23.01.2024 - 19:50
Aquest matí s’han publicat tres informacions de fonts ben diferents però que van en la mateixa direcció. Els empresaris catalans es mostren molt prudents amb els mesos vinents, però no se’l plantegen pas de manera negativa, com es podria témer, veient l’entorn geopolític que tenim i que ens espera. Els indicadors del clima empresarial de la Cambra de Barcelona i l’Idescat presenten una visió lleugerament positiva per al primer trimestre; el Panell de Funcas, amb el parer dels dinou serveis d’estudis estatals més importants, no ha empitjorat la seva perspectiva de creixement per al 2024 aquests darrers dos mesos; i, finalment, l’enquesta de préstecs bancaris del Banc d’Espanya no preveu cap mena de problema per als mesos vinents, en el terreny del finançament, si bé pronostica una certa contenció en la demanda de finançament de les empreses.
Són tres notícies lleugerament positives que cal agrair. Comencem pels indicadors de la Cambra i l’Idescat, que assenyalen un nombre més alt d’empresaris que preveuen una marxa del negoci positiva, més que no pas negativa, el mètode emprat per a mesurar l’índex. I això passa a tots els sectors tret del comerç, on l’índex és lleugerament negatiu. Però cal dir dues coses. Per una banda, la majoria positiva és la més baixa d’ençà del segon trimestre del 2022 i, per una altra, mostren preocupació per un augment de preus, que havien disminuït clarament els dos darrers trimestres. També insinuen, per segon trimestre consecutiu, la seva poca predisposició a contractar, si bé les diferències són mínimes.
Precisament, divendres passat vam saber quin era l’índex de confiança harmonitzat, que és cosí germà del publicat avui, atès que es nodreix de les dades de la marxa del negoci de les enquestes camerals, a més d’una mostra menor de l’INE, per crear l’índex que és homologable amb l’estatal. Doncs bé, l’índex, que permet de distingir per grandària i demarcació, ens diu que l’evolució interanual més bona ha estat la de les empreses mitjanes-grans (de dos-cents treballadors a mil) i la més dolenta, la de les més grans de mil treballadors, si bé, pràcticament en igualtat. Quant a les zones camerals, en termes interanuals, la de Girona és on la situació és millor, seguida de Lleida. El creixement més fluix ha estat a la demarcació de la Cambra de Barcelona. La conclusió que podem treure dels dos indicadors és que el primer trimestre pot ser molt semblant al darrer de l’any passat, és a dir, amb un creixement moderat.
De fet, a escala estatal, el Panell de Funcas estima un creixement intertrimestral del 0,3%, igual per al darrer trimestre del 2023 i el primer d’enguany. És una estimació no gaire diferent de les conclusions dels indicadors catalans. El fet més destacat de l’informe de la central d’anàlisi de les caixes és que les previsions no difereixen pràcticament de les anteriors, del novembre, cosa que no passava en els informes previs, en què hi havia una rebaixa en el creixement del 2024. Ara es manté igual, però amb una evolució trimestral que va de menys a més, sense que la diferència entre els uns i els altres sigui gaire gran, però mostra una lleugera inflexió positiva a partir de l’estiu, al revés del que va passar al 2023.
Per al conjunt de l’any, segons que assenyalen, el creixement se sustentarà en la demanda nacional, que aportarà 1,7 punts percentuals, mentre que el sector exterior restarà una dècima percentual, tal com es va estimar en l’anterior consens. La desacceleració en relació amb el 2023 es percebrà, sobretot, en el consum, tant públic com privat, i en el sector exterior, mentre que la inversió mostrarà una mica més de vigor.
Una altra dada que considero interessant és el punt de vista dels dinou “savis” sobre l’entorn exterior. Quant a la Unió Europea, en aquests moments, setze del dinou qualifiquen el moment de desfavorable. En canvi, en la tendència esperada per als sis mesos vinents, només dos creuen que anirà pitjor, cinc, millor i dotze, igual. A fora de la Unió Europea, hi ha millora, però no tan substancial.
També crec que és interessant comprovar un fet que, a primera vista, pot semblar contradictori entre el que diuen els dinou “savis” i el que creuen els empresaris catalans sobre els preus. Els empresaris tenen por que hi hagi pujades de preu els mesos vinents, i el Panell de Funcas creu que la mitjana de l’IPC de l’any serà més baixa que no pensaven dos mesos enrere. Concretament, passa la previsió del 3,3% al 3,0%. Són sensacions personals enfront de models economètrics. Potser tots tenen raó i assistirem a una alça de preus immediata, i després entrarem en una situació més relaxada.
Finalment, queda l’aspecte financer. Segons la publicació del Banc d’Espanya esmentada, per al primer trimestre de l’any en curs, les entitats financeres enquestades esperen que l’oferta torni a contreure’s en el segment de crèdits a llars per a consum i uns altres fins (hipoteques), mentre que no variaria en la resta de modalitats. Quant a la demanda de préstecs, s’anticipa una nova reducció generalitzada de les sol·licituds, amb una intensitat similar o una mica més alta que la registrada entre l’octubre i el desembre. Això sí, per al primer semestre del 2024, el supervisor no descarta que l’evolució de la morositat afavoreixi un lleuger enduriment generalitzat de les condicions creditícies.
Per altra banda, destaca que la disminució de les peticions de fons s’explicaria, principalment, per l’elevat nivell dels tipus d’interès. De totes maneres, en el segment de finançament a les empreses, aquest efecte s’hauria vist parcialment contrarestat per unes necessitats més altes de finançar existències i circulant.
En definitiva, sembla que els mesos vinents ens espera una situació econòmica molt similar a la del darrer trimestre de l’any passat, amb un entorn exterior ple de trampes que continuen molt vives. Però, malgrat les incerteses que vénen de fora, les impressions existents en l’entorn empresarial no assenyalen, de moment, cap empitjorament.
