20.02.2023 - 21:45
|
Actualització: 21.02.2023 - 10:51
Les potes dels cavalls de les Valquíries semblen caure sobre l’escenari del Palau de la Música, portant els herois caiguts a la batalla. Segons el mite wagnerià, elles eren les encarregades de dur-los Valhalla. Descarregats de la mitologia germànica, els premis Martí Gasull i Roig són el recordatori de l’activista pel català i fundador de la Plataforma per la Llengua, mort en un accident de muntanya a l’Himàlaia l’any 2012.
Un acte reivindicatiu i gens complaent
El Palau de la Música ha estat, justament, l’escenari de la celebració del desè aniversari dels guardons, presentats per Òscar Dalmau, que s’ha presentat com a catalanoparlant: “Només canvio quan no m’entenen al restaurant, o quan jugo a videojocs, o quan he d’anar a renovar el DNI… Facilíssim. És mentida que es pugui viure plenament en català.” El comunicador, autor del satíric Manual d’adoctrinament de l’escola catalana, ha fet servir durant l’acte la seva habitual ironia i mala bava, per evitar que la festa de la Plataforma per la Llengua –l’ONG del català– acabés essent un acte triomfalista, davant un públic amb una forta presència de representacions dels Països Catalans, com la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó, o l’ex-síndic de l’Alguer, Carlo Sechi. Un espai de trobada del modernisme i els modernets, amb un escenari amb tres grans telèfons mòbils, que tenien funció de pantalla i que feien present la lluita pendent per aconseguir la plena presència del català a l’entorn digital.
També han tocat el viu i han evitat el cofoisme i la resignació les escenes teatralitzades que han servit per a recordar situacions que justifiquen la tasca de la Plataforma per la Llengua. La vulneració de drets lingüístics, la nul·la presència de productes etiquetats en català als supermercats –la noia diu al noi: “El meu tiet es va trobar una Coca-cola etiquetada en català… És broma!”, tot recordant l’acte fundacional de Plataforma per la Llengua, que el 12 de desembre de 1993 va omplir la plaça de Catalunya de Barcelona amb 15.000 llaunes d’aquell refresc– o el vet del català per part de l’estat espanyol a les institucions europees, fins al progressiu –i encara migrat– augment de la presència del català a les plataformes audiovisuals o els núvols negres originats per les protestes contra el 25% de castellà, que fa perillar la immersió lingüística, i la introducció del castellà com a llengua vehicular de l’escola catalana.
Els joves són el present
Els creadors de contingut en català hi han tingut una forta presència, conscients com som tots que el futur del català no es juga només al carrer, sinó també a les xarxes. Laura Grau ha recordat que no es tracta de fer el jovenàs –quan alguns dels referents triats són més grans que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, present a la sala– sinó de donar oportunitats als joves perquè comencin a fer seu l’espai comunicatiu. Apitxat i Antoni Gistafred han recordat que si a les xarxes hem de ser nosaltres mateixos, ho hem de fer en català.
Ho ha refermat Susanna Pérez, creadora de contingut i membre de la Plataforma, quan ha dit: “La joventut no és el futur, és el present”, durant la presentació del nou premi Martí Gasull i Roig a la Innovació, que vol trobar nous referents que parlin la nostra llengua, i que ha servit per a reconèixer Cabrafotuda, un popular instagramer i tiktoker de la Vila Joiosa, a la Marina Baixa, alter ego de Fran Tudela, que ha deixat clar que “el pitjor català és el que no es parla”, i ha agraït el reconeixement per algú del País Valencià i, especialment, del sud, on la situació és dramàtica.
El premi Martí Gasull reconeix la tasca de VilaWeb
El premi Martí Gasull per votació popular –que ha recollit més de vuit mil vots– ha reconegut aquest diari, VilaWeb. Assumpció Maresma i Vicent Partal han pujat a l’escenari del Palau de la Música a recollir de mans del president de l’entitat, Òscar Escuder, el guardó que reconeix el diari que van fundar l’any 1995. Maresma ha volgut compartir el reconeixement amb la resta de finalistes, tot confessant que el poc temps lliure que tenen el passen mirant Filmin i afegint que havien votat la Bressola. L’editora de VilaWeb, ha volgut compartir el reconeixement amb els lingüistes que han definit la llengua del diari, Jem Cabanes i Jordi Badia, amb la redacció i, especialment, amb els vint-i-tres mil subscriptors, ben presents a la sala i que han votat en massa.
El director del diari, Vicent Partal, ha volgut deixar clar que hi ha VilaWeb per molts anys. Molts anys de periodisme de qualitat, independent i compromès. I en català, la llengua comuna d’un país on es parlen més de dues-centes llengües i que es vol “independent en forma de república”, com deien les butlletes de votació del Primer d’Octubre.
Blanca Serra: “Una independència política sense la llengua i la cultura, no serviria de res”
El premi especial del jurat ha volgut homenatjar la lingüista i activista Blanca Serra i Puig, amb un currículum de lluita a l’esquena. Militant del Front Nacional de Catalunya, fundadora del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), una de les històriques del moviment independentista català, membre del primer secretariat de l’ANC, candidata de la CUP en unes quantes eleccions i fundadora del Consell de la República. Serra ha volgut recordar Núria Feliu, Pau Riba, Maria Antònia Oliver, Àngel Casas, Vicenç Pagès Jordà, Josep Massot i Josep Maria Espinàs, abans de deixar clar que no havia vingut ni a lamentar-se “ni a fer servir les xurriaques”.
Serra ha deixat clar que cal augmentar l’autoestima i subratllar les fortaleses: “Hem de tenir clar, d’entrada, que una independència política sense la llengua i la cultura no serviria de res. No ens hem de deixar entabanar per la idea de ser una nació bilingüe, perquè no ho som, som una nació bilingüitzada.” Decidida a defensar la suma individual i la multiplicació col·lectiva, ha evocat Joan Fuster i la seva proclamació d’unitat dels Països Catalans: “Com es pot ser català sense ser valencià i sense ser mallorquí, i viceversa?”
El final de l’acte l’han posat les notes de Se canta, l’himne occità en record de Martí Gasull –l’heroi evocat per Roger Buch, Teresa Casals i Jordi Manent–, “Els segadors”, els “i-inde-independència” compassats i, és clar, una selfie dels premiats i el públic.
