Què va passar el dia que vau néixer? Un servei original que pot desaparèixer si no troba relleu

“Som en una era en què ho tenim tot a l’abast i ho volem tot molt de pressa. No arribem a processar d’on ve tot. Quan menges una poma penses en l’agricultor que va cuidar la pomera?”

És la reflexió d‘Àgata Costantini sobre el nostre món accelerat de vides que es desenvolupen veloçment, i molt més dins pantalles digitals que no pas trepitjant el carrer. Així és també el periodisme, avui. La premsa escrita, els rotatius, diaris i revistes en paper han donat pas a les informacions que es trepitgen en la immediatesa d’aquesta era digital de tot a l’abast.

Però Àgata Costantini, amb la seva germana Angèlica, custodia un bon tros d’aquesta premsa escrita que se’n va. Les germanes Costantini tenen, a la botiga del número 44 del carrer de Joaquim Costa de Barcelona, la història retinguda d’ençà de l’any 1900, en els milers d’exemplars de diaris i revistes d’unes quantes capçaleres. Totes dues germanes i el seu germà Daniele, i abans els seus pares, Roberto i Rosa Urue, han dedicat trenta anys a classificar per dates diaris i revistes que han ajudat a fer arribar com a regal a qui va néixer el mateix dia que aquella publicació va veure la llum.

La gent pot comprar com a regal o record personal originalment trobat el diari amb les informacions que van ser notícia el dia del seu naixement. Un immens arxiu a la rebotiga d’aquest negoci singular –que solament algunes capitals, com ara Brussel·les, París i Londres, també tenen– guarda diaris a la venda, com ara el que va mostrar en portada la notícia del final de la guerra del 1936-1939, la de l’enfonsament del Titanic, la mort de Kennedy i la de les primeres passes de l’home a la Lluna.

Al costat del taulell que ens rep quan entrem a la botiga, hi veiem exposat un exemplar de l’any 1815 del Diari de Barcelona, el rotatiu que va néixer l’any 1792, gairebé cent anys abans que La Vanguardia. El Diari de Barcelona és un dels primers diaris d’Europa.

Hi ha poques coses, a hores d’ara, que no es puguin adquirir en una plataforma digital de compra en línia de productes, com ara Amazon. Una de les quals és l’article que dóna sentit a la botiga de les germanes Costantini, diaris antics en paper del dia que vam néixer. Això solament és possible gràcies a tot el temps i esforç dedicat a trobar aquests contenidors d’històries en paper. Alguns dels quals havien estat aconseguits i custodiats primer per col·leccionistes. En mans dels Costantini, han estat localitzats, adquirits, revisats pàgina per pàgina i planxats, classificats per dates i han esperat de ser lliurats com a regal a algú que va néixer el dia que aquell diari va ser imprès i distribuït per quioscs, bars i domicilis, aquest periple que a poc a poc ja va fent més pòsit al passat que al present.

Els quioscs es reinventen perquè de diaris i revistes en paper, cada vegada n’hi arriben menys. En la cursa informativa, la presentació digital de les notícies ha passat per davant d’aquella estona de prendre’s el temps d’esmorzar fent passar les pàgines d’un diari.

Cinquanta anys de La Vanguardia

Roberto Costantini, el pare de l’Àgata i l’Angèlica, és fill de Florença. I va ser un amic seu italià que se’n va anar a viure a Brussel·les qui li va ensenyar que a la capital belga hi havia una botiga que venia diaris antics amb la data del naixement d’homenatjats en festes d’aniversari. I ell volia fer això mateix a Barcelona. Però primer va haver de trobar prou diaris de diferents dates per poder començar a oferir aquell peculiar article d’obsequi.

“Anava pels pobles posant cartells que deien: ‘Es compren diaris antics’”, expliquen les filles, que reconeixen que en aquell moment no es pensaven pas que se’n sortiria. Però el pare, que era agent comercial, va tenir prou persistència en la recerca i un dia va conèixer un home que tenia una col·lecció de més de cinquanta anys de La Vanguardia. No va ser fàcil –recorden les filles– de convèncer-lo per vendre-se-la, però Roberto Costantini ho va aconseguir i va ser gràcies a aquell bé de Déu de diaris de La Vanguardia que va poder engegar el negoci.

Ell hi va posar l’esperit emprenedor i entusiasta i la seva dona, la part més intel·lectual, sensible i lectora. Aleshores els reclams publicitaris que van preparar deien: “Venem diaris de la seva data de naixement.” El negoci va començar a casa. “La gent trucava per telèfon i venien a casa a buscar l’exemplar. La meva mare sortia amb el batí i els el lliurava”, explica Àgata Costantini.

Un petit local al carrer de Guifré els va fer de magatzem un temps. Hi anaven arribant exemplars de l’Avui, el Diari de Barcelona, La Vanguardia, l’ABC, i els d’abans de la guerra, com ara el Matí i el rotatiu republicà barceloní El Día Gráfico. Això ha fet que alguns col·leccionistes també hagin esdevingut clients seus. L’arxiu d’aquest comerç és una passejada llarga i intensa per la nostra història. Hi veiem diaris vells de dimensions enormes amb lletres deformades –impossibles de llegir– per l’aplicació de la censura, per exemple, en el diari que obria amb la mort d’Àngel Guimerà.

Després van obrir ja una botiga al carrer del Tigre, davant la Paloma, i tots tres germans van començar-hi a treballar. Un anava a cercar els diaris, un altre els planxava, en acabat se seleccionaven i classificaven i es col·locaven en les prestatgeries. “Hem anat aprenent la feina a mesura que la feina mateixa ens ho exigia, com planxar, organitzar per trobar-los ràpidament, restaurar-los si estaven una mica estripats, perquè tots són originals”, puntualitza Angèlica Costantini.

Per trenta-set euros tens un regal original que portarà una persona fins al dia en què va néixer, contextualitzarà la seva arribada al món amb tot allò que hi passava o s’hi coïa. Cada diari s’acompanya d’una història de la capçalera que s’adquireix i, si es vol, també pot anar en una carpeta que, per poc més, vesteix la presentació.

“Alguns d’aquests diaris antics han estat adquirits perquè han servit de prova testimonial en judicis”, expliquen. I uns altres també han pujat a l’escenari en obres de teatre o han aparegut en films. En la secció de revistes, hi veiem números antiquíssims de Lecturas, per exemple, de l’any 1933. “No van néixer com a premsa rosa. Abans de la guerra, eren revistes de relats, novel·les i cròniques d’actualitat, més culturals, com ara la revista Mundo, Destino –en què escrivien autors com ara Luján, Sempronio i Josep Pla– o La Gaceta Ilustrada”, segons que precisa l’historiador Ricard Fernández, que recorda una portada de la revista Semana de principi dels anys quaranta que mostrava soldats del tercer Reich. “Les revistes d’abans de la guerra eren publicacions d’informació cares, que la gent amb poc poder adquisitiu no podia comprar. La Esfera, El Nuevo Mundo, El Mundo Gráfico, només la gent adinerada les comprava, perquè el paper era molt bo, tenien color a la portada i eren molt culturals i artístiques”, afegeix Fernández, que durant anys ha treballat també en aquest negoci que l’any 2007 va obrir les portes al número 44 del carrer de Joaquim Costa, on és ara. La botiga del carrer del Tigre se’ls havia fet petita i havien agafat un local al carrer de la Lluna de magatzem, però la botiga i rebotiga de Joaquim Costa els va permetre de tenir-ho tot junt. Al rètol del carrer hi llegim: “A la premsa d’aquell dia… Diaris històrics.”

Final d’etapa

Enguany que és el trentè aniversari d’aquesta aventura familiar, pensen en el traspàs del negoci. “Hem estat una essència que ha caducat, perquè avui impera la immediatesa”, diuen les germanes Costantini. “Això ens ha desgastat molt per la nostra filosofia de vida, no creixem amb el mateix ritme de la societat”, afegeixen.

Han provat d’instaurar un sistema híbrid d’encàrrecs en línia –periodicosregalo.com–dels diaris de dates assenyalades, però són molt conscients que tota la feina que hi ha darrere, de localitzar algú que guardava el diari, anar-li a cercar i lliurar-lo en bon estat, no tothom la veu i la valora. “No tothom fa la reflexió d’on ve aquest diari. Alguns exemplars han viscut una guerra i una postguerra”, recorden.

Han posat el local en venda, però miren de trobar un relleu per passar les regnes del negoci. Una de les portes que obren és el pla de transmissió empresarial als barris, de Barcelona Activa i el Centre de Reempresa de Catalunya, que facilita la transmissió de petits comerços i negocis de proximitat als barris de Barcelona per evitar que tanquin per jubilació, canvi de domicili o qualsevol altre motiu personal dels propietaris.

Àgata i Angèlica Costantini senten que han acabat una etapa. “Ha estat una etapa preciosa. Hem après moltíssim i per a nosaltres ha estat molt important perquè ens ha permès de conciliar feina i vida familiar. No hem tingut mai una filosofia d’empresàries, sinó de qualitat de vida, i aquesta ha estat una experiència preciosa, en què també hem après molta història”, diuen. “A mi m’agrada molt el tracte amb la gent, i cada vegada que alguna persona entra i obre un diari, es desplega una història al darrere”, diu Angèlica Costantini. Conscients que aquest és un projecte del seu pare, i que hi ha molt d’aferrament personal, l’única botiga de diaris antics del país cerca uns nous propietaris, que, idealment, puguin continuar oferint als clients la possibilitat de donar a conèixer allò que va ser notícia al món el dia que van néixer.