Les preguntes al comitè d’experts de l’acord de la claredat eviten de parlar d’independència

L’acord de la claredat impulsat pel govern de Pere Aragonès continua prenent forma. Si ahir es presentava el consell acadèmic d’experts que l’ha de preparar, avui el govern ha donat a conèixer les preguntes que hauran de respondre els integrants d’aquest grup liderat per Marc Sanjaume. Són cinc qüestions plantejades a iniciativa d’Aragonès en què es demana als experts com resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, de què hauria de servir un referèndum, però que evita de parlar de la independència. Vegeu-les:

1. Quines característiques hauria d’incloure un acord de claredat amb l’estat espanyol per resoldre el conflicte polític?

2. Quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític?

3. Quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d’implementar aquestes solucions?

4. Quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, a l’hora de resoldre el conflicte polític?

5. Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació?

Les preguntes són volgudament obertes i no parlen d’independència perquè segons expliquen fonts de Palau, no volen condicionar l’aportació que puguin fer els acadèmics i volen donar-los marge de maniobra en les seves respostes. El president Aragonès ha explicat que la solució que contempla el govern per a resoldre el futur polític del país és el referèndum, però que vol conèixer en quines condicions s’hi sentirien implicades totes les parts: “Tinc molt clares les meves conviccions, la meva proposta, però tothom a de poder posar la seva sobre la taula”.  Les respostes es coneixeran d’aquí a dos mesos, un cop hagin passat les eleccions municipals.

Les últimes dues preguntes finals sí que parlen del referèndum. En la pregunta quatre es pregunta als experts quin és el tipus de referèndum que pot resoldre millor el conflicte i es refereix al terme mecanismes anàlegs. Aragonès ha explicat que s’ha introduït aquesta expressió perquè en els darrers anys s’ha debatut sobre diferents formes de consultar la ciutadania, com bé poden ser les eleccions plebiscitàries. Amb tot, ha dit quin és el seu posicionament: “El mecanisme més clar i senzill i homologable, és un referèndum”.

També s’ha referit a aquests mecansimes anàlegs el coordinador del grup, Marc Sanjaume, que ha comparegut per primera vegada davant dels mitjans i igual que Aragonès, també ha obert la porta que es proposin altres mecanismes més enllà del referèndum.

En la cinquena pregunta es planteja en quins termes s’hauria de produir el referèndum per tal d’assegurar la seva legitimitat i la implementació del resultat que se’n derivi. “És a dir, quines característiques, com s’hauria de formular aquest referèndum perquè totes les parts l’acceptin. Aquesta és la clau, volem que la ciutadania el futur polític del país i que el resultat es pugui implementar. Per això és imprescindible que les parts pactin un mecanisme de decisió”, ha explicat el president Aragonès. És en aquest punt on els experts podria assenyalar quines creuen que han de ser les majories necessàries en una consulta, qui formaria el censa i quina pregunta podria incloure.

Les altres preguntes demanen per casos similars internacionals que serveixin d’inspiració i que s’identifiquin les institucions, siguin catalanes, espanyoles o internacionals, que puguin jugar un paper en facilitar un acord.

El grup d’experts de l’acord de la claredat ha fet la primera reunió després de reunir-se amb Pere Aragonès i han definit el calendari de treball que seguiran per a respondre les cinc preguntes que els ha encarregat el president. Després de la trobada, Sanjaume ha defensat la pluralitat del grup i la vàlua acadèmica de tots els seus integrants: “Som conscients que és un consell acadèmic plural i amb punts de vista diferents, i que l’informe ha de donar lloc a un debat ampli. Les respostes seran concretes, però que permetin transitar diferents vies”, ha dit.

L’informe que surti d’aquest treball acadèmic, que el govern ha informat que serà remunerat, és previst que identifiqui repostes concretes de totes les preguntes, encara que no seran tancades ni concloents. Aquest informe serà la base del debat social que vindrà després. En aquesta segona fase primer hi intervindrà una taula de partits polítics, després la societat civil organitzada i finalment serà el torn de la ciutadania.