05.06.2023 - 13:10
|
Actualització: 05.06.2023 - 22:50
La intel·ligència artificial (IA) és “extremadament útil” en ciència, però requereix “una regulació internacional des d’un principi”. Així ho han reclamat avui els jurats dels Premis Jaume I a València: Klaus Von Klitzing, Premi Nobel de Física 1985; Anton Zeilinger, Premi Nobel de Física 2022; i Morten Meldan, Premi Nobel de Química 2022.
La setmana passada experts i investigadors van publicar una carta oberta, encapçalada pels pares d’aquesta tecnologia, en la qual advertien que la IA suposa un risc d’extinció per a la humanitat, igual que catàstrofes com ara una guerra nuclear o una pandèmia.
En resposta a aquell posicionament Morten Meldan ha reclamat una regulació internacional per a conjurar els possibles problemes que pot implicar el seu ús, especialment en determinats camps com la indústria de defensa i la seua aplicació en els conflictes bèl·lics.
Klaus Von Klitzing ha exposat que la IA no crea nou coneixement, a diferència dels treballs dels científics, sinó que organitza d’una altra manera els coneixements que ja tenim. En eixe sentit, ha dit que es requereix transparència, regulació i una bona informació per a detectar possibles manipulacions quant a les imatges.
Anton Zeilinger ha assenyalat que el seu grup d’investigació treballa des de fa uns anys amb la IA i que els ha permès desenvolupar experiments quàntics que un ésser humà no hauria pogut aconseguir.
Brussel·les insta les plataformes online a etiquetar “clarament” el contingut generat per IA
Sobre aquest tema, avui la Comissió Europea ha instat les plataformes online a etiquetar “clarament” tot el contingut generat a través d’intel·ligència artificial per evitar la difusió de notícies falses i la desinformació. En una compareixença des de Brussel·les, la vice-presidenta de la Comissió a càrrec de Valors i Transparència i responsable de la ‘task-force’ del Codi de Pràctiques contra la desinformació, Vera Jourová, ha dit que la intel·ligència artificial suposa “nous riscos” i “potencials conseqüències negatives”. “Hem de protegir la llibertat d’expressió, però no crec que les màquines tinguin llibertat d’expressió”, ha destacat. Jourová ha demanat que les etiquetes es posin en marxa el més aviat possible.
La vice-presidenta de la Comissió Europea ha recordat que la intel·ligència artificial pot crear “continguts en segons”, generar imatges realistes d’esdeveniments que “mai han passat” o imitar veus d’una persona amb una mostra de només uns segons.
“Les noves tecnologies suposen nous reptes en la lluita contra la desinformació”, ha remarcat Jourová. La vice-presidenta de la CE ha dit que en una conversa amb Google li van dir que ja tenen la tecnologia necessària per poder identificar contingut generat per intel·ligència artificial, i ha reiterat que els usuaris han de veure clarament que el que llegeixen o miren “ho ha fet una màquina”.
Twitter marxa del codi de bones pràctiques
La comissària Jourová també s’ha referit a la decisió de Twitter d’abandonar el codi de bones pràctiques de la Unió Europea per a les plataformes digitials, on hi ha Meta o Google.
“Creiem que és un error, Twitter ha escollit la confrontació”, ha afirmat Jourová, que ha avisat que els serveis de la Comissió Europea examinaran “exhaustivament” que la xarxa social d’Elon Musk compleixi amb la normativa europea, un cop la directiva de serveis digitals entri en vigor, a finals d’agost.
