Començar precoçment el tractament per a prevenir la migranya en millora l’evolució

L’administració primerenca de fàrmacs específics per a prevenir la migranya millora la resposta a la teràpia i pot evitar la progressió de la malaltia, conclouen dos estudis encapçalats pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Aquests darrers anys s’han aprovat els primers fàrmacs específics per a prevenir la migranya, però, davant els primers símptomes, encara es prescriuen medicacions inespecífiques que no han estat dissenyades per a aquesta patologia. Per això, cal millorar el circuit assistencial dels pacients amb migranya, una malaltia que causa un dolor molt fort al cap, sovint invalidant. “M’han regalat vida. Havia acceptat una vida amb dolor”, diu Judit Bermejo, pacient que pren el medicament monoclonal d’ençà de fa quatre anys.

Els dos estudis internacionals, encapçalats pel Grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR, demostren els beneficis d’administrar els tractaments concrets contra la migranya com més aviat millor. Entre aquests tractaments destaquen els que es dirigeixen a blocar la proteïna CGRP, que és relacionada amb el dolor associat a la migranya. Entre aquests medicaments hi ha l’erenumab, el primer fàrmac d’aquest grup que va sortir al mercat. Són els primers tractaments específics per a prevenir la migranya. Els que hi havia fins aleshores eren per als episodis aguts (triptans) o no anaven dirigits a aquesta malaltia si bé s’havia demostrat que servien de tractament preventiu (toxina botulínica).

Per valorar els beneficis de la medicació específica contra la migranya, el primer dels estudis –publicat a JAMA Neurology– va analitzar l’evolució de 621 pacients amb migranya episòdica, és a dir, que tenien menys de 15 migranyes el mes. El treball va consistir en un assaig clínic de fase IV en què van participar 84 centres de 17 països. Els pacients es van classificar en dos grups: un rebia el fàrmac erenumab i l’altre va rebre medicacions inespecífiques, com ara blocadors beta, antiepilèptics o antidepressius. Els investigadors van observar que els pacients que rebien erenumab responien més bé al tractament. Sobre això, l’estudi mostra que si un pacient rep aquesta medicació és fins a 13 vegades més probable que tingui una millora clínica significativa al cap d’un any en comparació a si rep un tractament inespecífic.

Aquest estudi també provava de simular la pràctica clínica i permetia que els neuròlegs canviessin el tractament dels pacients si ho veien convenient. En aquest sentit, els pacients que prenien erenumab van mantenir el tractament amb més freqüència que els que inicialment rebien inespecífics. A més, tenien menys efectes secundaris. Pel que fa a l’evolució de la malaltia, el fet de prendre tractament específic en fases inicials pot evitar que es desenvolupi migranya crònica, que és quan els pacients tenen més de quinze dies de migranya al mes.

Tot i les millores que han implicat el fàrmac anti-CGRP, encara hi ha un percentatge de persones que no assoleixen una millora clínica. El segon estudi, publicat a ‘Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry’, s’ha centrat a investigar quines variables influeixen en la resposta a la teràpia. El treball, amb prop de sis mil persones de trenta-cinc centres i set països europeus, va analitzar els factors que influeixen en la resposta a les teràpies anti-CGRP. Es tracta d’un estudi de vida real amb pacients que prèviament havien rebut fàrmacs inespecífics sense resposta i que en el moment de l’estudi prenien medicaments anti-CGRP, com l’erenumab i altres.

L’estudi apunta que entre els factors clau que afavoreixen la resposta a la teràpia destaca el fet de tenir menys migranyes el mes o menys discapacitat associada a la malaltia. Els resultats apunten que és important iniciar el tractament precoçment per aconseguir millorar l’evolució de la malaltia, sense esperar que altres fàrmacs inespecífics resultin ineficaços. A més, l’equip va observar que hi havia altres factors associats a una millor resposta al tractament, com no tenir només dolor a un costat del cap o no patir depressió. D’altra banda, tot i que el sexe de la persona no influeix en la resposta, sí que es va veure una millor resposta en persones amb edat avançada.

Els investigadors han apuntat la necessitat de continuar investigant per tenir biomarcadors específics per al diagnòstic, seguiment i resposta al tractament de la migranya que permetrien identificar les persones que respondran a la teràpia abans de prendre-la.

Una malaltia molt invisible als ulls de la societat

La doctora Patricia Pozo-Rosich, cap de secció del Servei de Neurologia i de la Unitat de Cefalea de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, assenyala que cal continuar “millorant” el circuit assistencial. “Això vol dir fer un diagnòstic adequat a temps i oferir a cada pacient el tractament que li toca en funció de la gravetat i la freqüència de la malaltia”, afirma en declaracions a l’ACN. La doctora indica que els criteris clínics per diagnosticar la migranya són “clars” i “molt consistents” i enumera: “Mal de cap que dura normalment entre quatre i setanta-dues hores; associat a altres símptomes com les nàusees i el vòmit; molesta la llum i el soroll i costa pensar. Passa d’una manera episòdica i recurrent en el temps”.

Pozo-Rosich reflexiona que els resultats d’aquests tractaments biològics també permeten “dignificar” la vivència d’uns pacients que pateixen una malaltia que ha estat molt invisible. “Això aterra d’alguna manera la malaltia i li treu estigma”, diu aquesta neuròloga, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR i directora del Migraine Adaptive Brain Center de Vall d’Hebron.

“És un dolor palpitant al cap. Em semblava que podria posar-m’hi la mà i treure’l”

Judit Bermejo, de quaranta-tres anys, pacient de Vall d’Hebron, ha patit migranya tota la vida. Situa els primers records de nàusees i de mal de cap intens a sis anys, però el metge de capçalera d’aleshores li va treure importància. Pensaven que ho feia per imitar la mare, que també patia fortes migranyes. Durant la seva infància prenia analgèsics, però li feien molt poc efecte. Recorda que necessitava dormir, no pensar, en silenci i foscor, i el dolor li podia durar quatre dies seguits. D’adolescent, va prendre triptans –la família de fàrmacs per als atacs de migranya–, que acabaven de sortir, però tot i disminuir-li el dolor, no li reduïen la freqüència de les crisis.

Bermejo assegura que durant molts anys ha sentit un mal palpitant en un costat del cap, amb tanta precisió que li semblava que es podia “ficar la mà al cap i treure el dolor”. Ha crescut amb un mal “imparable”, que ha viscut “amb soledat”, i destaca la complexitat de passar per moments vitals d’estrès amb la simptomatologia migranyosa. Ho resistia durant el dia, però que a la nit estava fatal. Bermejo subratlla la importància de seguir una rutina diària en el context de la malaltia.

Fa quatre anys, però, va començar a prendre el medicament monoclonal, específic per a la migranya, després d’haver llegit una notícia sobre el tractament, aleshores molt innovador. Des que va començar el tractament, li ha canviat la vida. Moltes vegades no recorda l’últim cop que ha sentit dolor. “M’han regalat qualitat de vida”, expressa Bermejo, que afegeix que a la seva mare, que durant anys va afrontar aquesta malaltia sense que hi hagués cap tractament disponible, també li ha canviat la vida.