La premsa francesa s’acarnissa amb Valls després del seu nou fracàs electoral

El fracàs de Manuel Valls en l’intent de tornar a la política francesa com a diputat ha estat certament una de les notícies del dia, tant a l’estat francès com a casa nostra. Tot i comptar amb el suport d’Emmanuel Macron, l’ex-primer ministre francès i ex-regidor de Barcelona ni tan sols ha pogut passar de la tercera posició a la circumscripció dels francesos residents a Andorra, l’estat espanyol, Portugal i Mònegue. Això l’elimina automàticament de la segona tanda, que es disputaran Renauld Le Borra i Stéphane Vojetta.

El pèssim resultat de Valls ha estat objecte de molta atenció a la premsa francesa. Molta atenció i molta befa, també. Le Figaro ha titllat sense embuts de “fiasco” el periple de Valls, el mateix mot emprat per Le Parisien –que afegeix que és una “tornada fallida”– i Le Monde, que també recorre al nom “desfeta” per a descriure el resultat. Aquest rotatiu diu que la derrota de Valls és una “sorpresa tan sols parcial”, atesa la manca de suport a Catalunya, “que coneixem prou bé”. Si bé ha guanyat tant a Portugal com a Mònegue, ha fracassat ací: tant a Palma com a Barcelona ha quedat tercer. Libération hi posa èmfasi: “Decididament, l’estat espanyol no dóna suport a Manuel Valls”, diu. I es demana si això no originarà la seva retirada definitiva de la vida política.

També han estat prou crítics els rivals polítics, que no han dubtat a aprofitar l’oportunitat del seu fracàs per esventar les seves discrepàncies amb Valls. Jean-Luc Mélenchon, de la França Insubmisa, ha celebrat obertament la derrota de Valls en un missatge a Twitter i Renauld Le Berre s’ha referit a la candidatura de Valls –nomenat a dit pel seu partit– com “una operació d’aterratge” que els votants, diu, han rebutjat. “És efectivament a casa, a Barcelona, on Manuel Valls pateix més”, afegeix. N’hi ha que, en vista de l’estrepitós fracàs, dubten si la candidatura no ha estat una jugada d’Emmanuel Macron per a desfer-se definitivament de Valls, considerat per molts un actiu polític tòxic.