21.07.2020 - 05:00
Els colors realment són ones de diferents longituds, i el conjunt de totes les longituds que podem veure és conegut com a espectre visible. Les longituds d’ona més curtes és el que percebem com a blau, i les més llargues serien els rojos.
A la retina hi ha tres tipus de cèl·lules anomenades cons, que són els encarregats de la visió del color. Els cons reaccionen segons la mida de la longitud d’ona de la llum. Aquests tres cons, encara que són sensibles a tot l’espectre visible, presenten les seues respostes màximes en unes certes longituds d’ona, a saber: els cons que tenen major resposta a l’espectre roig (longitud d’ona llarga) es denominen L; els que responen més intensament al verd (longitud d’ona mitjana) són M, i finalment els que són més sensibles al blau (longitud d’ona curta) es diuen S.
Una vegada aquests cons transmeten les seues respostes a àrees superiors del cervell, és el còrtex visual qui combina aquestes respostes per a dir-nos si un color és rogenc, verdós, groguenc o blavós (que són les quatre dimensions bàsiques del to), si tenen més o menys lluminositat i fins i tot si tenen o no gaire colorit.
La visió del color es veu alterada per dues causes: quan hi manca algun d’aquests cons o quan els cons són presents però hi ha una anomalia en algun d’ells. Fins i tot, encara que és estrany, s’ha descrit l’acromatòpsia, que és la manca dels tres cons, sent la seua visió en blanc i negre.
Per tot això, les persones daltòniques veuen els colors diferents perquè a l’hora de combinar les respostes d’aquests cons en el cervell, no compten amb tota la informació necessària dels cons L, M i S. Només tindran dos tipus de cons per a poder fer aquesta combinació, alterant així la seua percepció del color. Un símil seria intentar obtenir amb pintures diferents colors mesclant els tres colors primaris, però en lloc d’aquests tres, només en tinguérem dos, per la qual cosa mai podríem obtenir tota la gamma de colors existents.
A més, no totes les persones daltòniques veuen igual, la seua visió dependrà del con que es trobe alterat o absent. Així, una persona que no té cons rojos (protanop) percep els colors com a groguencs o blaus; a més, poden confondre uns certs rojos amb uns certs verds, i el morat amb el blau. Si hi manquen els cons verds (deuteranop), la percepció és semblant als protanops perquè, en general, perceben els colors com a groguencs o blaus, però en diferents colorits. També confonen els verds amb els rojos, però en aquest cas els colors verds es perceben com a groguencs-marrons. I, finalment, l’absència de cons blaus (tritanop) fa que el groc el perceben rosat i el blau el poden confondre amb el verd. En canvi, quan tots els cons són presents però hi ha una anomalia en algun d’ells, mantenen la percepció de diferents tons i l’efecte és semblant al descrit abans però molt més lleu.
Les alteracions en el roig i verd són les més habituals. Solen ser congènites i estan lligades al cromosoma X, motiu pel qual es manifesta en homes, però les portadores són les dones. L’alteració del pigment blau sol ser adquirida per alguna malaltia com la sífilis, degeneració macular associada a l’edat (DMAE), cataractes, glaucoma o fins i tot el consum excessiu d’alcohol i tabac, i afecta d’igual manera homes i dones.
Responen Amparo Gil Casas, optometrista de la Clínica Optomètrica de la Fundació Lluís Alcanyís de la Universitat de València, i María José Luque, professora del Departament d’Òptica i Optometria i Ciències de la Visió de la Universitat de València.
Pregunta enviada per Aida Moreno Rus.
«Els Perquès de Mètode» és un consultori de ciència on lectors i lectores envien la seua pregunta o dubte científic i una persona experta els respon. Podeu enviar les vostres preguntes a través d’aquest formulari. Entre totes aquelles que publiquem entre l’1 de juliol i el 20 de setembre sortejarem un lot de publicacions de Mètode.
