Irene Solà, premi Lletra d’Or per la novel·la ‘Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres’

Irene Solà (Malla, Osona, 1990) ha guanyat el premi Lletra d’Or 2024 per Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Anagrama, 2023), una història –escrita amb la prosa poètica característica de l’autora– sobre una nissaga de dones que neixen i moren en un mas vell a les profunditats de les Guilleries, el mas Clavell. Tan bon punt es va publicar, el llibre va rebre crítiques i una opinió pública favorables, que consolidaven Solà com una de les autores catalanes més ben valorades del moment, també quant a vendes.

Solà es va fer conèixer al gran públic amb Canto jo i la muntanya balla (Anagrama, 2019), novel·la que va ser traduïda a desenes d’idiomes i premiada internacionalment. Però també té publicat el llibre Els dics (l’Altra, 2018) i el recull de poemes Bèstia (Galerada, 2012).

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, a part d’una història de sororitat, és també una història inspirada en l’imaginari popular i tradicional català. Hi apareixen dimonis, llegendes de tradició oral, receptes centenàries i fantasmes. És, també, una novel·la amb clarobscurs: la violència, la crueltat, l’animalitat i la mort se sobreposen a l’amor, al sexe i a les olors culinàries. En una entrevista a VilaWeb, Solà ho explica així: “El dimoni d’aquesta novel·la es troba molt inspirat per l’imaginari popular i pel nostre món de llegendes i pel nostre folclore. […] Jo sempre dic que a mi el folclore m’interessa molt, perquè crec que dins el folclore hi ha una mica d’ADN de les maneres de mirar el món, de les maneres d’entendre’l, de les maneres d’intentar explicar-lo com a grup, maneres grupals molt antigues o maneres que fem servir des de fa molts anys i que ens parlen de com som i carreguen les nostres virtuts i carreguen les nostres faltes.” Així mateix, la novel·la parla de la memòria i l’oblit de la història, de les coses. “Pel que recordem i pel que oblidem, tant a escala individual com a escala col·lectiva, tant voluntàriament com involuntària”, deia Solà a la mateixa entrevista.

El premi s’ha lliurat avui i, com ja és tradició, un dels joiers de la família Capdevila ha col·locat la lletra grega phi, símbol d’equilibri clàssic, a la solapa de la jaqueta de l’autora. Aquest premi és un dels més singulars i estimats pels escriptors en llengua catalana, tot i que no té dotació econòmica. Els membres del jurat no poden tenir més de cinquanta anys. Actualment, el conformen Borja Bagunyà, Míriam Cano, Manel Capdevila Coral, Andreu Gomila, Àngels Gregori, Llucia Ramis i Pau Sif.

Amb aquesta mateixa novel·la, enguany Solà també ha guanyat el premi Finestres de narrativa, un dels més ben dotats per a obra publicada.