El PP i Vox consumen l’eliminació de l’obligatorietat del català a les comarques castellanoparlants

Avui, el PP i Vox han aprovat a les Corts de suprimir l’obligació que els alumnes de les comarques castellanoparlants cursen en català assignatures troncals. També han eliminat l’Oficina de Drets Lingüístics i del Consell Social de les Llengües. Ho han fet aprofitant l’aprovació de la llei d’acompanyament del pressupost del 2024, que es votarà demà. Així, el nou Consell consuma un dels atacs a la llengua que feia temps que advertia que faria.

La Conselleria d’Educació, amb José Antonio Rovira al capdavant, ja va presentar al setembre l’avantprojecte de la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat del 2024, més coneguda com a llei d’acompanyament. El text recollia la supressió de l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL) creada pel govern del Botànic i la modificació de determinats articles de la llei de plurilingüisme per a permetre que, a partir del curs 2024-2025, el català deixe de ser llengua vehicular obligatòria en l’ensenyament a les comarques de predomini lingüístic de l’espanyol. D’aquesta manera, s’elimina l’obligaciótde fer un mínim de 25% de les hores lectives en català.

Els canvis afectaran tots els centres docents, tant públics com privats, situats en els termes municipals de predomini lingüístic castellà, tal com recull l’article 36 la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV).

Noves deduccions fiscals

En la primera llei pressupostària d’aquest Consell també es preveuen noves deduccions fiscals relacionades amb la salut i l’esport. Les rendes individuals fins a 32.000 euros i les conjuntes fins a 48.000 podran descomptar-se en la pròxima declaració de la renda despeses com ara les ulleres, el dentista o el gimnàs.

A més, es modifiquen els tipus de gravamen de l’impost de transmissions patrimonials, que serà del 6% per a la compra d’habitatge habitual per a menors de trenta-cinc anys i per a compradors d’habitatges protegits de règim general, i del 3% per compra d’habitatge per a famílies nombroses i monoparentals, persones amb discapacitat i dones objecte de violència de gènere, tots amb un límit de 180.000 euros en el valor de l’habitatge.

En el tràmit d’esmenes s’ha inclòs, a proposta de Compromís, que el País Valencià crearà un Tribunal Administratiu de contractes públics com a òrgan especialitzat en la revisió d’aquestes contractacions, el funcionament de les quals es regularà en un termini màxim de sis mesos.

Una de les qüestions polèmiques de la sessió ha estat el joc. A partir d’esmenes, el PP i Vox han modificat la llei del joc perquè els salons de joc i locals d’apostes que ja tinguen llicència, a l’hora de renovar-la, no se’ls aplique la nova norma de mantenir una distància de 850 metres amb centres escolars, que sí que han de complir les noves autoritzacions.

Les reaccions de l’oposició

El síndic socialista, José Muñoz, ha dit que aquesta llei beneficia exclusivament una minoria de valencians, perquè rebaixa imposts als qui tenen més capacitat econòmica. “Tindrem cases d’apostes enfront dels col·legis; és una aberració i demostra que Mazón governa per als que més tenen enfront de la gran majoria de valencians”, ha afirmat Muñoz.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha qualificat de dolenta aquesta llei, que “perdona impostos als més rics”. També ha criticat que es retiren competències als ajuntaments per a construir centres escolars mentre es permet que les empreses del joc continuen fent negoci a menys de 850 metres de col·legis i instituts.

Després de l’aprovació de la llei, en la votació de la qual no ha participat el president, Carlos Mazón, que està malalt, ha començat el debat del pressupost de la Generalitat per al 2024, que s’aprovarà demà.