26.08.2024 - 19:50
La nota de conjuntura del mes d’agost del Departament d’Economia feia èmfasi en la diferència positiva d’activitat que travessa l’economia catalana –i l’espanyola– aquests darrers temps, envers l’europea. Les dades que rebem sobre la nostra economia de l’agost se centren gairebé en l’activitat pròpia de l’estiu –el turisme– i insinuen una disposició molt bona. A més, l’estimació que fa en temps real l’AIReF sobre el creixement del PIB espanyol per al tercer trimestre, amb data del 21 d’agost, mostra un ritme del 0,7% intertrimestral i del 3,1% interanual. Una xifra que és a anys llum de la zona euro, per a la qual la Comissió Europea pronostica un creixement del 0,8% enguany (una dècima inferior a l’estimació de l’FMI del juliol).
A l’esmentada nota també s’apuntava l’esperança d’una recuperació molt més clara durant la segona meitat de l’any, però no sembla que sigui així. Ans al contrari, a Europa creixen els dubtes. Les dificultats més remarcables per a la reactivació del creixement de la zona euro cal cercar-les en els problemes que fa més de dos anys que arrosseguen les seves dues principals economies: Alemanya i França; sobretot, la primera. En el cas francès, un auge temporal, però notable, de l’activitat dels serveis, associat als Jocs Olímpics de París, ha estat un contrapunt al mal comportament de la indústria. Quant a Alemanya, l’evolució recent del PIB continua evidenciant una davallada.
No cal dir que la preocupació prioritària d’Europa (i nostra) continua essent Alemanya. Avui hem sabut els índexs IFO de confiança empresarial i d’expectatives del mes d’agost. No oblidem que l’índex IFO té una alta repercussió sobre el mercat i, en particular, sobre l’euro, atès que orienta sobre l’activitat present i futura de la principal economia de la zona euro. Doncs bé, en ambdós casos, la xifra de l’agost és pràcticament idèntica a la del mes passat, només unes dècimes per sota, però superior a les previsions que havien fet els analistes. Potser ho veiem pitjor que no és?
Em sembla que no. A més de la feblesa econòmica, Alemanya també ha perdut terreny en termes de competitivitat mundial, segons les dades de l’Institut Internacional per a la Gestió del Desenvolupament (IMD), que ha fet passar el país de la quinzena posició de la seva classificació el 2021 a la vint-i-quatrena d’enguany. En el mateix període, també va perdre deu places (del tercer al tretzè) en termes de rendiment econòmic. Per això molts industrials pensen en la deslocalització.
Malauradament, tampoc uns altres indicadors, com els índexs avançats dels directors de compres (PMI), són positius. Publicats dijous passat, apunten cap avall en el mes d’agost, tant el dels serveis com el manufacturer. El comentari que va fer el director de l’estudi sobre la situació alemanya era pessimista. Va dir que la recuperació prevista per a la segona meitat de l’any no es concretava pas. Va recordar que, uns mesos enrere, hi havia hagut bons motius per a mantenir una esperança raonable. Una inflació minvant i uns salaris més alts semblaven la recepta perfecta per a engrescar el consum familiar. A més, la indústria global havia començat a recuperar-se. Però sembla que la incertesa al voltant de les polítiques econòmiques ha frenat la propensió a la despesa dels consumidors; alhora, el ritme d’augment de la producció mundial s’ha desaccelerat, abans que les empreses alemanyes hagin pogut notar-ne l’impuls.
En conseqüència, afegia, les probabilitats de tenir un segon trimestre consecutiu de creixement negatiu han augmentat, la qual cosa significa que podríem tornar a parlar d’una recessió tècnica ben aviat. Recordem que el segon trimestre d’enguany el creixement va ser lleugerament negatiu, del -0,1% sobre l’anterior.
La recaiguda és preocupant. Pensem que després d’una baixada prolongada de l’activitat que va començar a mitjan 2022, l’optimisme renovat que hi havia entre els empresaris a començament d’enguany s’ha esvaït ràpidament. El pessimisme és conseqüència de la caiguda continuada de les comandes, que fa vint-i-set mesos ininterromputs que mantenen aquesta tendència. En contraposició a aquesta mala conjuntura, les retallades de tipus d’interès del BCE, esperades per la majoria d’analistes, podrien animar una mica els alemanys a consumir més, però és clar que l’estat d’ànim general continua essent molt baix.
Quant a la zona euro, la visió que aporta l’informe dels PMI és menys preocupant que la d’Alemanya, però no es pot sostreure del seu pes rellevant dins el total. De totes maneres, assenyala que les tendències van divergir en els dos sectors coberts per l’estudi. Així, el creixement de l’activitat total –lleugerament positiu– es va veure impulsat per un augment sòlid de l’activitat en el sector serveis, amb un ritme de creixement que va assolir la seva màxima puntuació en quatre mesos. D’altra banda, la producció manufacturera va continuar disminuint notablement a l’agost. El seu ritme de contracció es va mantenir pràcticament sense canvis respecte del juliol i, per tant, es troba entre els més pronunciats d’enguany.
Destaca que un factor clau en l’augment més gran de l’activitat total de la zona euro a l’agost ha estat, en certa manera, un miratge, a causa d’un creixement renovat a França, on l’activitat va créixer al ritme més alt del darrer any i mig per les olimpíades. Mentrestant, a la resta de la zona euro l’activitat total ha continuat augmentant a mitjans del tercer trimestre, la qual cosa és positiva per a nosaltres. Les dades detallades per països les sabrem a començament de setembre.
Hi ha un altre aspecte en l’informe que podria ser preocupant, en tindrem informació fefaent aquesta setmana. Són els preus. Mentre les empreses diuen que el creixement dels seus costos sembla controlat, si bé a un nivell força alt, admeten que les tarifes cobrades pel sector serveis van pujar al ritme més fort en tres mesos, i que els preus de venda en el sector manufacturer van augmentar per primera vegada d’ençà de l’abril del 2023.
Veurem com afecta realment aquesta apreciació a l’IPC de la zona euro, del qual tindrem un avançament divendres. Cal dir que els analistes financers europeus no semblen gaire preocupats pel que apunten els directors de compres, perquè esperen una reducció important en l’IPC general, amb un pronòstic del 2,3% enfront del 2,6% registrat el mes de juliol, i en l’IPC subjacent també preveuen una reducció d’una dècima, amb una previsió del 2,8%, enfront del 2,9% del juliol.
Aviat sortirem de dubtes, tot just tretze dies abans que es reuneixi el Consell del Banc Central Europeu, amb una possible nova retallada del tipus d’interès en l’aire. Cal pensar que la situació compromesa que travessa Alemanya tindrà un pes important en la seva decisió, en el sentit d’afavorir l’activitat. És qüestió de dies.
