30.04.2019 - 17:53
‘La filosofia serveix per reflexionar, reflexionar sobre la vida, sobre l’ésser humà… I per qüestionar-se les coses. Potser per això se la volen carregar’. Aquestes són les paraules amb què el protagonista de Merlí reivindica el coneixement filosòfic com a indispensable pels joves i denuncia el voler-ne prescindir. L’última sèrie viral de TV3 porta a la gran pantalla un debat que es manté sense resoldre i continua generant polèmica: la importància de la filosofia a les aules.
Arran de la reforma educativa de la LOMCE del 2013 la filosofia ha passat a ser, a gairebé a tot l’estat espanyol, una assignatura optativa a 2n de Batxillerat, tan sols obligatòria pels estudiants de l’itinerari humanístic. El cas català n’és una excepció. Tothom ha de cursar l’assignatura, indiferentment de la modalitat, però la seva presència a la selectivitat disminueix a marxes forçades.
Més enllà de la ficció, l’assignatura de Filosofia ha deixat de ser una alternativa a Història d’Espanya a les proves d’accés a la universitat i només pondera en un 30% dels graus de la branca d’Arts i Humanitats. L’enquesta realitzada a 50 estudiants de segon de batxillerat demostra que la majoria la deixa de banda perquè gairebé no es té en compte per apujar nota.
Tanmateix, l’interès dels joves per les disciplines del pensament persisteix en l’estadística. El nombre de de matriculats en el grau de filosofia ha augmentat respecte els anys anteriors.
A què es deu, llavors, que tan sols el 7% d’aquests estudiants acabi graduant-se? Experts i alumnes coincideixen, a banda de la falta de vocació o la manca d’oportunitats laborals, en una causa principal: el mal plantejament de la matèria en el sistema educatiu. El desengany d’Ainhoa Leyton, graduada en filosofia per la Universitat de Barcelona, es resumeix en una frase: ‘la filosofia com a carrera acabarà desapareixent’. Amb aquesta declaració no busca sentenciar-la sinó obrir una porta cap a un sistema més transversal que incorpori el pensament en totes les branques d’estudi.
Avui dia, la classificació del saber planteja la ciència i la filosofia com factors irreconciliables. Jordi Mir, professor d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, renega de la tendència de lligar la filosofia amb una disciplina concreta i la defineix com quelcom quotidià, el dubte: ‘filosofem quan ens preguntem coses i volem conèixer’. Posa l’exemple d’Aristòtil: sociòleg, politòleg, físic i químic, tot i haver estat reconegut sobretot com a filòsof. Per a Mir, ser un bon filòsof no entra en contradicció (ans al contrari) en ser un pensador o pioner en qualsevol altre àmbit de coneixement.
Els escèptics adverteixen també del parany de vincular la filosofia única i exclusivament amb allò que produeix un filòsof. Adrià Álvarez, estudiant del màster de professorat, denuncia que ‘el fet d’estudiar l’obra d’autors cèlebres, majoritàriament homes, és una manera historicista i limitadora de fer filosofia (…) Sense adoptar un rol paternalista, vull que els alumnes s’adonin que en el pla docent hi falten dones’. Afegeix, a l’escletxa de gènere i l’academicisme, una altra restricció del sistema educatiu: ‘El comentari de text acaba reduint la reflexió filosòfic en un tècnica o en un artifici, sistematitza les idees i talla d’arrel la creativitat’.
Ni ell ni Oriol Jiménez, professor de filosofia a batxillerat, s’amaguen d’haver modificat el temari i el model d’avaluació. Jiménez proposa aprofitar la divisió natural del curs per indagar en aspectes més humans. Al primer trimestre tracta el Jo, és a dir, la filosofia des del punt de vista de l’autoconeixement i la construcció de la identitat. Al segon trimestre parla de l’Altre. De l’ètica, la compassió, l’amor, l’amistat i la llibertat. Deixa pel final la cosmovisió, les percepcions del món i l’enfoc de la filosofia com agent actiu del canvi.
També planteja eines alternatives per ordenar el pensament i aprendre a argumentar ‘sense perdre la part més creativa’. A través del Debat Socràtic, que reparteix els estudiants entre els qui participen directament i els qui observen, busca potenciar l’expressivitat dels alumnes i la seva capacitat d’escoltar. Reivindica que les idees filosòfiques es poden plasmar a partir de canals com la música, la fotografia o els sentits.
Davant d’un plantejament polèmic i titllat de poc encertat, Mir, Álvarez i Jiménez coincideixen en què cal tornar a plantejar el sistema des de la base. Per què introduir la filosofia a batxillerat quan és quelcom inherent des de petits? Els nens creixen qüestionant-se el seu entorn, es preocupen i es sorprenen cada dia. Aquesta és la base del 3/18, un programa nascut als anys 70 nascut als Estats Units que pretén estimular la reflexió en els infants al llarg de tot el procés d’aprenentatge.
El 3/18 s’ha importat a Catalunya en algunes escoles però, sobretot, amb les Jornades Filosòfiques de Girona. El seu objectiu és que la filosofia s’eixampli i trancendeixi els límits acadèmics i tradicionals. En una època canviant esdevé l’espai de debat i el canal de transformació social idoni pels joves. Fugir del proselitisme sobre les noves tecnologies i reivindicar el pensament crític pot convertir-se avui en dia en una campanya viral:
Tot i semblar evident que el sistema educatiu arracona la filosofia només a les aules, la seva naturalesa traspua els límits tradicionals i es manifesta constantment. Viure sense filosofar és tenir els ulls tancats sense provar d’obrir-los mai. La cita que Sòcrates proclamava fa més de 2000 anys perdura encara en els homòlegs de Merlí. Ara, la feina pendent és conciliar l’estudi del passat amb la seva vessant més útil i humana. En un món líquid d’incerteses es necessita permeabilitat al canvi, bases sòlides i pensament crític. Cenyir-se una mica més, en definitiva, al que coneix popularment com “prendre’s la vida amb filosofia”: sentit comú, paciència i mirada constructiva.
