11.09.2023 - 21:40
El PP, juntament Vox, hi torna: la celebració institucional –encara no oficial– de la Diada de Mallorca tornarà a ser el 12 de setembre, una data que ja ha causat les crítiques d’uns altres partits, com ara Més per Mallorca, d’entitats sobiranistes i de part de la societat civil. Per què? Perquè qui ha sentit seva la Diada l’ha celebrada sempre –amb oficialitat, els darrers anys del Pacte, o sense– el dia 31 de desembre.
La majoria dels pobles o comunitats humanes tenen un dia que reivindica la seva pròpia identitat. Pot ser per motius diversos: per reivindicar una llibertat perduda –l’Onze de Setembre a Catalunya–; per commemorar el gran projecte espanyol –la conquesta d’Amèrica, el 12 d’octubre–, o per un tret fundacional. Aquest darrer cas és el mallorquí, tal com explica l’historiador Gabriel Mayol, que ha estudiat el fet de la Diada de Mallorca en la seva tesi sobre mobilitzacions ciutadanes. El 31 de desembre, quan les tropes de Jaume I van entrar a Madina Mayurqa, és commemorat com la data de naixement del Regne de Mallorca i l’entrada de l’illa a la cultura catalana i al món occidental.
“La proporció de la població a qui interessa de celebrar una diada, la celebra des dels anys setanta el dia 31 de desembre. Pot ser amb més suport institucional o menys i amb una reivindicació més contundent o radical o més cultural i lingüística”, exposa Mayol a VilaWeb. A més, es fa coincidir amb una de les festes més antigues d’Europa, la de l’Estendard, que commemora aquesta entrada de les tropes el 1229 i se celebra d’ençà del segle XIII. En canvi, la celebració, que ha estat impulsada per grups mallorquinistes i catalanistes, com també per l’Obra Cultural Balear, no ha tengut mai l’interès de la resta de moviment social i polític que vol una identitat diferent: “No n’han reivindicat cap, més enllà del primer de març com a festa institucional de la comunitat autònoma”, per l’aprovació de l’estatut.
“No crec que a Vox ni al PP els interessi una Diada de Mallorca. Ni el 12 de setembre ni cap altre dia. Només els interessa en contraposició al dia 31 de desembre”, argumenta. De fet, per “qüestions ideològiques” i per actuar en contra de l’interès social, va ser el 1997 que Unió Mallorquina, al capdavant del Consell de Mallorca amb Maria Antònia Munar –condemnada per corrupció–, va decidir de celebrar-la el 12 de setembre. També era una oportunitat per ella per a donar més imatge a la institució insular i, per tant, a la seva figura.
“Es va treure de la màniga el jurament de franqueses de Jaume II, una data que pràcticament només sabien els historiadors quan ho llegien al llibre”, diu. D’aquesta manera, explica Mayol, Munar va voler desvestir la Diada de Mallorca del component catalanista. I, a més, va fer coincidir la data amb dos fets clau: hi va donar un component religiós –també és la festa del Dolç Nom de Maria i la Mare de Déu de Lluc– i és l’endemà de la Diada de Catalunya. “Vulguem o no, això també va influir”, apunta l’historiador.
En aquesta mateixa línia, el PP i Vox també han arribat a un acord programàtic a l’Ajuntament de Palma en què diuen: “Es recuperarà el protocol propi de la festa de l’Estendard com a festa cívica de Palma, sense unes altres connotacions que li són llunyanes.” És a dir, deslligant-la del catalanisme.
Una data que no arrela
Tanmateix, els intents de Munar, primer, i de la dreta espanyolista a les Illes, després, van ser ineficients per a fer arrelar la nova data en la societat civil. “La part de la societat que vol reivindicar una diada ho vol fer dia 31. I és la més mobilitzada”, recorda Mayol. De fet, el 2015 es va fer un procés participatiu amb entitats, historiadors i partits polítics per determinar si la data de celebració havia de ser el 31 de desembre. El 80% de la ciutadania, el 79% dels consistoris, el 84% de les entitats i el 90% dels historiadors consultats s’hi van mostrar favorables, segons l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM).
La mateixa ASM no n’ha tengut mai cap dubte: “El 31 de desembre és la data més important i significativa de la història de Mallorca”, diu el portaveu, Joan Planes. “És una festa arrelada en el sentiment mallorquí. L’intent de Munar d’instaurar-la dia 12 de setembre per defugir del catalanisme no va ser més que un intent de divisió, secessionisme i despersonalització sense cap tradició ni arrelament”, raona, contundent. Per aquest motiu, creu que el nou intent del PP i Vox de fer de bell nou un canvi a la data té un objectiu clar: “Dividir-nos i separar-nos de la nostra catalanitat i identitat com a poble viscuda des de fa prop de vuit segles.”
En aquesta línia, apunta: “Els mallorquins continuarem celebrant el 31 de desembre com a Diada nacional, celebrarem la festa de l’Estendard, farem les ofrenes al rei Jaume I, i el dia 30 organitzarem la manifestació reivindicativa per l’autodeterminació i la independència del nostre poble.”
La Diada ha de ser útil
Mayol reivindica la necessitat que les diades no siguin una festa molt plana: “Les diades han de ser útils, si no, acaba essent quelcom que els polítics celebren de manera institucional o administrativa i no tenen cap mena de suport popular.” Per tant, com hauria de ser, aquesta celebració? Mayol té clar que les diades han de servir per a fer una reflexió col·lectiva com a comunitat sobre la situació actual i com impulsar-se cap al futur, i no pas una commemoració del passat, per tenir una societat més cohesionada i democràticament tan forta com sigui possible.
Però també és cert que en el context actual la societat mallorquina pateix un procés de descohesió i despersonalització important, segons que valora. “Quan es donen aquests dos fenòmens, és molt difícil que la Diada sigui majoritària. Si hi afegim que hi ha una part de l’espectre polític que ni en vol sentir a parlar, fa que encara sigui més complicat”, subratlla Mayol. Així i tot, creu que la societat civil sí que ha aprofitat l’oficialitat d’aquests darrers vuit anys per fer uns actes més lluïts i amb una dimensió més significativa. També admet que les institucions que sí que s’hi interessen ho impulsen, però a vegades sense l’èxit necessari.
Opina que el Consell de Mallorca, d’ençà del 2015, ha provat de popularitzar-la, però sobretot aquests darrers anys –del 2019 al 2023– ha volgut reivindicar la celebració d’una manera molt descafeïnada: “No pot ser que una diada sigui fer un contacontes a cada poble. Hi ha d’haver quelcom més. Hi ha mancat una reflexió més profunda. […] Si a les institucions els interessa de tenir una diada útil per a reflexionar i que ens permeti d’avançar com a societat més cohesionada i personalitzada, ha de ser una prioritat política”, sentencia Mayol.
