20.09.2023 - 12:53
|
Actualització: 05.07.2024 - 09:40
Ahir el català no va esdevenir llengua oficial de la Unió Europea, però el canvi de to del govern espanyol i el fet de començar els tràmits no han passat desapercebuts a Europa. Els governs dels estats membres van haver de prendre posició sobre la qüestió com un afer més dels que es tracten en l’alta política internacional, i mitjans de comunicació d’aquests països han informat sobre la reunió i sobre les implicacions que té el debat.
L’influent diari europeu Politico inclou el tema en el seu butlletí, i explica que la votació sobre l’oficialitat es va ajornar i que el govern espanyol, que necessita que s’aprovi per a la investidura de Pedro Sánchez, es va comprometre a agilitar-ho tant com pogués. Semblantment, el canal europeu Euronews n’ha fet una peça titulada “El català, el gallec i l’èuscar hauran d’esperar per a ser llengües oficials de la UE“. Consideren la petició “ambiciosa” i diuen que els altres governs van demanar més temps per a treballar-hi.
L’alemany Frankfurter Allgemeine hi dedica un article que titula parlant del dubte que va restar obert arran de l’ajornament de la votació: “Tres noves llengües regionals per a la UE?” El periodista, Thomas Gutschker, corresponsal a Brussel·les, exposa el debat amb una mirada crítica, i seguint la tesi que el multilingüisme europeu és un grau de complicació en la política comunitària. A més, assenyala que la sol·licitud del govern espanyol és derivada de les negociacions del PSOE i Sumar amb l’independentisme català, perquè les dues formacions espanyoles no tenen majoria i han de pactar per a formar govern.
També a Alemanya, Die Tageszeitung titula amb contundència: “Sol·licitud de noves llengües oficials a la UE: Sánchez és rebutjat“. La notícia destaca que els governants dels estats membres no van veure clar d’incloure més llengües oficials pels costs i la càrrega administrativa, però també per la preocupació que més llengües demanin el mateix tracte. En concret, destaca les paraules de la ministra alemanya, Anna Lührmann, que va assenyalar les implicacions tècniques i financeres.
El Süddeutsche Zeitung exposa la notícia encara amb un to més dur, i titula: “Europa diu ‘no’ a Pedro Sánchez“, i critica que el govern espanyol hagués introduït precipitadament la qüestió a l’ordre del dia per les necessitats aritmètiques de Sánchez. “El ministre socialista es va creure seriosament que podria convèncer ràpidament la resta de la UE? La seva actuació probablement era pensada, sobretot, per a l’escenari local: nosaltres, els socialistes, fem tant com podem per a les regions”, escriu el periodista Josef Kelnberger.
El francès Le Figaro reprodueix una nota de l’agència AFP titulada “El català, l’èuscar i el gallec, llengües oficials de la UE? Els 27 ho ajornen”, en què explica que el govern espanyol va fer la proposta com a exigència dels partits independentistes. I es fa ressò de les paraules del ministre espanyol d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, defensant la importància del català: “El català el parlen més de deu milions, la qual cosa el situa per damunt de moltes llengües que són oficials i idiomes de representants que avui seran a la reunió.” A la notícia s’explica que els estats van ajornar la decisió perquè la veien precipitada, i que Espanya va proposar de prioritzar el català per davant de l’èuscar i el gallec per fer una implantació progressiva de l’oficialitat.
Le Monde, també francès, ajunta en un mateix article allò que va passar a Brussel·les, amb la votació sobre l’oficialitat, i allò que passava a Madrid, on per primera vegada el congrés espanyol va permetre els representants polítics de fer servir el català, l’occità, el gallec i l’èuscar. En concret, el títol parla dels escarafalls del PP i Vox contra de les llengües diferents del castellà, que anomena “regionals”: “Llengües regionals: tensions al parlament espanyol a causa de la utilització del català, l’èuscar i el gallec“.
L’article se centra principalment en la fita històrica al congrés espanyol, i destaca que els diputats de Vox es van alçar i van deixar els auriculars a l’escó de Pedro Sánchez tan bon punt van sentir parlar en gallec a la tribuna. L’article explica que el canvi ha estat degut a un pacte amb Junts, i ho lliga amb la votació a Brussel·les, que diu que es va haver d’ajornar i que podria complicar la investidura de Pedro Sánchez si no s’aprova a temps.
La connexió entre Madrid i Brussel·les també és destacada pel diari portuguès Público, que titula: “El català, l’èuscar i el gallec ja es poden sentir al congrés, però hauran d’esperar a la Unió Europea“. Com Le Monde, es fixa en les protestes dels partits de dretes, però diu que no van poder evitar que les altres llengües es fessin servir amb normalitat. L’article comença amb fragments dels discursos dels diputats Joseba Andoni Agirretxea (PNB) i Gabriel Rufián (ERC) lloant el plurilingüisme, i ho contraposa amb l’actitud del PP i Vox. Tot seguit, lliga la informació del congrés espanyol amb la votació a la Unió Europea, i exposa que els governs dels estats membres van demanar més temps per treballar en la proposta d’oficialització.
El diari flamenc Het Laatste Nieuws diu: “Espanya permet que els parlamentaris parlin català, èuscar o gallec“, i destaca que aquesta nova possibilitat és resultat de la necessitat de Pedro Sánchez de trobar suports parlamentaris. Pel que fa a la votació europea, que també atribueix a una petició de Puigdemont, es limita a dir que els altres governs tenien dubtes i que van demanar més temps per a discutir-los. Alhora recorda que l’oficialitat del català és una reivindicació que ve d’antic.
I l’irlandès Irish Times ho explica amb el titular “La UE posa el fre a afegir el català, l’èuscar i el gallec com a llengües oficials“. La corresponsal Naomi O’Leary explica com el govern espanyol ho va demanar en canvi del suport dels independentistes catalans i que els altres governs van demanar més temps. La notícia es fixa en la dimensió irlandesa del debat i explica que el ministre irlandès Peter Burke va dir que, si bé Irlanda defensa el plurilingüisme, calia més temps per a analitzar què implicaria afegir les tres llengües. A més, diu que el Sinn Féin va criticar el govern perquè, ja abans de la votació, va dir que necessitava més temps per a decidir, i va exigir que Irlanda fes costat a la petició.
