Preocupació pels represaliats del jutjat 13: s’acaba el temps per a pagar la fiança

Fa dues setmanes la jutgessa instructora del 13 de Barcelona, Alejandra Gil Llima, va dictar el processament de trenta persones pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació en la macrocausa que investiga la preparació del referèndum. D’aquesta trentena, n’hi ha disset que esperen l’obertura del judici oral amb una preocupació especial. Són els investigats per malversació, que han d’aplegar 5,8 milions d’euros abans de dues setmanes per a pagar la fiança solidària que els va imposar la jutgessa.

Són Antoni Molons, Joaquim Nin, Jaume Clotet, Josep Ginesta, David Palanques, David Franco, Francesc Sutrías, Aleix Villatoro, Amadeu Altafaj, Albert Royo, Natàlia Garriga, Pablo Raventós, Francesc Fàbregas, Josuè Sallent, Xavier Puig, Rosa Maria Rodríguez i Rosa Vidal. ‘Els resultats no són els que s’esperaven’, confessa a VilaWeb un dels acusats, preocupat pel ritme recaptatori de la Caixa de Solidaritat. Les aportacions es poden fer en aquest número de compte bancari de la caixa de solidaritat: ES31 3025 0001 1814 3361 5996.

Si no aconsegueixen aquesta quantitat, el jutjat els embagarà els béns. El compte enrere per a atènyer aquesta xifra milionària s’activarà divendres, quan la jutgessa notificarà el processament a quinze acusats, i s’acabarà el 10 de maig, quan el comunicarà als altres quinze. L’endemà de l’última notificació la fiança haurà de ser dipositada, tot i que les defenses sostenen que la jutgessa podria deixar uns quants dies de marge. El cas és que, a dues setmanes vista, la recaptació no és bona i hi ha dubtes que es pugui aconseguir, com assenyalen diverses fonts.

Els representants de la Caixa de Solidaritat, encapçalada pels ex-presidents del parlament Ernest Benach i Núria de Gispert, no volen comunicar la xifra recaptada. Ho fan com a mesura de protecció, perquè quan han publicat xifres han detectat que l’estat espanyol hi responia amb més sancions i multes.

Diuen que estan treballant per aconseguir el màxim nombre de donatius possible i que compten amb el suport de les entitats i els partits. La recaptació d’aquesta fiança es fa amb alguns factors adversos. Per una banda, l’impacte mediàtic del judici del Suprem eclipsa aquesta causa; i per una altra, la campanya electoral arrossega tota l’atenció pública. ‘Ens costa molt de treure el cap enmig de la torrentada electoral’, diu una font de la Caixa de Resistència.

Els partits han aprofitat el període electoral per a intensificar les crides a participar-hi. Fins i tot Oriol Junqueras i Raül Romeva van demanar en un míting la col·laboració amb els encausats que han de pagar aquesta fiança.

D’on surten, els 5,8 milions?

Segons la jutgessa instructora, aquesta xifra és el resultat de la suma total dels diners que sospita que es van destinar a organitzar el referèndum. En les cent pàgines de la interlocutòria de processament, la magistrada desgrana les despeses que creu que els acusats van fer per a la votació. Per exemple, diu que es van destinar 1.201.654 euros a fer obres al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, local que després es va utilitzar per a la recollida de dades del referèndum; que la Generalitat va pagar un milió d’euros a Unipost per la tramesa de correus; que TV3 i Catalunya Ràdio van facturar 277.000 euros per emetre la publicitat del referèndum; i que el CTTI va pagar 100.000 euros a T-Systems per millorar l’aplicació del registre de catalans a l’exterior.

Els afectats no entenen per què la jutgessa del 13 ha iniciat el processament per malversació si encara no ha acabat el judici del Suprem, on ja es jutja aquest delicte pels mateixos fets. A més, no té lògica que si els dotze processats que s’asseuen de fa dos mesos davant Manuel Marchena ja van abonar 2,1 milions d’euros al jutge instructor, Pablo Llarena, ara es demanin quatre milions més.