El precedent basc del retorn clandestí i fugaç d’un president, mig segle abans de Puigdemont

El retorn clandestí i fugaç de l’exili del president Carles Puigdemont, el 8 d’agost de l’any passat, va tenir un precedent cinquanta anys abans, al País Basc. El 14 d’abril de 1974, quan el dictador Francisco Franco encara era viu, el president basc Jesús María de Leiazola, que aleshores tenia vuitanta-dos anys, va tornar breument a Euskadi d’un exili que havia començat feia trenta-set anys, quan Bilbao fou ocupat per les tropes franquistes durant la guerra. Ho va fer d’incògnit. I va aparèixer en la celebració de l’Aberri Eguna, el Diumenge de Pasqua, dia de la pàtria basca, que es feia a Gernika, en un acte carregat de simbolisme amb què les institucions basques a l’exili van voler exhibir la seva capacitat d’acció i d’organització. 

Leiazola, que havia estat conseller de Justícia del govern a l’exili de José Antonio Aguirre, va assumir el càrrec de president basc quan Aguirre es va morir, sobtadament, el 1960. Des d’aleshores fou l’encarregat de mantenir viva la flama del govern basc a l’exili i de denunciar la dictadura franquista de París estant. 

Quan el règim era a les acaballes, però encara demostrava la seva violència, per exemple, amb l’execució de Salvador Puig Antich, un grup de militants bascs antifranquistes va pensar de fer una acció d’impacte: fer tornar clandestinament el president basc de l’exili per retre homenatge a l’arbre de Gernika ni més ni menys que per a l’Aberri Eguna.

La direcció del PNB no ho va veure amb bons ulls. Van pensar que era una bogeria, però els van acabar convencent, amb la condició que s’asseguressin que Leiazola no correria cap risc en el moment de travessar la frontera. Però la policia espanyola el podia detenir, i això feia que l’operació fos molt arriscada. 

L’aventura, l’han reconstruïda fa poc uns quants mitjans bascs, com ara Naiz. El dia abans, dissabte 13 d’abril de 1974, Leiazola va pujar en un cotxe en un indret al nord del País Basc, conduït per l’històric ex-combatent i militant antifranquista Primi Abad, i acompanyat de dos ex-combatents més, Deunoro Totorika i Hilario Zubizarreta. Duia al damunt documentació falsa, la d’un agent duaner d’Hendaia, familiar d’un càrrec del PNB, que s’havia mort feia uns mesos. 

Van provar de travessar la frontera per Behobia, però no van poder, i van optar per fer-ho per Bera. Des d’allà, van arribar fins a Bilbao, on van fer una visita a la basílica de Nostra Senyora de Begonya. Després, van continuar el viatge fins a Algorta, on es van trobar amb un grup de periodistes estrangers perquè aquella visita clandestina pogués tenir ressò internacional. 

L’endemà, 14 d’abril, el van conduir fins a Gernika, a la Casa de Juntes, on hi havia un grup de gent aplegada en ocasió de l’Aberri Eguna. Ningú no es pensava que, de sobte, aparegués el president Leiazola després de trenta-set anys d’exili. No en sabien res. Després d’haver-se fotografiat al costat de l’arbre, el van portar a Sukarrieta, on hi ha la tomba de Sabino Arana, i tot seguit el van conduir a Sant Joan de Lohitzune, ja al País Basc del nord, havent passat la frontera per Behobia sense cap incident. El dinar de celebració del dia de la pàtria basca el va fer allà, al frontó de Jai Alai, on diuen que, tan bon punt va arribar, va exclamar: “Vinc de Gernika!”

Leiazola va romandre encara cinc anys més a l’exili, i no va tornar fins el 15 de desembre de 1979. Fou rebut en un acte multitudinari a l’estadi de San Mamés, davant quaranta mil persones.