14.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 14.02.2025 - 23:31
Observeu aquestes frases:
—Es van inundar 845 locals. Avui dia, hi ha 831 nets i 14 pendents.
—Troben un home mort i un ferit a Badalona.
En totes dues ens hi falta la preposició de abans dels adjectius:
—831 de nets
—14 de pendents
—un de ferit
En aquests casos diem que la preposició de és partitiva, que vol dir –tal com ens explica la gramàtica– que és usada en contexts de quantificació, en què s’expressa una part indeterminada d’un tot. En general, ací la preposició de s’associa amb la presència del pronom feble en. Això ho podem comprovar en la primera frase, en què també falta aquest pronom:
—Segons la Generalitat, n’hi ha 831 de nets i 14 de pendents.
Quan l’hem d’emprar, aquest de partitiu? En tots aquests casos:
1. Quan movem una part de l’oració al començament o al final:
—No ens cal aigua. → D’aigua, no ens en cal.
—Voleu bosses? → De bosses, en voleu?
—Veig pocs núvols. → En veig pocs, de núvols.
2. Quan precedeix un complement constituït per un adjectiu o un possessiu d’un nom que ha estat substituït pel pronom en:
—Quan vulgueu cafè, ací en trobareu de molt bo.
—Haurem de triar bé els llibres, perquè n’hi ha de teus i de meus.
3. Quan volem evitar la repetició d’un nom:
—Volen que toquem dues peces clàssiques i una de moderna
4. En construccions exclamatives introduïdes per com, si i que:
—Si en farà, de bestieses!
5. En una negació parcial, amb no pas:
—Vaig veure actors de tot arreu, però no pas de portuguesos.
Aquest ús de la preposició de era molt arrelat en la major part de parlars catalans, però d’uns quants anys ençà la influència del castellà el fa trontollar.
