29.10.2022 - 21:00
|
Actualització: 30.10.2022 - 07:51
Aquest vespre s’han lliurat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València els cinquanta-unens Premis Octubre que organitza l’Editorial 3i4. Són els premis de l’any Fuster, “el pare d’aquests premis”, com han dit els presentadors. Una lona enorme amb l’efígie de l’escriptor i uns quants aforismes presidien l’acte que han presentat Junajo Prats i Reis Juan. A la gala hi han assistit diferents personalitats de la política i de la cultura del país. Una llista llarga que inclou: Josep Lluís Albinyana, Josep Guia, Maria Conca, Fanny Tur, Jordi Turull, Rosa Pérez Garijo, Abel Guarinos, Anna Oliver, Rosana Pastor, Gustau Muñoz, Isona Passola, Lluïsa Cunillera, Marcel Mauri, Josep Barberà, Maria Pérez, Vicenç Altaió, Gemma Pasqual, Núria Cadenes, Vicent Sanchis…
Abans de la proclamació dels guanyadors hi ha hagut les actuacions de Borja Penalba, que ha interpretat poemes de Fuster. I al final de l’acte, Penalba ha interpretat una versió molt especial de la Muixeranga que ha estat seguida pel públic posat dempeus. En acabat, els assistents de l’acte han fet crits d’independència.
Maxime Cayuela, el cantant de Perpinyà que va sorprendre amb la seua interpretació en català de “Tant com me quedarà“, de Jordi Barre al programa de la televisió francesa The Voice Kids. En aquell moment tenia deu anys, ara en té dotze i ha emocionat el públic assistent a la gala.
Ferran Garcia Oliver ha parlat sobre el vessant polític de Joan Fuster. Garcia Oliver s’ha demanat retòricament si encara cal parlar o estudiar de la personalitat o de l’obra de Fuster després de tot el que s’ha fet enguany. Després ha qualificat Fuster de corcó persistent a qui molts han volgut condemnar a la paperera de la història.
Robert Hoyo i Kike Gasu ha rapejat alguns dels aforismes de Fuster. “Hem vingut a matar-vos!”, han cridat. Abans, han brindat amb cava.
Els premis literaris
Els guanyadors dels guardons de narrativa Andròmina i Pere Capellà de teatre són mallorquins i la guanyadora del premi de poesia és de Barcelona. El premi Joan Fuster d’assaig s’ha declarat desert. Jan Brugueras, el director de l’editorial, ha volgut destacar que entre els dotze membres dels quatre jurats hi havia vuit dones i que enguany s’ha fet un esforç perquè foren intergeneracionals.
Un premi de poesia cercat expressament
Laia Llobera, amb l’obra Paradísia, ha guanyat el premi Vicent Andrés Estellés de poesia. El jurat era format per Anna Gual, Irene Mira i Begonya Pozo. S’havien presentat cent catorze originals. El jurat ha destacat “la profunditat amb què el poemari agermana la vida del món vegetal amb el món humà, i el món natural amb el món hipertrofiat de la de tecnologia”.
La poetessa ha explicat que la paradísia que dóna títol al seu recull és una planta herbàcia molt olorosa, un lliri alpí capaç de créixer en situacions molt adverses. Laia Llobera, que de petita passava els estius a la borda del seu padrí al Ripollès reivindica la natura sense idealitzar-la i sense oblidar-ne la duresa. “Hi ha una petita incursió al món de les aparences, al món de les tecnologies. Alguns poemes parlen d’aquesta mirada més ancestral, als pobles de l’Alt Pirineu fa cinquanta anys. Com es vivia. Ara els padrins et diuen que s’haurà de tornar a viure com fa cinquanta anys perquè això no va bé. I són persones que vivien amb quatre herbes.”
Llobera ha explicat que ha volgut expressament de guanyar aquest premi al País Valencià i ha recordat que l’anterior va ser el Pare Colom a Mallorca. “Som en un moment que havíem aconseguit moltes coses, però patim un retrocés en la llengua. Cada vegada tenim més dificultats per expressar-nos en català en tots els àmbits. Sembla que hàgim de demanar permís. Ens sancionen per demanar que el metge atengui els nostres fills en català i ha arribat un moment que fins i tot la poesia és un acte reivindicatiu.”
Laia Llobera (Barcelona, 1983), és poetessa i traductora, treballa a Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Fins ara ha publicat els poemaris Cicles, 2009; Més enllà dels grills, 2011; Certesa de la llum, 2014; Boscana, 2018; Llibre de revelacions, 2020, i Cassandra, 2022. També és autora del conte Corre, corre, Timbú! publicat l’any 2014 al Vaixell de Vapor.
La destil·lació de les històries
Antoni Mas Busquets ha guanyat el premi Andròmina de narrativa amb l’obra Només se salvaran els llamps. El jurat era format per Carme Manuel, Jaume C. Pons Alorda i Lourdes Toledo. S’havien presentat cent originals. El jurat n’ha valorat la “qualitat literària dels relats recopilats en l’obra que recullen temes com ara la contradicció humana i l’absurditat de moltes situacions quotidianes”.
El llibre guanyador és un recull de relats breus o molt breus, que és un gènere que no havia conreat mai. “Molts han nascut d’algun article que he llegit, de coses que m’han contat, però sempre tenen una base biogràfica.” Explica que fent aquesta obra ha gaudit de veritat, perquè amb les anteriors a voltes se li feia dur i estava cansat. “Després de cinc llibres seguits, em feia la impressió que per què havia de continuar escrivint si em feia la sensació que ja havia dit tot el que havia de dir. Ara he provat una tècnica diferent i ha estat un estímul.”
Antoni Mas Busquets (Palma, 1956) ha estat bibliotecari a la Biblioteca Joan Alcover de Palma i ara ja està jubilat. És autor de les novel·les Abans de ser pedra, Per Ordre d’aparició i Terra Cremada. No publicava d’ençà del 2009. Diu que aquests anys s’ha dedicat a llegir i a viatjar i que no ha tingut una necessitat extraordinària ni vital d’escriure. “Prenia notes, vaig fer quatre mesos a Anglaterra, vaig aprendre bé l’anglès, vaig llegir molt i estava relaxat. Em feia la sensació que vivia. Però va arribar un moment donat que em va tornar l’espina i vaig revisar les notes.”
Tres dones per a parlar de l’abandonament
Sergio Baos (Palma 1976) ha guanyat el premi Pere Capellà de Teatre amb l’obra Les maleïdes. El jurat el formaven Andreu Gomila, Fanny Tur i Aina Tur. S’havien presentat trenta-nou originals. El jurat en destaca que “és un relat sòlid, amb trio de personatges femenins insòlits, i amb una estructura valenta, que tracta del mal i els seus efectes sense contemplacions”.
És una obra que parla de tres dones de la mateixa família: una àvia, una mare i una filla, que durant molts anys han estat separades. A l’obra parla de com es retroben. Baos ha explicat que l’obra xerra de la idea d’abandonament, de la necessitat que tenim de construir una identitat. “Quan em demanen d’on surten les històries, no ho sé ben bé. No és basada en cap història real, ni tan sols en una història que hagi escoltat. M’agrada molt el món de la faula i de la ficció més pura. Aquesta història és un conte un poc exagerat, un poc extrem.”
Sergio Baos és guionista de televisió i els seus referents són cinematogràfics i molt diversos. Segons Andreu Gomila, membre del jurat, és un autor emergent que deixa una empremta molt important. L’ha qualificat d’autor singular que té un cantó fosc.
L’obra guanyadora del premi Pere Capellà s’estrenarà el mes de gener al Teatre Principal de Palma i anirà a Barcelona el mes de març a la sala Beckett.
El premi d’assaig, Joan Fuster, desert
El premi Joan Fuster d’assaig ha estat desert per sisena volta en la història del guardó. La darrera va ser l’any 2005. El jurat el formaven Francesc Montero, Maria Margalida Perelló i Josep Maria Terricabras. Segons el jurat, “entre els originals presentats, cap reuneix les condicions necessàries per a fer-lo mereixedor del premi, ajustant-nos a allò que esperem d’un assaig: la defensa argumentada d’una idea o opinió personal i la reflexió estimulant”. S’hi havien presentat trenta-dos originals.
A la conferència de premsa, Josep Maria Terricabras ha estat més explícit i ha dit que justament enguany, que se celebra l’any Joan Fuster, s’havia de filar molt prim. “Hem posat el llistó a l’altura màxima que tenim per a aquests premis.” Terricabras ha recordat que un assaig no és millor si és molt erudit, sinó que ha de provocar debat i reflexió. “Sense Fuster al País Valencià i als Països Catalans hauríem tardat a tenir producció d’assaig. Ell el va impulsar de manera extraordinària i ara convé que fem assaig sense ell”, ha dit, i ha recordat que la gràcia de l’assaig de Joan Fuster és que contenia tot allò que contenen les emocions. “És més homenatge a Fuster no donar el premi, que donar-lo a allò que no fos un premi fusterià.”
