Els premis Nobel van ser creats per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec, al seu testament. Tenen la funció de guardonar aquells que hagin fet una feina excel·lent durant la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit per una indústria productora de dinamita, atès que el seu mercat principal era la mineria, però també la guerra. Pot ser que aquesta fos la motivació principal del seu famós testament, lligada al costum de l’època de fer accions a fi de fer transcendir el nom després de la mort.

Els premis Nobel d’enguany es començaran a saber avui. Són els següents:

Premi Nobel de fisiologia o medicina

Quan anunciaran el premi?

Avui, dia 7, cap a les 11.30.

Qui el va guanyar l’any passat?

Katalin Kariko i Drew Weissman van guanyar-lo l’any passat pels seus estudis sobre l’ARN missatger, que va permetre el desenvolupament de vaccins contra el coronavirus. L’ARN missatger, o mRNA, és un component clau de les cèl·lules. És una molècula que porta instruccions de l’ADN per a fabricar proteïnes, que són essencials per a construir i reparar el cos. Els guanyadors del Nobel van descobrir com alterar l’mRNA perquè, quan s’administrés mitjançant un vaccí, activés el sistema immunitari per desenvolupar anticossos protectors contra una malaltia.

Premi Nobel de física

Quan anunciaran el premi?

Demà, dia 8, cap a les 11.30.

Qui el va guanyar l’any passat?

Pierre Agostini, Ferenc Krausz i Anne L’Huillier van guanyar-lo l’any passat per haver desenvolupat polsos de llum supercurts que es poden fer servir per estudiar com es mouen els electrons. Els electrons són part dels blocs de construcció del nostre univers, de manera que entendre com es comporten és important per a molts camps. Saber com els electrons transporten i intercanvien energia pot facilitar el desenvolupament de l’electrònica i ajudar-nos a estudiar més cossos petits, com ara les molècules, i avançar en les capacitats de diagnòstic en medicina.

Premi Nobel de química

Quan anunciaran el premi?

Demà passat, dia 9, cap a les 11.45.

Qui el va guanyar l’any passat?

Moungi Bawendi, Louis Brus i Alexei Ekimov van guanyar-lo l’any passat per haver creat punts quàntics. Els punts quàntics són objectes increïblement petits –penseu en un milió de vegades més petits que un cap d’agulla– que, segons la mida, poden produir diversos colors de llum. Avui dia, els punts quàntics es poden trobar en articles quotidians, com ara pantalles de televisió i làmpades LED.

Premi Nobel de literatura

Quan anunciaran el premi?

Dijous, dia 10, cap a la una del migdia.

Qui el va guanyar l’any passat?

Jon Fosse, l’escriptor noruec que transcendeix gèneres i és conegut pels seus drames i ficció que contemplen el diví, va guanyar el premi de literatura de l’any passat. En el seu anunci, l’Acadèmia Sueca va destacar Septology, novel·la en uns quants volums en què un pintor medita sobre la mort, la memòria, l’alcoholisme i l’art. Les obres principals de Fosse han estat traduïdes al català per Galàxia Gutenberg.

L’únic català guanyador d’un premi Nobel, Claude Simon, va guanyar el de literatura l’any 1985.

Premi Nobel de la pau

Quan anunciaran el premi?

Divendres, dia 11, a les 11.00.

Qui el va guanyar l’any passat?

Narges Mohammadi, una activista iraniana de drets humans empresonada. El Comitè del Nobel noruec en va elogiar lalluita contra l’opressió de les dones a l’Iran i la lluita per a promoure els drets humans i la llibertat per a tothom. El premi va projectar una llum internacional sobre la lluita pels drets de les dones en aquesta nació del Llevant, on les dones van sortir al carrer en protesta després de la mort d’una jove en custòdia policíaca el setembre del 2022. Mohammadi va ser la cinquena persona a rebre el premi mentre estava empresonada.

Premi Nobel de ciències econòmiques

Quan anunciaran el premi?

Dilluns vinent, dia 14, cap a les 11.45.

Qui el va guanyar l’any passat?

La professora Claudia Goldin, una economista pionera de la Universitat Harvard, va guanyar-lo pel seu treball sobre el paper de les dones al mercat laboral. L’anàlisi de Goldin de més de dos-cents anys de dades sobre la força laboral dels Estats Units mostra com les taxes d’ocupació i la bretxa salarial de gènere depenen no solament de l’economia sinó també de les normes socials en evolució relacionades amb l’educació de les dones i els seus papers a casa i a la família. Goldin va ser la tercera dona a guanyar el premi Nobel d’economia, que s’ha atorgat a noranta homes.