[VÍDEO] Les preguntes que descol·loquen i incomoden l’eurodiputada hostil amb la immersió

La presidenta de la missió d’eurodiputats que han visitat Catalunya per analitzar la immersió lingüística a les escoles, Yana Toom, ha comparegut davant la premsa per valorar com han estat aquests tres dies de reunions. D’un primer moment, ha deixat clar que les conclusions del grup es publicarien d’ací a tres mesos en l’informe oficial, però no ha tingut cap problema a expressar la seva opinió personal contrària a la immersió. En el torn de preguntes s’ha fet palès com el seu marc mental xocava amb les preguntes de la premsa i ha arribat a negar que el català sigui una llengua amenaçada, fins i tot després d’haver-se evidenciat que no es permetia als periodistes d’adreçar-s’hi en català, com ha demanat el periodista de VilaWeb, Arnau Lleonart.

Ha defugit la qüestió dient que al seu país, Estònia, menys d’un milió de persones parlen l’estonià, i per això “els estonians protegeixen la seva llengua”. “El català no és una llengua en perill, que jo sàpiga”, ha afegit. Preguntada per quines llengües ha sentit aquests dies als comerços de Barcelona, ha defugit la qüestió amb una anècdota personal: “Vaig anar a la Sagrada Família i no vaig sentir castellà al meu voltant. Hi havia turistes japonesos, xinesos i anglesos, i vaig conèixer una dona estoniana.” A banda, ha calgut preguntar-li unes quantes vegades sobre la ingerència judicial sobre el poder legislatiu, i finalment ha celebrat que la qüestió continuï als tribunals: “El parlament acaba d’aprovar una llei que bàsicament destrueix una sentència, i ara tornen a ser als tribunals, cosa que em sembla absolutament bé.”

Vegeu ací el moment complet:

—Puc fer la pregunta en català?
—No.
—Volia preguntar-vos quin és el vostre punt de vista sobre la protecció que necessita el català. Per exemple, ara mateix som a Barcelona i no puc preguntar en català a un representant del Parlament Europeu. Heu estat aquests dies a Barcelona i Catalunya. Quina ha estat la vostra experiència amb relació a la presència del català i el castellà als comerços? També us volia preguntar per què s’ha fet aquesta missió, si la Comissió va expressar fa anys que la política lingüística formava part de la política interna dels estats. I què en penseu de la intromissió judicial en les polítiques públiques decidides per la majoria dels ciutadans? Gràcies.
—Moltes gràcies per aquesta pregunta. Ja ho sabeu, vinc d’Estònia. La població d’Estònia és d’1,3 milions d’habitants. I la llengua estoniana la parlen menys d’un milió de persones. Aquesta és la raó per la qual els estonians protegeixen la seva llengua, de vegades molt… No vull utilitzar paraules maleducades, però no es pot comparar, ja ho sabeu. El català no és una llengua en perill, que jo sàpiga. Em demaneu sobre la meva experiència a les botigues? Malauradament, a causa d’aquest horari tan estricte, no hem tingut temps per a comprar. Vaig anar a la Sagrada Família i no vaig sentir castellà al meu voltant. Hi havia turistes japonesos, xinesos i anglesos, i vaig conèixer una dona estoniana. Així doncs, no tinc cap experiència en aquest sentit. Del meu punt de vista en podrem parlar més tard, després d’aquesta conferència de premsa, però no té res a veure amb les conclusions de la missió. Hem vingut aquí perquè, novament, som els responsables de reaccionar a les alertes dels ciutadans europeus. I si es tracta de subsidiarietat —es referia a la subsidiarietat segons la qual, segons els tractats de funcionament de la Unió Europea, la cultura i l’educació l’han de decidir els estats membres, la qual cosa és absolutament certa—, però també tenim la Carta dels Drets Fonamentals. També tenim qüestions sobre la discriminació i la no-discriminació. També tenim temes de protecció de llengües minoritàries, llengües locals, etc. Com que estàvem sota aquesta pressió i rebíem contínuament alertes, vam haver de reaccionar. És el que fem sempre. Visitem molts països, i Espanya no és el principal. Gràcies.

En aquest moment, ha calgut recordar-li que no havia contestat a la pregunta sobre les ingerències del poder judicial. Ha anat així:

—Hi havia una altra pregunta sobre la intromissió judicial en les polítiques públiques decidides pel poder legislatiu. Quina opinió en teniu?
—Ho sento, no he entès la pregunta. Interferències judicials?
—El fet que el poder legislatiu decideixi, segons les majories polítiques, com ha de ser el model educatiu a Catalunya i després el poder judicial intenti canviar-ho, sense que els peticionaris tinguin aquestes majories.
—Aquesta és una qüestió de separació de poders, i em temo que aquí tenim opinions una mica diferents. Hi va haver una decisió judicial del Tribunal Suprem i nou mesos després d’això no s’ha implementat. Després, el parlament va aprovar una llei que, bàsicament, destrueix la sentència, i ara tornen a ser als tribunals, cosa que em sembla absolutament bé. Però això és, per descomptat, una qüestió de separació de poders, que, al meu entendre personal —novament, no és una conclusió d’aquesta missió de delegació del parlament, aquesta és la meva opinió personal en aquest moment—, m’agradaria saber si hi ha conflicte sobre l’estat de dret al voltant del tema o no. Potser no, potser sí. Ho veurem.