Preocupació màxima pel sistema d’avaluació de la literatura catalana a la selectivitat de l’any que ve

Tal com era previst, el desorientat Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha decidit d’acabar un dels cursos escolars més polèmics amb la publicació de les “Orientacions per a la lectura guiada obligatòria a les matèries comunes de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura al batxillerat”, el nom del document que certifica la desaparició de les lectures obligatòries avaluables a la selectivitat tal com les coneixíem fins ara.

Aquesta decisió polèmica, que fa mesos que és contestada durament tant per col·lectius de professors en actiu com per entitats, com ara l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Català, arriba després d’haver constatat els nivells pèssims de comprensió lectora dels alumnes catalans a les proves PISA i també dels mals resultats obtinguts en matèria de creativitat. No és solament que els nostres alumnes llegeixin poc, sinó que no entenen què llegeixen. També arriba en un any en què s’han succeït els manifests reclamant menys innovació pedagògica i més autoritat per als mestres i més cultura de l’esforç per part dels alumnes, com també una revisió del mètode d’obtenció del C1 de català –que ara s’atorga automàticament en acabar l’ESO–, entre moltes mesures més.

La consellera en funcions, Anna Simó (ERC), ha aconseguit enfurismar bona part de la comunitat educativa amb mesures com aquesta i també amb unes altres indecisions, com ara deixar en mans de la direcció dels centres la prohibició dels mòbils –que després va rectificar tímidament– i tot i haver aconseguit superar alguns dels malestars originats per la direcció del seu antecessor, Josep González i Cambray, es pot dir que ha apagat alguns incendis a costa d’encendre’n uns altres. Les declaracions desafortunades de responsables del departament després de saber-se els resultats de l’informe PISA, en què en culpaven en bona part a la immigració, o la carta exigint responsabilitats a les famílies són solament la punta de l’iceberg que mostren la mala maror existent. I ara rebla el clau amb el bandejament de les lectures obligatòries, que culmina la pràctica desaparició de la literatura catalana als estudis i l’arraconament progressiu de les humanitats a la secundària i a la universitat que es viu de fa almenys una dècada i mitja, i molt agreujat aquests darrers cursos.

Fil conductor a triar pel centre

Què pretén ara el departament amb les noves orientacions? Doncs “facilitar als centres i docents especialistes d’aquestes matèries elements de programació per a la confecció d’itineraris lectors, a partir d’un fil conductor, que permetin analitzar i comparar textos i argumentar interconnexions de temes, tòpics i tècniques literàries”. També s’estructura que l’ensenyament del patrimoni literari implica que al primer curs es farà “lectura i anàlisi de clàssics de les literatures catalana i castellana des de l’edat mitjana fins a l’últim quart del segle XIX, a partir d’itineraris temàtics o de gènere” i al segon curs “lectura i anàlisi d’obres rellevants de les literatures catalana, castellana i hispanoamericana, des de l’últim quart del segle XIX fins al segle XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere”. Per a facilitar als centres la selecció, es proposa una llista orientativa d’autors i d’obres significatives del patrimoni literari. Aquesta llista és basada en les recomanacions de les comissions de lectura d’anys anteriors. Els centres poden triar unes altres obres, sempre que pertanyin al patrimoni literari, aplicant criteris que atenguin, per exemple, la producció literària del seu territori o bé aprofitant el nom del centre, quan sigui d’un autor del patrimoni literari. Cal recordar que s’entén per “patrimoni literari” aquelles obres i autors del passat que “representen un llegat cultural, conformen la memòria col·lectiva i la tradició literària, i esdevenen cabdals per a generacions literàries posteriors”.

Això implica que, a la pràctica, els alumnes han de llegir dues obres significatives del patrimoni literari a primer de batxillerat i dues obres més a segon de batxillerat en cada matèria de llengua i literatura.

Com es pot avaluar de manera unànime?

Aquesta és la mare dels ous. Fins ara les lectures obligatòries eren pràcticament iguals a tots els centres i els alumnes s’havien d’examinar de les mateixes lectures (amb poca capacitat d’elecció) a la selectivitat. Ara hi ha una llista molt gran –amb més de cinquanta títols, tots inqüestionables–, que a la pràctica farà impossible l’avaluació igualitària. És a dir, com s’avaluarà a la selectivitat el treball de l’alumne en aquesta matèria si hi ha hagut una gran capacitat d’elecció dels títols a llegir i s’han pogut tractar amb enfocaments de lectura diferents?

Un dels col·lectius que fa més temps que alerta del bandejament de la literatura a la secundària és el Pere Quart. Darrerament, ha estat molt actiu contra la supressió de les lectures obligatòries a batxillerat. Ara expliquen: “Som molt crítics amb la gestió que es fa de la literatura a les aules des de fa dècades i continuarem lluitant per augmentar-ne la presència i millorar la manera en com s’imparteix aquesta disciplina. Tot i això, considerem positiu que s’hagi publicat aquesta llista patrimonial de lectures obligatòries perquè entre el no-res, que és el que hi havia abans, i aquesta llista hi ha una millora perceptible, que és que ens assegurem que els estudiants han llegit com a mínim quatre lectures clàssiques, com fins ara, de la literatura catalana i fins a cert punt podem continuar garantint aquesta continuïtat de referents, aquest imaginari col·lectiu.”

S’hauran de llegir llibres sencers

En aquesta línia, el col·lectiu valora que el departament s’hagi posat una mica de seny i no es permeti una de les propostes que s’havien posat sobre la taula: poder estudiar la literatura de batxillerat a partir de fragments i sense llegir cap llibre sencer. El departament ho va arribar a proposar, però les veus unànimes en contra no es van fer esperar i ara serà obligatori de llegir quatre llibres “sencers” de les llistes proposades.

El col·lectiu posa el dit a la nafra quan expliquen: “No disposem de prou instruccions per a saber com hem de treballar aquestes lectures a l’aula, més que res perquè no sabem com es preguntaran a les PAU del 2025, que és quan es fa el canvi general per a fer-les més competencials. El que tenim clar és que les lectures i el treball a l’aula s’han de veure reflectits a les proves i al col·lectiu docent ens és urgent saber com es preguntaran aquestes lectures per a poder començar el curs 2024/2025 treballant-les adequadament. D’una altra banda, ens preocupa molt que les lectures escollides es facin profundament i cal evitar que a la selectivitat es preguntin de manera anecdòtica o superficial. Des del departament diuen que no s’han de preguntar de manera memorística, entesos, però sí que entenem que s’ha de fer de manera reflexiva i profunda. S’han de treballar aquestes lectures i s’ha de poder veure a l’examen. Si es fan preguntes de vertader o fals o molt generals aleshores no tindrà gens de sentit que es treballin aquestes lectures. Demanem una pregunta reflexiva, profunda i que tingui una puntuació rellevant a les proves d’accés a la universitat.”

Hores insuficients

S’ha de recordar que la supressió de les lectures obligatòries és només el darrer fet greu en l’arraconament de la literatura a les aules i que el mal ve de molt enrere, de la unificació de l’assignatura de llengua i literatura, amb tots els problemes que ha implicat de pèrdua d’espai de la literatura. “Una altra de les lluites eternes del Pere Quart i uns altres col·lectius és conscienciar que amb dues hores de classe a la setmana destinades a llengua i literatura catalanes no n’hi ha prou per a treballar ni els continguts de literatura ni els de llengua, i recordem que llegir i escriure és la columna vertebral que possibilita qualsevol mena d’ensenyament. Continuem reclamant que es retornin aquestes tres hores per a garantir que els alumnes assoleixen els coneixements necessaris per a ser ciutadans crítics i competents en llengua i literatura, que és el que ens demana el departament.”