ençà de la inundació. De la mateixa manera, els ucraïnesos que vivien a la zona han tornat a casa i als camps amb el pas del temps, tot i el risc ecològic que plana sobre la zona.
“La gent ha tornat molt de pressa a aquestes zones”, explica Olexi Pasyuk, director executiu de l’ONG ambiental Ecoaction. Explica que l’organització s’ha esforçat per fer entendre a la població local el perill de tornar a la zona afectada per les inundacions. “Ningú no hi sembla massa interessat”, admet Pasyuk.
I afegeix: “Quan la teva supervivència immediata està en joc, costa de preocupar-se per a les possibles repercussions que una situació com aquesta pot tenir, a llarg termini, per a la salut pública.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
