La pandèmia i els presos polítics marquen els 49 Premis Octubre

El lliurament dels 49 Premis Octubre no ha tingut ni sopar multitudinari ni música en directe, ni autoritats arribades a València des de tot el país. La situació sanitària ha obligat a reconvertir-lo en un acte sobri amb pocs convidats al saló d’actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. L’ha conduït Mireia Pérez. Abans de començar, un record per a persones desaparegudes l’últim any: Isabel Clara Simó, Germà Colom, Lluís Juste de Nin, Paco Sellés, Enric Tàrrega, Nigel Nellgarth i Joan Genovés. Un record també per a tota la gent que pateix l’exili o la presó per defensar unes idees.

I de la presó dels Lledoners ha arribat la carta que l’editor Eliseu Climent ha llegit quasi per a concloure l’acte. La signa Jordi Cuixart que, com a president d’Òmnium Cultural i responsable de la Federació Llull ha recordat les diverses nits dels Octubre en què va poder participar. Cuixart  ha qualificat els premis de mirall d’un país que no vol renunciar a res. A més, ha recordat que fa 1.106 nits que és a la presó per culpa de la repressió i el discurs d’odi. Finalment, ha fet una crida a protegir la cultura, que és una manera de protegir la vida.

L’acte l’ha tancat el president de les Corts, Enric Morera, que també ha fet referència a la situació difícil i estranya amb què es viuen aquests premis, però hi ha afegit: ‘Quan no ho han sigut, difícils i estranys, els Octubre que van nàixer durant el franquisme?’. Morera els ha qualificat de termòmetre de la situació del país. El president de les Corts Valencianes ha reclamat la reciprocitat audiovisual entre les Illes, Catalunya i el País Valencià i ha acusat el govern espanyol de no complir unes lleis i uns acords signats.

Un dietari de Ramon Ramon, l’Andròmina de narrativa

Ramon Ramon, Catarroja, l’horta, 1970 ha guanyat el premi Andròmina de narrativa amb el dietari No sé què mor, escrit entre el 2017 i el 2019 i que és la conseqüència d’uns altres dos dietaris ja publicats. I és en això que s’ha fixat el jurat quan diu que ha valorat la qualitat de l’escriptura, la profunditat de la reflexió assagística i la consolidació d’un projecte ja iniciat. 

Ramon explica que el títol té a veure amb ‘un sentiment de saber que es moren coses al teu volant i saps qui mor, però no saps exactament quin món teu s’està morint i quin món teu et queda. No sé quin món heretaran els meus fills.’ La continuïtat d’aquest tercer volum ja l’ha iniciada amb el quart en procés, en què reflexiona sobre la reacció davant la pandèmia. ‘No ens deixen en massa bon lloc. El perill més gran d’Europa és el seu cansament i jo crec que Europa està molt cansada i només cal veure de quina manera enfronta la pandèmia, que com a única solució troba la mà dura, o de quina manera s’ha desinhibit absolutament respecte a la repressió que pateix el moviment independentista català.’

A l’hora de recollir el premi, Ramon Ramon ha volgut posar èmfasi al concepte segona fila que és allà on hi ha tantíssima gent indestructible que treballa en l’ombra pel país, amb l’ego desinflat, sense abaixar mai la guàrdia. 

A banda dels dietaris Dins el camp d’herba (2009-2012) i  Llum a l’atzucac (dietari 2012-2016), amb què va guanyar el premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, Ramon Ramon ha publicat obres de poesia com ara A tall d’incendi, Primavera inacabada i Simfonia per a un estat de coma, amb què va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.  

Treballa com a corrector lingüístic a l’Editorial Afers i col·labora com a articulista per a diferents mitjans, com ara Núvol.

Una oda a la sèrie B de Jordi Valls,  l’Estellés de poesia

Jordi Valls Pozo, Barcelona, 1970, ha guanyat el Vicent Andrés Estellés de Poesia amb una obra que segons el jurat té una voluntat de construir una posició poètica que parteix de l’experimentació contemporània. L’autor ha qualificat el seu llibre com d’arriscat: ‘No és un llibre de poesia convencional, té moltes proses poètiques i fa un homenatge al cinema de sèrie B, un cinema de segona.’ De fet, el títol del poemari, Pla 10 de l’espai exterior és un homenatge al que diu que és, potser, el pitjor film de la història: Pla 9 de l’espai exterior. Diu Valls que el llibre és una mirada cap al Barcelonès nord, cap a aquella Barcelona que no ix en els llibres de postals i busca de poetitzar-los.

Jordi Valls treballa a una biblioteca de Santa Coloma de Gramenet i ha estat president de l’Associació de Joves Escriptors. Va guanyar els jocs florals del 2006 amb Violència gratuïta i es va convertir en el primer autor que va ostentar el càrrec de Poeta de la Ciutat. Entre més premis ha obtingut el Martí Dot de poesia, el Senyoriu d’Ausiàs March i el Rosa Leveroni.

La seua obra està traduïda al castellà, l’italià, l’anglès, el portuguès, el romanès i l’occità.

El simbolisme d’una llengua que es mor, de Ferran Joanmiquel, el Pere Capellà de teatre

Ferran Joanmiquel Pla, Girona, 1975, ha guanyat el premi de teatre Pere Capellà amb l’obra Tots els colors del blanc, però no ha pogut ser present a l’acte de lliurament perquè es troba confinat a casa. Amb tot, ha volgut fer arribar un missatge de vídeo on ha agraït que el jurat es fixàs en la seua obra que, ha dit, és fruit d’una idea que el ronda des de fa més de vint anys. Joanmiquel escriu sobre personatges desplaçats, sobre una llengua i una cultura amenaçades que acaben per desaparèixer. ‘Quan desapareix una llengua, també desapareix la vida’, ha dit l’autor al missatge.

El jurat ha volgut destacar el valor metafòric i simbòlic del text que aborda el genocidi lingüístic a través d’un poble imaginari i una llengua a la qual només li resta un parlant.

Ferran Joanmiquel es va formar a El Galliner de Girona, on ara imparteix classes. Ha treballat com a actor i ballarí. També ha fet cursos de dramatúrgia a la Casa de Cultura de Girona i a L’Obrador de la Sala Beckett. Abans del Pere Capellà ja havia guanyat altres premis com a dramaturg, com ara el Boira de Vic, el Josep Ametller i el Joaquim Bartrina .  

La frontera com a objecte d’estudi, el Joan Fuster d’Assaig

Àlex Matas Pons, Barcelona, 1975, ha guanyat el premi d’assaig Joan fuster per l’obra Els marges dels mapes. Segons el jurat, l’obra gira entorn del concepte de frontera i ho fa usant materials literaris contemporanis que repensen territoris ambigus i problemàtics. 

Matas va començar a escriure el llibre abans del confinament i l’ha acabat durant el confinament. Això l’ha fet ser conscient del significat d’escriure sobre obres literàries que han representat paisatges que ara no pot trepitjar. 

Ha explicat que el llibre és ‘una reflexió a partir d’una sèrie d’obres literàries sobre tres espais fronterers: la Franja de Ponent, la Catalunya Nord i l’àrea metropolitana de Barcelona, al Besòs. Cadascun d’aquests espais fronterers l’analitzo a partir d’unes obres literàries i d’uns paisatges que són el desert, el Pirineu i el riu Besòs’.  Matas dóna rellevància a les persones oblidades que habiten aquests paisatges. ‘Es veu com hi ha hagut treballadors en cadascun d’aquests paisatges, miners, exiliats de la república, migració obrera. Són espais que s’han vist modificats per processos històrics industrials i també pel trànsit de gent molt diferent.’ 

Àlex Matas és professor de Teoria de la Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i autor de diferents assajos sobre la modernitat, el paisatge humà i l’alteritat.

259 originals per a uns premis diferents

Premi Andròmina de Narrativa. Hi optaven 74 novel·les. El jurat era format per Borja Bagunà, Manuel Baixauli, Margarida Casacuberta, Marina Porras i Anna Punsoda.

Premi Joan Fuster d’Assaig. S’hi han presentat 29 originals. El jurat el formaven  Sebastià Carratalà, Ferran Garcia-Oliver, Mariona Lladonosa, Antoni Martí Monterde i Joan Safont.

Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia. Hi optaven 97 poemaris. El jurat el formaven Anna Ballbona, Anna Gual, Jodi Marrugat, Ricard Mirabete i Pere Antoni Pons.

Premi Pere Capellà de Teatre. Hi optaven 59 obres. El jurat era format per Carles Barlle, Cristina Clemente, Francesc Foguet, Andreu Gomila i Aina Tur.

La d’enguany és la quarta edició dels Premis Octubre en què se suspèn el tradicional sopar. Les tres anteriors van ser l’any 1982, amb motiu de la pantanada de Tous; el 1997 quan el govern d’Eduardo Zaplana va impedir la celebració de l’acte a Fira València, i l’any passat en què es va suspendre en protesta per la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els promotors del referèndum de l’1 d’octubre.