Preguntes inusuals a Carles Puigdemont, Marta Rovira i Carles Riera

Amb motiu de la campanya electoral, VilaWeb ha entrevistat els candidats de les forces republicanes, Carles Puigdemont, Marta Rovira i Carles Riera, entre més. Als tres principals candidats, els hem demanat, al final de les entrevistes, que ens responguessin algunes preguntes breus que poguessin ajudar a conèixer una mica més la seva personalitat, els seus gustos i els missatges o lemes principals. Us oferim, conjuntament, les respostes dels tres candidats del bloc republicà.

—Quin és l’últim llibre que heu llegit?
—Puigdemont: El sentido del rumor, de Marc Argemí.
—Rovira: El d’en Carles Capdevila, La vida que aprenc, que és el recull dels seus articles.
—Riera: El rey Cophetua, de Julien Gracq, traduït per Julià de Jòdar. És una obra breu. L’he acabat de llegir fa dos dies.

—Quin llibre us ha marcat més?
—Puigdemont: Depèn molt del moment, a la meva vida hi ha molts llibres importants que m’han marcat.
—Rovira: Qualsevol llibre d’en Zygmunt Bauman. Per mi, qualsevol dels seus llibres és un enriquiment personal. El prisma amb què exposa i analitza la realitat marca moltíssim.
—Riera: Semblarà que faci proselitisme, però darrerament, per no remuntar-me a l’adolescència o la joventut, El metall impur, de Julià de Jòdar. Per mi, és un llibre de referència. Utopia, de Thomas More, Em va marcar molt els anys de joventut. I ara me’n van sortint més. El Ser i tenir, de l’Erich Fromm.

—Quin és el vostre personatge o heroi de ficció preferit?
—Puigdemont: No en tinc. En tot cas, són gent anònima que em causa un gran respecte per les coses que fa.
—Rovira: No sóc gens mitòmana.
—Riera: En Sherlock Holmes. El primer que m’ha vingut no era aquest. És més recent. Era en Tommy Shelby de la sèrie Peaky Blinders, que m’agrada molt. Però si miro en perspectiva la meva vida, en Holmes ha estat més important.

—Quin personatge històric valoreu més?
—Puigdemont: Sóc poc mitòman. M’interessa molt en Churchill, amb les seves llums i les seves ombres.
—Rovira: Per la seva fortalesa, per haver trencat molts sostres de vidre en el seu moment, una dona que fins fa poc era molt desconeguda i que des d’Esquerra Republicana mirem de donar a conèixer, que és la Natividad Yarza. Va ser la primera batllessa de l’estat espanyol del temps de la república. Era una persona nascuda a l’Aragó, estudiant de magisteri. Va poder exercir fins que li van permetre. I els ciutadans de Bellprat la van escollir alcaldessa. Té una trajectòria vital que explica moltes coses del nostre país.
—Riera: Gandhi.

—Què detesteu per sobre de tot?
—Puigdemont: El cinisme i tot allò que s’hi relaciona. Em molesta el cinisme.
—Rovira: Em posa molt nerviosa i m’indigna profundament allò que em sembla que són coses injustes. Sé que la injustícia té una part de subjectivitat, però em treu de mare.
—Riera: Diria un parell de coses. Detesto molt la injustícia. Allò que percebo que és injust em genera molt malestar. I l’arrogància o la supèrbia.

—Com us agradaria morir?
—Puigdemont: M’agradaria morir molt vell.
—Rovira: Tranquil·lament. En pau. I sobretot, amb una tranquil·litat de consciència i d’esperit molt gran.
—Riera: A casa meva. En un entorn natural, amb proximitat a la terra. I tranquil·lament, envoltat de la gent estimada. Amb la sensació de la feina feta.

—Quin és el vostre lema?
—Puigdemont: Un lema cristià, ‘estima els altres com a tu mateix’.
—Rovira: ‘Sigues tu mateix’.
—Riera: Són dos. El ‘coneix-te a tu mateix’. I la frase d’en Xirinacs ‘lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts’.

—Com celebrareu el Nadal?
—Puigdemont: Lluny de casa.
—Rovira: Depèn de moltes coses. Perquè aquests dies m’entristeix que s’obrin les llums de Nadal, aquesta inèrcia que significa recollir-te amb la teva família… És evident que, si l’Oriol Junqueras continua a la presó, i el Quim Forn també, i els Jordis també, aquest Nadal no serà igual ni de bon tros. Mirarem d’acompanyar les seves famílies.
—Riera: Amb la família. Sóc força clàssic en això.

—Quin episodi de la vostra vida us ha marcat més?
—Puigdemont: L’accident de cotxe que gairebé em mata un mes després d’haver fet vint anys.
—Rovira: Hi ha un moment de la vida que fas un canvi molt fort. És quan passes d’estudiar a treballar a temps complet. Jo sempre havia treballat mentre estudiava. Recordaré sempre aquell moment que l’advocat per qui treballava em va dir que mirés un expedient perquè havíem d’anar al jutjat a fer un judici, i quan vam ser allà, em va dir que em posés la toga que m’estrenava. Aquell moment em va marcar molt.
—Riera: N’hi ha dos. El naixement dels meus fills. I la mort de la meva primera dona, la seva mare.

—Quin missatge voleu enviar als presos polítics?
—Puigdemont: Els envio un missatge de coratge, fermesa, solidaritat i afecte.
—Rovira: Que ho donarem tot perquè s’acabi aquesta injustícia i puguin tornar amb les seves famílies i puguin tornar a defensar les seves idees polítiques pel futur d’aquest país.
—Riera: Una forta abraçada. Que no estan sols. I que no pararem fins que els tinguem a casa.

—I quin missatge envieu a Rajoy?
—Puigdemont: Cap.
—Rovira: Que no ens enganyin més. Que sabem que del monotema en fan un tema per a tapar les seves vergonyes. I encara s’hauran d’avergonyir més del que fan. Volen tapar la corrupció, haver buidat el fons de reserva de les pensions, la crisi del deute enorme que tenen, i encara han decidit atacar més l’estat democràtic i de dret.
—Riera: Que vagi fent les maletes perquè el farem fora del nostre país. Ell i el seu estat.