El PP i Vox proven de censurar el calendari dels Països Catalans d’Òmnium Cultural

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha enviat una carta a Òmnium Cultural demanant que es retirés la pàgina del mes de març del calendari dels Països Catalans de l’entitat perquè hi apareix una imatge de les Falles. Mompó hi apel·la a una proposició aprovada per PP i Vox sobre “la defensa de les senyes d’identitat valencianes enfront dels reiterats atacs de l’independentisme català”. Òmnium li ha enviat una carta i li ha deixat clar que no cediria davant aquest intent de censura i que les Falles continuarien formant part del calendari.

“Des dels foguerons de Mallorca a la Flama del Canigó, passant per les bèsties i els castells de foc, els balls de diables i les falles. No demanarem permís per reivindicar allò que sentim com a propi, perquè la cultura valenciana és cultura de la nació que compartim, i el foc ens uneix com a poble. De Fraga a Maó, i de Salses a Guardamar, continuarem encenent totes les flames que ens agermanen”, diu Òmnium en la carta.

Segons la proposició de Vox, aprovada en la sessió del 18 de febrer, incloure una imatge de les Falles al Calendari dels Països Catalans és “un nou atac a la festa més internacional del poble valencià”. Segons Vox, hi ha formacions polítiques, institucions i altres organitzacions de caràcter independentista que manipulen la història i la cultura.

En la carta, Òmnium reivindica la història i els vincles compartits entre els indrets de parla catalana, incloent-hi el País Valencià, destacant la unitat d’una mateixa llengua, cultura i tradicions. Posen com a exemple la cultura del foc, present en les Falles, les Fogueres de Sant Joan, les Falles del Pirineu i la Flama del Canigó, que simbolitzen una germanor entre els pobles i una vivència col·lectiva que es projecta cap al futur.

“A Òmnium defensem que un país que estima la seva llengua, la seva cultura i la seva identitat és un país lliure i digne. Un país que no ha de demanar permís per existir ni justificar-se davant qui el vol reduir o assimilar. Un país on parlar català no sigui un acte de resistència, sinó de plena normalitat. Un país on l’escola sigui en valencià, els mitjans i els espais públics siguin eines de construcció nacional, no camps de batalla contra la nostra llengua. Un país on no calgui defensar-se de consultes estèrils, censures absurdes o senyalaments polítics. Un país que es reconegui a si mateix com el que és: una nació amb el dret i la voluntat de ser”, expressa l’entitat en la carta.